Article de l'historiador Josep Pimentel sobre Salvador Puig Antich, amb motiu del 50è aniversari del seu assassinat | L'article aporta testimonis de primera mà de la militància política de Puig Antich i els fets que van portar a la seva detenció, condemna i posterior pena de mort

Entrevista a la Fira Literal a Max Pérez Muñoz i Alba Padrós, curador i coautors dels textos introductoris d’'Elogi de la mentida’, de Josep Torres Tribó | Torres Tribó proposa aplicar la mentida a totes les coses de la nostra vida i superar la dolorosa veritat a través d’invencions, creacions, contes i, especialment, de l’art | Per l’escriptor anarquista, els veristes no s’adonen que interpreten la realitat amb el tel de la recreació i els seus discursos fonamentalistes poden comportar règims totalitaris

«Però qui era Salvador Seguí Rubinat? Quina importància pot tenir un senyor mort fa cent anys en el nostre present? Parlem-ne a poc a poc» | «Recordar avui el Noi del Sucre és recordar que amb la unitat de les persones treballadores és possible derrotar els qui s’aprofiten de la feina dels altres, els qui mai no treballen i sempre cobren, els explotadors d’ahir, d’avui i de sempre»

Especialista en moviments socials i la formació de la cultura llibertària a Catalunya, també ha estudiat els espais afins d'alguns d'aquests moviments, com ateneus o cooperatives, o el feminisme incipient de les dones espiritistes del primer terç del segle XX | «El jovent va emigrar del camp a la ciutat, i va tenir la necessitat de crear noves famílies, i les va trobar a l’entorn d’ateneus i cooperatives»

'Movimiento libertario y educación en España (1901-1939), d'Emili Cortavirtarte, recull les diverses experiències d'oferir un model alternatiu per part del moviment llibertari en el primer terç del segle XX | La presentació, organitzada per CGT Osona, es farà el divendres 30 a la Muntanya de Llibres

Entrevista a Carlos Taibo, autor de ‘Colapso. Capitalismo terminal, transición ecosocial, ecofascismo’, un resum de la qual va ser publicat originàriament a Cooperació Catalana | «L’ecofeixisme és una resposta última del capitalisme a la seva crisi» | «Crec poc o res en l’esquerra que viu en les institucions»

Entrevista a Tomás Ibáñez, autor de ‘Contra la dominación’ a l’última Fira Literal | El professor i pensador llibertari ha complementat la primera versió del seu clàssic de 2005 amb un estudi del pensament de Castoriadis, Foucault, Rorty i Serres

En el centenari de la Setmana Tràgica, recuperem aquest article de Jordi Martí Font sobre la revolta ocorreguda entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909 | «Què va passar a Barcelona ara fa cent anys? Què va abocar les masses de gent a cremar escoles religioses, esglésies i convents?»

Jordi Martí Font recomana el llibre que acaba de publicar Ferran Aisa sobre la vaga de la Canadenca que fa 100 anys va permetre aconseguir la jornada de 40 hores setmanals | «És en la síntesi de lluita i tàctica, de pensament a llarg termini i pràctica resolutiva sense dubtar massa on podem situar els factors que determinaren que una vaga petita com totes les que comencen en la perifèria esdevingués general, revolucionària i aportés una millora de les condicions de la classe obrera que es manté fins a avui»

Miquel Muñoz s'estrena com a articulista a Setembre amb un text on defensa que no cal anar a votar en les diferents eleccions d'aquesta primavera | «Mireu, potser som jo i la meva illa, però ara ja fa força anys que tinc edat sufragista, i us puc assegurar que la meva vida poc ha canviat des de llavors, si hagués de ser per aquesta colla de professionals i pel vot, sigui dels comicis que sigui»

L'il·lustrador i dibuixant basc Belatz va presentar a Vic "El tresor d'en Lucio", la versió en català de la novel·la gràfica sobre la vida de l'anarquista Lucio Urtubia | «Volia mostrar la persona i no tant el personatge; el personatge ja el coneix tothom»

L'obra, que tindrà prop de 1.200 pàgines dividides en tres volums, és un recull de textos llibertaris independentistes escrits entre 1842 i 2017 | L'autor tarragoní va enlluernar durant gairebé dues hores el públic que omplia La Nyàmera amb un devessall de cites i referències sobre el tema

La presentació comptarà amb la presència de Belatz, autor del còmic sobre la vida de Lucio Urtubia i es farà dimarts vinent 16 d'octubre a la Muntanya de Llibres de Vic | Compromès amb causes justes, Lucio Urtubia va falsificar documents i bitllets, va atacar bancs, va imprimir i distribuir propaganda obrera i anarquista i va posar de genolls el First National Bank

L'acte comptarà amb la presència de Jordi Martí i Font, que ha fet l'antologia i comentari dels textos | L'obra, que tindrà tres volums, dona una visió retrospectiva i alhora innovadora de l'anarcoindependentisme

El primer és aquest dijous sobre el geògraf llibertari Elisée Reclus | Els actes, que es faran entre Can Pau Raba, la Muntanya de Llibres i la llibreria Foster & Wallace, tocaran temàtiques diverses sempre relacionades amb el món llibertari

Isaac Arriaza parteix dels 50 anys del Maig del 68 i els 200 anys del naixement de Marx per plantejar una crítica a determinada esquerra anticapitalista que al seu parer s'ha apropiat, tot neutralitzant-lo i no sense certs tics autoritaris, de l'antagonisme polític i la lluita social | «Avui, com fa cinquanta anys, o dos-cents, la lluita antiautoritària, contra la burocràcia estatal, contra el capitalisme, el treball assalariat, la mercantilització de la vida quotidiana i la destrucció del planeta en mans de l’industrialisme i el desenvolupament, és, també, i de forma ineludible, la lluita contra la petrificació institucional de l’antagonisme polític i la neutralització de la crítica»

Jordi Martí Font fa un repàs per la història de quan l'Estat ha infiltrat agents a sou seu en entorns incòmodes al poder per provocar violència de la qual culpar a aquests moviments i alerta de la possibilitat que torni a passar ara amb l'independentisme | «L'Estat espanyol utilitza i utilitzarà, crea i crearà, postures violentes dins de l’independentisme català per tal que la majoria social el vegi com un enemic a abatre» | «Ens cal anar per totes amb intel·ligència, no-violència, determinació i sense fer cap més pas enrere»

Recuperem la història del poble miner del Berguedà, que el gener de 1932 va començar una revolta social que acabaria sufocada per la II República | Els participants en la insurrecció van patir alts nivells de repressió un cop finalitzada

Jordi Martí Font fa un perfil de Francesc Ferrer Guàrdia, que aquest dimecres serà homenatjat per Docents per la República i els CDR en diversos actes en defensa de l'escola catalana | «Ferrer i Guàrdia era un pedagog, un pedagog que creia en els infants i els respectava com a persones en formació que són, pensava que el mestre havia d'acompanyar-los en el seu aprenentatge, ni adoctrinar-los ni castigar-los» | «Barcelona estava commocionada i tot valia per trobar la venjança esperada pels manaires de la Lliga Regionalista, de la Patronal, de l'Exèrcit espanyol i de l'Església Catòlica. Tots a una un cop més»

Ferran Aisa acaba de publicar en un volum de 700 pàgines una obra sobre ECN 1 Ràdio CNT-FAI, que durant 10 mesos de 1936 i 1937 va portar la veu de l'anarquisme a centenars de llars catalanes | «Són 140 textos fins ara majoritàriament inèdits que es van sentir per les ones hertzianes en uns moments transcendentals per a la història contemporània del nostre país i que són recollits per primer cop en un volum que obre nous espais per a l'estudi d'aquest moviment anarquista i obrer»

S'hi presentarà el llibre 'Objetivo, liquidar a los anarquistas de Puigcerdà 1936-1937', amb el seu autor, José Antonio Quevedo | L'acte és aquest dijous a les 7 de la tarda a la Muntanya de Llibres

Isaac Arriaza fa una anàlisi crítica del procés sobiranista, que defineix com a burgès, especialment centrada en el paper que hi està jugant l'Esquerra Independentista

«Alguns ens referíem a l’alliberament nacional i en parlàvem sovint, mentre els 'capellans' de l’ortodòxia anarquista (sí, també n’hi ha) afirmaven que érem productes petitburgesos i que no sabíem de què parlàvem» | «Arribats al cap del carrer, queda ben clar que aquesta mobilització d’ara i aquí, li pesi a qui li pesi, no és producte d’una burgesia que ha decidit enviar el poble treballador a fer-li la feina bruta de construir un nou estat més dominador que l’actual»

«Legitimar el procés, però també el processisme –doncs tots dos van de bracet-, implica situar-se en un binarisme molt difícil d’acceptar, almenys per a qui escriu: Estat català en forma de república o statu quo» | «Qui no vol l’Estat propi –i, per tant, tampoc la república catalana- és franquista (o assimilable). Amb nosaltres o amb ells. Aquells que saben bé el que ens convé esperen que escollim correctament. Lenin i Stalin, des del seu reservat a l’Olimp dels grans estadistes, prenen nota amb atenció» | «Les reiterades apel·lacions als lligams llibertaris de la CUP, en forma de declaracions per part de destacats quadres del partit, s’han manifestat –finalment- com a pura ciència-ficció»

Isaac Arriaza respon des de postul·lats llibertaris l'article de Jordi Martí Font on avalava el referèndum d'autodeterminació i la creació d'un Estat català independent malgrat considerar-se també llibertari | «És legítim defensar l’estat protector i assistencialista des d’una posició nítidament socialdemòcrata, no tothom hem de tenir el mateix model de societat, però grinyola com un engranatge oxidat si a la vegada s’aixeca la bandera de l’anticapitalisme i l’antipatriarcat»

Ressenya de Jordi Martí i Font del llibre que Calúmnia acaba de publicar sobre la figura del controvertit anarcocomunista Sebastià Sunyer i Gavaldà | «Queda molt per desenrunar i molta malesa per treure per conèixer què pensaven, què feien, com ho feien i per què ho feien aquelles dones i homes que convertiren les seves vides en una revolució constant»

«El moviment anarquista majoritari ha estat sempre profundament pacifista i antimilitarista, racionalista i ateu, defensor dels drets col·lectius i de l'individu, socialista i llibertari» | «L'educació i el seu exercici des d'un punt de vista laic, racional i alliberador va ser un dels trets definitoris de l'internacionalisme anarquista que arriba als Països Catalans el 1870 i es desenvolupa fins al 1939 estretament lligat al moviment obrer que, de forma gairebé única al món, en aquest país dins l'Estat espanyol esdevé majoritàriament anarquista»

Jordi Martí Font celebra en aquest article les aportacions de l'última obra de l'historiador Xavier Diez sobre la figura i pensament de Salvador Seguí, el Noi del Sucre | «En un país que entengués d'on ve i on vol anar, fins i tot des d'uns moviments socials i des d'uns sindicats que s'emmirallen sovint en un personatge com el Noi del Sucre, se'n tindria un coneixement ampli»

«En aquella època no existia la televisió i Massana era la televisió». Joan Busquets va estar en la colla d'en Massana durant l'any anterior a la seva detenció | Exiliat a França, sobre una possible victòria de Marine Le Pen, diu: «No em preocupa, se me’n fot. Si surt, haurem de lluitar contra ella i així a veure si se n'adonen»