La fira aplegarà el 5 d'octubre diferents iniciatives que tenen les persones migrants i racialitzades al centre dels espais de poder | Busquen continuar enfortint les xarxes de suport i visibilitzant les aportacions econòmiques que fan, malgrat no tenir garantits els drets mínims

La presentació es farà amb Sara Montesinos, coautora del llibre, en conversa amb el jove Mustapha Nouary i la periodista Noemí Vilaseca | L'acte és el primer de l'edició d'estiu del cicle «Lectures i cultura crítica» que organitza la cooperativa L'Arada

«El desenvolupament efectiu de la integració exigeix voluntat de renúncia i aportació, així com desterrar la idea que la integració només interpel·la als migrats. No s'ha de confondre aquest procés amb l'assimilació» | «Les condicions miserables que imposa el capitalisme afecten tant els proletaris autòctons com als migrats, contribueixen a fomentar la por i l'odi entre persones per ser d'ètnies i cultures diferents»

«L’extrema dreta és una gran multinacional de la por amb moltes franquícies. I la política d’arreu, que cada vegada està més pendent de cadires i interessos econòmics, l’imita fent créixer les desconfiances» | «Des de Ripoll hem de començar a desmantellar la simplicitat dels arguments de l’extrema dreta, les argúcies de les seves mentides. Més enllà dels cordons sanitaris s’ha d’activar el sentit crític per fer-la caure»

Ressenya del llibre 'Miralls sense marc', de Carme Brugarola i Raimon Maideu, que ha publicat Eumo i es va presentar dijous a Torelló | «Tot el llibre sembla un calidoscopi que ens ensenya les mil cares de l’emigració, les mil cares de l’acollida (...) defuig els tòpics racistes i els esbocina d’un en un, amb una gran claredat»

Roser Iborra escriu sobre la concentració de divendres a Vic en solidaritat amb les víctimes de la matança de Melilla | «Ens va anar interpel·lant sobre l’absurditat i crueltat dels fets, sobre el racisme de tractar de manera diferent els exiliats segons el color de la seva pell»

«M’expliquen que m’he d’ imaginar que tinc un gos i que de cop i volta en tindré cinc o sis i com que es barallarien cal marcar territori per conservar allò que som i allò que tenim. M’han dit tot això després de la matança a la tanca de Melilla. Encara ploro» | «Hauríem de rebre a tothom com hem rebut als ucraïnesos, amb els braços oberts, però rebem els joves africans matant-los a cop de bastonades»

La primera novel·la de Stéphanie Coste, traduïda per Oriol Valls i editada per Tigre de Paper, viatja constantment de Líbia a Eritrea, del present absent al passat traumàtic d’en Seyoum | Es tracta d’una obra de ficció (amb una alta dosi de realitat i d’actualitat) i de lectura ràpida i mordaç

Article de Roser Iborra previ a l'homenatge que es fa el dia 25 a Vic als dos treballadors de Le Porc Gourmet morts en intentar creuar el Gurri | «Es veu que els nois morts no eren prou iguals, perquè l’oblit ha estat ràpid i sistemàtic, a les institucions. Cap rosa blanca ni cap minut de silenci»

«Soroll va néixer amb la intenció de ser un espai per a una colla de dones que lluitem pels nostres drets» | «Actualment, treballem amb la problemàtica de la renovació del NIE a la comissaria de la Policia Nacional de Vic»

La jornada, que es fa aquest dijous 12 de juliol a la biblioteca Lambert Mata, aproparà experiències concretes fetes d'associacions de migrats i des de l'acció comunitària i plantejarà una nova mirada al fenomen des de l'economia solidària | L'acte forma part de la 3a Escola d'Estiu de la XES

«Es conversaria sobre els viatges més terribles de tots: els de la fugida i el desig de supervivència; els que sacsegen la consciència d’aquesta Europa tan poc acollidora» | «No, el Mediterrani no és, només, un espai d’estiueig i gaudi per al jovent ociós de pell clara»

Helena Maleno, especialista en migracions, parla en aquesta entrevista dels casos de tràfic de persones i d'òrgans a les fronteres de Ceuta i Melilla, però també del Prat i Barajas | «No s'acaba amb les xarxes de tràfic amb un enfocament policial. S'acaba amb elles a través d'una implicació social. Com a societat, no estem veient a les noies a les Rambles de Barcelona?»