«Entenc l'art com a punta de llança per la transformació i per a la sensibilitat, i això ens pot ajudar moltíssim a connectar-nos i explicar-nos el territori» | «Hi ha un despropòsit fonamental amb la manera com s'ensenya la geografia a les escoles»

O'Brien és sociòloga, psicoterapeuta i activista amb un ampli recorregut en la investigació sobre el capitalisme, els moviments socials LGBTQ+ i el marxisme | «La seguretat i el benestar que les persones necessitem s’ha cenyit a un ideal que no ha fet més que donar suport i reproduir el capitalisme i els seus valors, que van en contra de la vida»

Entrevista al president del consell rector Isaac Peraire i a la coordinadora de la cooperativa Mariona Font | Cuidem Lluçanès és una cooperativa de consum que ofereix serveis de cures a persones grans que puguin tenir dependències amb condicions de treball dignes i segures

La cooperativa de segon grau Osona Energia va néixer per concentrar els recursos tècnics professionalitzats per donar suport a les comunitats energètiques | El projecte va començar l’any 2022 a Osona amb quatre cooperatives

Entrevista la coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central des de la seva creació, el 2016 | «Al final el cooperativisme és una manera d'entendre les relacions econòmiques des de la cobertura de les necessitats de les persones, i això es pot fer de moltes maneres diferent»

Entrevista a Anna Hernández i Alba Gràcia, de la llibreria de pensament crític Murmuri de Manresa | Han obert les portes enguany com a «projecte, utopia, empresa política, experiment, necessitat comuna, intent d’autoocupació militant, aquest deliri en temps de tedi»

Entrevista a Conxita Olivé i Marta Besora, dues sòcies de la cooperativa d'habitatge de Manresa La Raval | Aquesta tardor ja han començat a viure a l'edifici, situat al bell mig del barri vell manresà

Ramon Roig, director general del grup cooperatiu Clade, és testimoni de primera mà de l'efervescència de les comunitats energètiques locals | «A Osona, si comptes els municipis amb comunitat energètica, ara representen el 94% de la població»

Entrevista a Jesús Rodríguez, davant el seu imminent retorn a Catalunya després de vuit mesos d'exili a Suïssa en ser investigat pel Tsunami Democràtic | «L'exili també ha de servir per treballar en la modificació del Codi Penal»

Entrevista a Pep Divins i Aynés (Llobera, 1951), lector, pastor i poeta, en aquest ordre. Signa 'La cultura del blat. Records d'infantesa a Llobera', editat per l'Arxiu Comarcal del Solsonès i el Centre d'Estudis Lacetans amb la col·laboració del Museu de Solsona | Divins recull més d'un miler de mots i locucions que, per relaxació fonètica, prenen formes que disten de la normativa. Són paraules d'allò més arrelades a la dimensió popular que han sobreviscut a la normalització i que, avui, conformen un llenguatge après, fondo, ple de sentit, i, de retruc, una cultura que en múltiples prismes s'ha situat sovint al marge de la cultura oficial.

«Costa molt deixar anar, perquè sembla que una dona si no és mare és menys dona, que no podrà realitzar-se, que és incompleta...» | «Ja s'està començant a normalitzar no voler ser mare, ara cal que es normalitzi que ho intentem i no ho aconseguim»

Entrevista a una de les creadores de l'associació ètica de moda sostenible situada al carrer Robadors de Barcelona | «La nomenclatura economia social és molt europea, però el que significa, al sud global, hi existeix des de fa molt de temps»

«Hem de prendre consciència per sortir d’aquesta dinàmica de consum bèstia i ferotge» | «Cada segon, a escala internacional, s’aboca un camió ple de roba que no s’aprofita»

Al món rural «no hi ha una mirada apreciativa pròpia i fa que aquest sigui un terreny molt fèrtil perquè vingui qui vulgui i faci el que vulgui» | «És interessant tenir consciència d’on venen els aliments i intercedir en la seva producció, això fa que el teu món sigui molt petitó perquè intentes ser més conscient que amb un perímetre petit et pots abastir de moltes més coses i guanyar sobiranies»

El nou director general confia en el treball que s'està fent perquè en un futur empreses del sector industrial en risc de tancament puguin tenir continuïtat com a cooperativa de treball | «Un país que es vol sentir dignament democràtic, és un país que ha de considerar estratègiques les cures»

Entrevista a Alba Bresolí (Muntanyola, 1995), documentalista i programadora. Recentment, ha estrenat el curtmetratge documental 'El día que volaron la montaña', el seu primer treball professional de bracet amb la productora catalana Polar Star Films | «M'és útil recordar-me sovint la concepció cinematogràfica per la qual aposto: un cinema col·laboratiu, respectuós amb les persones i els espais i amb una dosi ben mesurada d'imprevist, temps i intuïció»

Entrevista a Nahia Alkorta, mare de tres criatures, supervivent de violència obstètrica i autora de ‘Mi parto robado’ | «Em va costar, sobretot, reconèixer-me víctima. Jo sabia de l'existència de la violència obstètrica, però vaig pensar que això aquí no passava»

«Fem coses que haurien d’estar dins de la seguretat social com són el fisioterapeuta, el dentista o el servei d’atenció psicològica» | «Abans de la pandèmia, el servei de psicosocial era el 20 o el 25% i, ara, és del 65%»

Per l’activista, actualment l’ESS no representa la diversitat social, un repte que ha d’assolir integrant persones migrades i dels sectors populars | Les persones nouvingudes poden contribuir a enfortir l’ESS amb la seva experiència en economia comunitària, una mirada global de la vida basada en cura de la natura o la capacitat d’autoestalvi

«El poble palestí resisteix per les generacions que venen» | «Resulta que, davant la comunitat internacional, si ets palestí no pots defensar-te»

Entrevista a Kali Akuno, cofundador i codirector de Cooperation Jackson, un innovador projecte d’economia comunitària a Mississipí, als Estats Units | «El nostre model vol controlar la producció i l’explotació, que és el que ens fa víctimes del sistema»

Jonathan Sierra és un dels exguerrillers colombians que participen d’un projecte de reincorporació a la vida econòmica a través d’una cooperativa de producció i transformació de cafè | «La reconciliació d’un país no està només en mans dels actors armats»

El Proyecto Gea neix de l'experiència dolorosa d'Ares Alma, que va perdre la seva filla Gea al cap de minuts de néixer després de 17 setmanes de gestació i que, durant el tercer embaràs, li diagnostiquessin una cardiopatia congènita al seu fill Egan | «Davant la mort d’un bebè val més una abraçada que cap paraula»

«A 'Tot era massa fràgil' porto al límit els debats que tenim avui des de l’economia social i solidària» | «Hi ha molt de mi separat en diferents personatges, tot i que en el protagonista hi sigui molt present»

L’agricultura regenerativa observa els patrons de la natura perquè l’activitat estigui en equilibri amb l’ecosistema i la biodiversitat | Per Tremoleda l’agricultura industrial, basada en l’extractivisme i el monocultiu, respon les exigències dels consumidors, que han de canviar la mentalitat per assolir un model sostenible

Entrevista a l’autor de ‘Víctimes en so de pau’, recull de 15 entrevistes a familiars de víctimes de violència política en els últims 50 anys | «Així com les víctimes d’ETA, el GRAPO o altres grups que lluitaven contra l’ordre establert, han vist satisfeta la seva demanda, moltes altres han patit la doble victimització»

Entrevista a les iniciatives culturals i artístiques Pueblos en Arte, La Benéfica de Piloña, Museo Barda del Desierto i Bewis de la Rosa, impulsades des del món rural | Els projectes, vinguts d’Aragó, Astúries, la Patagònia argentina i Castella - la Manxa, van participar a la jornada ‘Cultura arrelada i transformadora’ al Konvent

«Estava farta de veure, al meu entorn, dones felices donant el pit, quan jo sabia perfectament que la realitat no era així» | «La lactància travessa la nostra vida i la nostra sexualitat i si aquesta es viu en solitud, les conseqüències poden ser terribles»

Entrevista a la Fira Literal a Max Pérez Muñoz i Alba Padrós, curador i coautors dels textos introductoris d’'Elogi de la mentida’, de Josep Torres Tribó | Torres Tribó proposa aplicar la mentida a totes les coses de la nostra vida i superar la dolorosa veritat a través d’invencions, creacions, contes i, especialment, de l’art | Per l’escriptor anarquista, els veristes no s’adonen que interpreten la realitat amb el tel de la recreació i els seus discursos fonamentalistes poden comportar règims totalitaris

El llibre d’Uxue Alberdi també parla sobre com s’ha vestit els cossos i les veus dels homes amb autoritat, mentre que els de les dones se’ls ha limitat | L’autora considera que el patriarcat no és qüestió de dones i homes, sinó que és un sistema complex, materialista, econòmic i ideològic, que travessa a tots i totes