Crítica de Míriam El Mouhadab Carbonell de la novel·la 'Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres' (Anagrama, 2023), d'Irene Solà | «Les dues últimes obres d'Irene Solà són cara nord i cara sud d’una mateixa intenció narrativa i literària que pivota al voltant d’aquelles històries que queden mig enterrades pel paisatge, per les cases i per les cuines, l’espai de la llar on sembla que sempre passin les coses importants»

Crítica de Jordi Martí Font de la novel·la 'Tot era massa fràgil', de Rubèn Suriñach | «Ara toca pensar-hi i parlar-ne perquè el que ens conta Rubèn Suriñach en aquestes pàgines no és, desgraciadament, només una novel·la de ficció»

Míriam El Mouhadab escriu sobre 'L'esdeveniment', d'Annie Ernaux, Premi Nobel de Literatura que té «la capacitat de convertir allò individual i íntim en una mena de revelació col·lectiva i una reflexió obligatòria» | 'L’esdeveniment' (Angle Editorial, 2022) és el relat de l’experiència de l’avortament d’Ernaux, des del moment que sap que està embarassada fins que la seva vida retorna «al món que es considera normal»

Maica Rafecas escriu sobre les «espectacularment profundes» novel·les de Paolo Cognetti, 'Les vuit muntanyes' i 'La felicitat del llop' | «En ambdós casos, la descripció, el detall i la saviesa sobre aquests indrets on domina la neu són dignes d’admiració i plaer en la lectura».

La nova editorial L'agulla Daurada s’estrena amb una novel·la de Pasolini coincidint amb el centenari del seu naixement | «El món que Pasolini va mostrar en les seves obres és en la mateixa base per comprendre on l’autor entreveia els espais més complexos que qüestionaven la moral del sistema»

Ressenya de Sara Blázquez d''Anarquia relacional', de Juan Carlos Pérez Cortés | «Anarquia relacional no és sinònim de poliamor»

La primera novel·la de Stéphanie Coste, traduïda per Oriol Valls i editada per Tigre de Paper, viatja constantment de Líbia a Eritrea, del present absent al passat traumàtic d’en Seyoum | Es tracta d’una obra de ficció (amb una alta dosi de realitat i d’actualitat) i de lectura ràpida i mordaç

Ressenya de Sara Blázquez d''Americanah', de Chimamanda Ngozi, que ara es pot llegir en català gràcies a la traducció que Bel Olid ha fet per a l’editorial Fanbooks | «Malgrat apareixen les seqüeles psicològiques de l’exili, l’autora destaca la capacitat d’adaptació dels personatges»

Ressenya de Maica Rafecas de 'Motor de sang', amb el qual Nati Soler Alcaide ha guanyat el Premi de Poesia Antonio Matutano Vila d'Almassora | «El poemari comença amb una poesia narrativa que s’intueix individual i autobiogràfica, i acaba amb un jo més universal, explorant els interrogants de l’existència col·lectiva»

Míriam El Mouhadab Carbonell escriu sobre 'El setembre i la nit' (LaBreu, 2021), la primera novel·la de Maica Rafecas | «La primera novel·la de Rafecas es pot inscriure perfectament en una d’aquestes tendències iniciades fa uns 10 anys que cada cop són més prolíferes en la literatura catalana: des de la localitat, la universalitat»

Maria Carme Rafecas escriu sobre 'El ball de les estornelles', novel·la de Muriel Villanueva (AdiA, 2020), Premi Antoni Vidal i Ferrando | «Quan llegeixes la Muriel Villanueva res no és el que estàs llegint. Hi ha una màgia. De seguida t’adones que ella ha creat un nou univers simbòlic que radicalitza el contingut»

'Manifest de la nova dona vella' (Pol·len Edicions) és l'últim poemari traduït al català de Mari Luz Esteban, investigadora especialitzada en l'antropologia feminista i activista | Roser Iborra: «És una poesia molt narrativa, molt despullada, molt austera. Des d’aquesta nova llum, fa una tria d’experiències antigues que redescobreix amb la mirada d’una dona vella i sàvia»

M. Carme Rafecas escriu sobre la novel·la 'Tsunami' (Angle Editorial, 2020), amb què Albert Pijuan ha guanyat el 30è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler | «Així que agafeu aire, llegiu aquesta immensa onada, perquè sobre Tsunami no hi pot haver una recomanació contrària, i feu volar els seus significats»

Pol Rifà escriu sobre 'Fils: Cartes sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat' (Arcàdia, 2020), un recull d'experiències i reflexions fetes durant el confinament d’Ingrid Guardiola i Marta Segarra | «La riquesa d’aquesta correspondència-assaig és que no té la voluntat de fixar unes idees preestablertes sinó de pensar-les en moviment, afavorint un pensament transitable a través de les cartes»

M. Carme Rafecas escriu sobre la novel·la 'Lectura fácil' (Anagrama, 2018), que alterna la veu de quatre dones «des d’una pell cansada de ser menystinguda i silenciada» | «Lectura fácil no és només una reivindicació de la Lectura Fàcil, sinó una crítica a la globalitat de les relacions de poder que penetren tots els àmbits de la vida i tots els sectors vulnerables, escrita amb una tècnica rica, original i divertida»

David Palau ressenya 'Tornarem a vèncer (I com ho farem)' (Ara Llibres, 2020), escrit a quatre mans entre Marta Rovira i Oriol Junqueras | «El llibre navega entre el to personal de qui dona la seva opinió, i el to més bonament pedagògic possible de qui es vol fer entendre per molts»

Míriam El Mouhadab escriu sobre 'Bijuteria' (Galerada Ed, 2020), de Juana Dolores Romero Casanova, un poemari que teoritza al voltant de l’amor a través del cos apropiant-se de l’imaginari catòlic, però també de l’imaginari underground, la perifèria i el Raval, com a teló de fons, però també com a centre | «Amb tot això, 'Bijuteria' se situa entre la devoció i l’heretgia, no només de Déu, sinó també de la dona —ja que trasllada el discurs del feminista del Trap a la poesia—, i de la cultura catalana —perquè aquest poemari s’inscriu perfectament als corrents poètics de la literatura catalana»

Ressenya de David Palau d''Allò que som' (Edicions 1984), del filòsof Josep Maria Terricabras | «Es tracta d’una obra on es plantegen petites i grans qüestions, tan reals i quotidianes com poden ser els nostres pensaments del dia a dia»

Miriam El Mouhadab Carbonell ressenya 'Gent normal' (Periscopi, 2019), de Sally Rooney, considerada un gran fenomen de la literatura anglosaxona | «'Gent normal', pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima»

L'editora Mar Carrera ressenya tres novel·les que ha llegit durant aquest post-confinament: 'Gina', de Maria Climent, ''La casa del padre', de Karmele Jaio i 'Fugir era el més bell que teníem', de Marta Marín-Dòmine | «En el post-confinament he devorat tres novel·les més, que només tenen en comú que m’han atrapat i que estan escrites per dones. Us les presento, una a una, perquè les gaudiu en l’amplitud del vostre sofà. Ah, i només us demano que, si us engresca llegir-les, les busqueu en llibreries de carn i ossos»

M. Carme Rafecas ressenya 'És morta, la poesia?', de Joseba Sarrionandia (Pol·len Edicions), que aplega versos sobre presó, fuga i exili provinents de tots els poemaris de l’autor | «Ex pres polític basc que viu a l'exili des que es va escapar de la presó el 1985, l'autor defensa que la poesia no existeix si no és establint lligams amb el context. De què parla, si no, quan compara la cadena perpètua amb la immortalitat?»

M. Carme Rafecas ressenya 'La campana de vidre' (Periscopi, 2019), l’única novel·la de Sylvia Plath | «L’Esther es pregunta per què la gent segueix vivint si al final s’ha de morir. Converteix aquesta llei de vida tan bàsica en una contradicció, també bàsica per ella, que no la deixa tranquil·la»

Míriam El Mouhadab ressenya 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama, 2019), d'Irene Solà, Premi Llibres Anagrama de Novel·la | «La memòria és com la pell, té capes diferents, però que formen un tot. L’altre element que fa que es percebi un cert caràcter unitari en l’obra és el paisatge. El paisatge és veu i decorat al mateix temps».

Roser Bisbal Vidal ressenya 'Sempre hem viscut al castell' (L'Altra), de Shirley Jackson, una autora molt vinculada als relats de misteri i terror | «El confinament de les germanes protagonistes d’aquesta història, la Merricat i la Constance Blackwood, també està provocat per un virus prou letal: la ira i el linxament social»

Aida Iglesias de Prada ressenya 'Así son nuestras reglas' (Pol·len Edicions, 2019), on EsCarolota parla de la menstruació en format còmic | «A més a més, aquest llibre fuig d'una mirada essencialista i binària dels nostres cossos. Alguns cossos menstruem, i encara que s'acostuma a dir que som les dones les que menstruem, ni totes les dones menstruen, ni totes les que tenen la regla són dones»

Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | «És la història de l'exili llibertari, és la historia d'una derrota però no pas d'un fracàs. En una altra entrevista, Castillo va dir: 'la derrota va ser militar, però les nostres idees continuen avançant'».

Pol Rifà reflexiona des del confinament sobre 'Serem Atlàntida' (Edicions del Periscopi) i El meridià de París (Edicions Poncianes) | «A la novel·la es planteja que en la societat de l’espectacle tot és susceptible d’esdevenir un simulacre. En el sentit que la realitat es presenta com un decorat fruit de l’alienació i del consum generalitzat. Veient la situació actual m’aventuro a plantejar que el confinament també pot acabar convertint-se en un simulacre propi d’una societat de control»

M. Carme Rafecas ressenya 'Limítrofes' (Viena Edicions), poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot | «Amb la metàfora d'una flor abans d'obrir-se, enceta el recull preguntant-se com hauria estat néixer lliure de l'expectativa dels altres. Aquest conflicte originari esdevé central per explicar les tres temàtiques entrellaçades al llarg del llibre»

David Palau ressenya 'Sis nits d'agost' (Edicions 1984), un dels tres finalistes al Premi Òmnium | «L'obra, a cavall entre la novel·la i la biografia i escrita en una preciosa prosa poètica, explica els darrers dies d'una vida completa dedicada a protestar oferint solucions; la vida d'un mestre de tants, Xirinacs, a qui li agradava pensar conjuntament el present per poder dibuixar conjuntament el futur»

Pol Rifà ressenya 'Extraordinàries', un volum que recull quinze relats inèdits de quinze autores «que estan a punt de fer un gran salt endavant» | «Es reivindica la proximitat entre la ciència-ficció i el feminisme, ja que en els dos casos es replanteja el món i la societat actual amb la necessitat de transformar el present i la realitat»