Hi ha temps fins el 29 de juliol a presentar treballs als premis | Els relats han d’estar inspirats en les deu il·lustracions finalistes i tant poden ser del gènere distòpic com utòpic

S'ha obert el termini per presentar il·lustracions inspirades en una visió utòpica i distòpica del sector porcí | Les obres guanyadores il·lustraran el volum amb les narracions del concurs literari sobre la mateixa temàtica que es convocarà l’abril de 2024

Roser Iborra adapta com a article la seva intervenció a la presentació de l'Obra poètica completa de Montserrat Llorens, ara que fa un any de la seva mort | El llibre es va presentar aquest dissabte, 30 de setembre, a l'Embarcador del Ter de Manlleu

La caravana llibretera de la cooperativa de la Seu proposa un seguit d’activitats adreçades a infants i joves | Aquest mes d’abril, el vehicle cultural també visitarà Envall i Tremp en la seva ruta per pobles del Pirineu

Míriam El Mouhadab escriu sobre 'L'esdeveniment', d'Annie Ernaux, Premi Nobel de Literatura que té «la capacitat de convertir allò individual i íntim en una mena de revelació col·lectiva i una reflexió obligatòria» | 'L’esdeveniment' (Angle Editorial, 2022) és el relat de l’experiència de l’avortament d’Ernaux, des del moment que sap que està embarassada fins que la seva vida retorna «al món que es considera normal»

Carme Cara vincula en el seu article «el llarg viatge que he fet sense tenir-ne assegurat el bitllet de tornada» amb l'escriptura, la literatura i la primera novel·la de Carlota Gurt, 'Sola' | «Imagino la protagonista de 'Sola' i em poso a la seva pell. No adonar-se de la petita línia que separa el seny de la bogeria pot ser a vegades tràgic»

La nova editorial L'agulla Daurada s’estrena amb una novel·la de Pasolini coincidint amb el centenari del seu naixement | «El món que Pasolini va mostrar en les seves obres és en la mateixa base per comprendre on l’autor entreveia els espais més complexos que qüestionaven la moral del sistema»

«Tornar a llegir, rellegir, de la mateixa manera com qui torna al teatre, és tornar-me a la vida» | «Potser sí que estimar-se a una mateixa implica treure una vegada i una altra allò que ens incomoda»

El poeta Pol Guasch entoma el procés de creació des de l'estima per l'obra i pel fet d'escriure, però critica allò que la politització fa amb la cultura | Rebutja els motlles i la comercialització de la seva figura com a jo-marca

Ressenya de Sara Blázquez d''Americanah', de Chimamanda Ngozi, que ara es pot llegir en català gràcies a la traducció que Bel Olid ha fet per a l’editorial Fanbooks | «Malgrat apareixen les seqüeles psicològiques de l’exili, l’autora destaca la capacitat d’adaptació dels personatges»

Ressenya de Maica Rafecas de 'Motor de sang', amb el qual Nati Soler Alcaide ha guanyat el Premi de Poesia Antonio Matutano Vila d'Almassora | «El poemari comença amb una poesia narrativa que s’intueix individual i autobiogràfica, i acaba amb un jo més universal, explorant els interrogants de l’existència col·lectiva»

Míriam El Mouhadab Carbonell escriu sobre 'El setembre i la nit' (LaBreu, 2021), la primera novel·la de Maica Rafecas | «La primera novel·la de Rafecas es pot inscriure perfectament en una d’aquestes tendències iniciades fa uns 10 anys que cada cop són més prolíferes en la literatura catalana: des de la localitat, la universalitat»

'Manifest de la nova dona vella' (Pol·len Edicions) és l'últim poemari traduït al català de Mari Luz Esteban, investigadora especialitzada en l'antropologia feminista i activista | Roser Iborra: «És una poesia molt narrativa, molt despullada, molt austera. Des d’aquesta nova llum, fa una tria d’experiències antigues que redescobreix amb la mirada d’una dona vella i sàvia»

M. Carme Rafecas escriu sobre la novel·la 'Tsunami' (Angle Editorial, 2020), amb què Albert Pijuan ha guanyat el 30è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler | «Així que agafeu aire, llegiu aquesta immensa onada, perquè sobre Tsunami no hi pot haver una recomanació contrària, i feu volar els seus significats»

Pol Rifà escriu sobre 'Fils: Cartes sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat' (Arcàdia, 2020), un recull d'experiències i reflexions fetes durant el confinament d’Ingrid Guardiola i Marta Segarra | «La riquesa d’aquesta correspondència-assaig és que no té la voluntat de fixar unes idees preestablertes sinó de pensar-les en moviment, afavorint un pensament transitable a través de les cartes»

M. Carme Rafecas escriu sobre la novel·la 'Lectura fácil' (Anagrama, 2018), que alterna la veu de quatre dones «des d’una pell cansada de ser menystinguda i silenciada» | «Lectura fácil no és només una reivindicació de la Lectura Fàcil, sinó una crítica a la globalitat de les relacions de poder que penetren tots els àmbits de la vida i tots els sectors vulnerables, escrita amb una tècnica rica, original i divertida»

Miriam El Mouhadab Carbonell ressenya 'Gent normal' (Periscopi, 2019), de Sally Rooney, considerada un gran fenomen de la literatura anglosaxona | «'Gent normal', pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima»

L'editora Mar Carrera ressenya tres novel·les que ha llegit durant aquest post-confinament: 'Gina', de Maria Climent, ''La casa del padre', de Karmele Jaio i 'Fugir era el més bell que teníem', de Marta Marín-Dòmine | «En el post-confinament he devorat tres novel·les més, que només tenen en comú que m’han atrapat i que estan escrites per dones. Us les presento, una a una, perquè les gaudiu en l’amplitud del vostre sofà. Ah, i només us demano que, si us engresca llegir-les, les busqueu en llibreries de carn i ossos»

Aquest estiu, les iaies de la Maria Saladich han decidit viatjar a través dels llibres | La il·lustradora celebra així la diada de Sant Jordi d'estiu, aquest dijous 23 de juliol

Entrevista a Bel Olid, escriptora i presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), feta just abans de l'inici del confinament i publicada originalment al número 441 de la revista Cooperació Catalana | «De la mateixa manera que em sembla bé que tothom tingui accés a la sanitat, també em sembla necessari que tothom tingui accés a la cultura, però les persones que ens hi dediquem hem de poder viure»

En un context enrarit per la pandèmia i sobrevolant una diada de Sant Jordi marcada per la distància social, aprofitem per parlar sobre llibres, cooperativisme, activisme i resistència cultural | «El que fan els grans grups editorials és inundar el mercat, pagar per fer piles en establiments on es venen llibres i davant d’això, Contrabandos neix per visibilitzar i fer d’aparador de diferents segells editorials»

M. Carme Rafecas ressenya 'La campana de vidre' (Periscopi, 2019), l’única novel·la de Sylvia Plath | «L’Esther es pregunta per què la gent segueix vivint si al final s’ha de morir. Converteix aquesta llei de vida tan bàsica en una contradicció, també bàsica per ella, que no la deixa tranquil·la»

Míriam El Mouhadab ressenya 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama, 2019), d'Irene Solà, Premi Llibres Anagrama de Novel·la | «La memòria és com la pell, té capes diferents, però que formen un tot. L’altre element que fa que es percebi un cert caràcter unitari en l’obra és el paisatge. El paisatge és veu i decorat al mateix temps».

Roser Bisbal Vidal ressenya 'Sempre hem viscut al castell' (L'Altra), de Shirley Jackson, una autora molt vinculada als relats de misteri i terror | «El confinament de les germanes protagonistes d’aquesta història, la Merricat i la Constance Blackwood, també està provocat per un virus prou letal: la ira i el linxament social»

Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | «És la història de l'exili llibertari, és la historia d'una derrota però no pas d'un fracàs. En una altra entrevista, Castillo va dir: 'la derrota va ser militar, però les nostres idees continuen avançant'».

Pol Rifà reflexiona des del confinament sobre 'Serem Atlàntida' (Edicions del Periscopi) i El meridià de París (Edicions Poncianes) | «A la novel·la es planteja que en la societat de l’espectacle tot és susceptible d’esdevenir un simulacre. En el sentit que la realitat es presenta com un decorat fruit de l’alienació i del consum generalitzat. Veient la situació actual m’aventuro a plantejar que el confinament també pot acabar convertint-se en un simulacre propi d’una societat de control»

M. Carme Rafecas ressenya 'Limítrofes' (Viena Edicions), poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot | «Amb la metàfora d'una flor abans d'obrir-se, enceta el recull preguntant-se com hauria estat néixer lliure de l'expectativa dels altres. Aquest conflicte originari esdevé central per explicar les tres temàtiques entrellaçades al llarg del llibre»

David Palau ressenya 'Sis nits d'agost' (Edicions 1984), un dels tres finalistes al Premi Òmnium | «L'obra, a cavall entre la novel·la i la biografia i escrita en una preciosa prosa poètica, explica els darrers dies d'una vida completa dedicada a protestar oferint solucions; la vida d'un mestre de tants, Xirinacs, a qui li agradava pensar conjuntament el present per poder dibuixar conjuntament el futur»

Pol Rifà ressenya 'Extraordinàries', un volum que recull quinze relats inèdits de quinze autores «que estan a punt de fer un gran salt endavant» | «Es reivindica la proximitat entre la ciència-ficció i el feminisme, ja que en els dos casos es replanteja el món i la societat actual amb la necessitat de transformar el present i la realitat»

M. Carme Rafecas ressenya 'Lítica', de Lucia Pietrelli (Males Herbes) | «Ens trobem davant de trànsits sexuals, desamors, violències, bogeries, miralls, mirades... «Ella» ja no pot més amb el seu pensament i llavors desitja ser una planta del bosc»