La presentació es fa aquest dimecres a la llibreria Foster & Wallace en conversa amb Joan Soler i Sara Blázquez | Entre l'activisme i la filosofia franciscana, Fernàndez aborda la crisi de l'habitatge, l'emergència climàtica i el robatori de temps i de salut mental al qual sotmeten el capitalisme global i la tecnocràcia

«Tot el que fem té una relació directa amb el que passa» | Berta Tresserras: «Pagant Sant Pere canta, que diuen. Doncs pagant no s'apagaran els focs. Els diners no ens tornaran els boscos i els diners no portaran la pluja»

Entrevista a Iolanda Fresnillo, sociòloga i investigadora sobre el deute, publicada originàriament a la revista Cooperació Catalana | «El capitalisme acaba amb les condicions per la vida i per la supervivència, ha generat el canvi climàtic, ja estem en un punt de no retorn, si no el transformem, és impossible que ens en sortim»

Entrevista a Miren Etxezarreta, economista radicalment crítica amb la teoria econòmica dominant i amb el capitalisme | «Mentre hi hagi un senyors amb l’objectiu d’aconseguir un benefici amb el treball d’altres, crec que és molt difícil estar units»

Xènia Canal reflexiona en aquest article sobre pandèmia, reproducció i salut mental | «Les últimes mesures criden com si estigués en un cartell luminescent que pel capitalisme només som això: màquines de producció de capital sense cap altra necessitat. Les cures, la socialització, l’oci, la cultura són innecessàries o, com a mínim, no essencials»

Entrevista a Annaïs Sastre, sòcia treballadora de la cooperativa Arran de Terra, feta durant el confinament i publicada originalment al número 443 de la revista Cooperació Catalana | «Cal construir circuits curts i sistemes de comercialització en els que la pagesia tingui veu i vot»

Susanna Vives s'estrena com a articulista amb un text crític amb la societat capitalista que ha quedat encara més en evidència, ni que sigui per absència d'alguna de les seves característiques, durant el confinament | «El sistema, capitalista, monstruós, dominant, classista, no està preparat per una aturada com la que estem vivint i encara menys preparat per un -no planejat- petit respir del planeta»

«Els corruptes, els ineptes, els privilegiats, ens revolten, ara més que mai. Que no cantin victòria, perquè no els ho perdonarem» | «Ens hi va la vida, sí, però també ens hi anava abans de la pandèmia. Només que les tragèdies passaven lluny, o això volíem creure. I si passaven a prop ja fèiem per manera de no saber-ho gaire, de no saber-ho del cert»

Marc Camacho reflexiona en aquest article sobre els canvis relacionals que produeix la crisi sanitària del Covid-19 | «I és que no ens podríem prendre aquesta crisi com una oportunitat per recuperar aquest esperit de veïnatge i generar espais de cohesió i solidaritat comuna?»

«L’Estat del Benestar no deixa de ser la nova Pax Romana al segle XXI» | «A nosaltres ens distreuen amb les diferències entre individus i la cursa per veure qui arriba més lluny (tranquils, ningú arriba tan lluny com ells), i ells van fent i desfent, aquells que governen de debò, els del poder econòmic»

Arnau Comajoan parteix del fenomen de les armilles grogues a l'Estat francès per fer una crítica a la dependència del petroli del sistema capitalista mentre administracions com l'Agència de Residus continuen responsabilitzant les classes populars de la preservació del planeta | «Cal actuar en conseqüència sobre qui n'és realment responsable: en el camp dels residus, les grans empreses productores i distribuïdores dels béns de consum que empastifen innecessàriament qualsevol producte amb mil embolcalls i envasos majoritàriament de plàstic»

Katia Juncks, activista vigatana d’origen brasiler, analitza com el capital s’aprofita del nou escenari mundial arran dels bons resultats de la ultradreta en processos electorals per imposar el seu model econòmic i social | «’Totalitzar’ la societat és ara la gran campanya. I ho fa a través del foment i el finançament d’un nou mapa polític global, dissenyat a través del sufragi universal, que ‘legitima’ i ‘legalitza’ la representació d’ultradretans i neofeixistes»

«Consumir productes de temporada i proximitat, respectant qui els produeix i la terra que els dona vida, és un dels actes més justos, sans i ecologistes que es poden fer. És un acte revolucionari per transformador, precisament perquè reverteix la lògica i ens porta a produir prevalent el valor d’ús, i no el valor de canvi»

Lina Costa debuta com a articulista defensant que «no ens podem limitar a creure que podem fer el capitalisme «més sostenible», quan la mateixa base d’aquest sistema és l’arrel dels problemes que la sostenibilitat vol combatre» | «La idea de societat sostenible en el seu conjunt implica canvis profunds en tots els nivells de l’organització social, així com també en els hàbits personals de tots els seus habitants»

Arnau Comajoan escriu aquest article redefinint alguns conceptes entorn a l'anomenada «sobirania alimentària» a partir del seu periple per alguns establiments alimentaris suposadament ecològics de Gràcia | «La globalització del capitalisme ha aconseguit que trobem normal, necessari, un dret, menjar fruites de l'altra punta del món, com si no poguéssim viure perfectament alimentant-nos de les fruites (de temporada) que podem cultivar aquí amb les característiques del nostre territori i les condicions climàtiques que tenim»

Crònica del debat sobre sòl agrícola i sobirania alimentària fet a Manlleu arran de l'operació urbantística del Poquí, amb Gustavo Duch, Clara Griera i Pep Palau | «Només estalviant tots els articles superficials que s’acumulen en sortir de les grans superfícies n’hi ha suficient per comprar i consumir productes locals, saludables i ètics. No és només evitar que un Mercadona s’instal·li a Manlleu o on sigui, es tracta de canviar el model de consum»

«Tota consideració crítica envers la sanitat i, per tant, la ciència occidental s’identifica automàticament com a un acte de desagraïment, d’egoisme» | «Quin és l’impacte humà i ambiental de la industrialització del benestar?»

Etxezarreta i Mañé són coautores de l'informe número 11 del Seminari d'Economia Crítica Taifa sobre «La despossessió de la vida quotidiana» que van presentar a Vic | «Veig més capacitat de transformació en moviments petits com un hort urbà, la PAH o una cooperativa de consum que a través de les institucions»

Santi Silva analitza com el capitalisme ha anat aprofundint en els últims dos segles en la despossessió dels béns comuns en favor de la propietat privada d'uns pocs | L'article és una reflexió prèvia a la presentació dijous a Muntanya de Llibres de Vic d'un informe del Seminari Taifa sobre la despossessió de la vida quotidiana

Les economistes Miren Etxezarreta i Aurelia Mañé, coautores del treball, faran la presentació a la Muntanya de Llibres | L’obra gira entorn a l’afectació de la crisi del capitalisme en la vida quotidiana de les persones

Ferran Garcia, autor de l’informe «Viatge al centre de l’alimentació que ens emmalalteix» i coordinador de l'àrea d'investigacions de l’organització VSF Justícia Alimentària Global | «A Catalunya l’entramat empresarial alimentari té molt poder i té una capacitat d’incidència, d’influència en les decisions polítiques enorme. Està demostrat com el lobby agroalimentari condiciona perfectament totes les polítiques alimentàries»

Rosa Cañadell, activista per l'educació pública, va participar a Vic en un acte en favor de la sortida de l'euro | «Als centres educatius s'hi està fent adoctrinament neoliberal, que Emprenedoria sigui una assignatura és molt bèstia»

David Palau i Zaidín fa una crítica a les temptacions, també de l'esquerra, de conformar-se amb propostes de canvi que només emmascaren els greus problemes provocats pel capitalisme | «Limitar la nocivitat de propostes ofegadores és fàcil, potser el més difícil és dirimir-les de les propostes de fals canvi, sovint caritatives, que en el fons no fan res més que seguir alimentant la barbàrie capitalista, encara que ho facin bonic»

Hi ha 20 persones voluntàries que donen suport a 40 infants cada setmana | «A la PAHC ja quasi no parlem d'hipoteques. L'habitatge és la punta de l'iceberg d'una estructura social absolutament destrossada i desfeta, on no hi ha menjar, llum ni aigua»