SETEMBRE utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies.Accepto
A la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse hi van participar la Xarxa pel Dret a Cura, l'Associació Més que Cures i el Grup de Suport Mutu de Manlleu | Sara Blázquez Castells
Hi van participar representants de la Xarxa pel Dret a Cura, de l'Associació Més que Cures i del Grup de Suport Mutu de Manlleu | S'hi van presentar iniciatives que posen una mica de llum als camins que caldria recórrer per dignificar les cures, visibilitzar-les i repartir-les
El debat de com s'afronta la temàtica de les cures centrarà la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse
Es fa aquest diumenge a la Guixa amb la Xarxa pel Dret a Cura, l'Associació Més que Cures i el Grup de Suport Mutu de Manlleu | S'hi debatrà sobre què es pot fer des de les comunitats per posar les cures i la vida al centre
Jordi Besora, Alfons Pérez, Lluís Marco, Francesc Tarongí i Albert Rivas (moderador), a la sessió sobre energia de l'Escola del Col·lapse | Sara Blázquez Castells
L'Observatori del Deute en la Globalització, l'Aliança contra la Pobresa Energètica, Osona Energia i la Cooperativa Energètica del Pedraforca van debatre sobre alternatives als combustibles fòssils | Publiquem el vídeo integre de la quarta sessió; la cinquena és el 27 d'octubre i estarà dedicada a l'habitatge
Mengem Osona, Justícia Alimentària, Revolta Pagesa i Terra Fèrtil van reflexionar entorn de la crisi del sector primari i l'afectació en la sobirania alimentària | Publiquem el vídeo íntegre de la tercera sessió; la quarta és el 6 d'octubre i estarà dedicada a l'energia
Lluís Basteiro, Jesús Soler, Edurne Bagué i Clara Cusó, a la taula sobre l'aigua de la segona sessió de l'Escola del Col·lapse | Sara Blázquez Castells
Edurne Bagué, Lluís Basteiro i Jesús Soler van reflexionar entorn a la recuperació de l'aigua com a bé públic per a la ciutadania | Publiquem el vídeo íntegre de la segona sessió; la tercera és el 21 de juliol i estarà dedicada a l'alimentació
Alba Hierro intervenint a la primera sessió de l'Escola del Col·lapse | Sara Blázquez Castells
Alba Hierro, Helena Majó, Pau Llonch i Mario Ríos van ser els ponents introductoris en la primera sessió de l'Escola del Col·lapse | Publiquem el vídeo complet i la relatoria de la jornada
Es farà aquest diumenge 9 de juny a l'espai El Refugi de la Guixa, amb participació de diferents actors de les lluites per un aigua pública i a l'abast de tothom | A la tarda es farà un taller pràctic per muntar un sistema de recollida i reciclatge d'aigua casolà
Representants de les tres entitats organitzadores de l'Escola del Col·lapse, amb el cartell del cicle | Sara Blázquez
L'Escola del Col·lapse és un espai de pensament i creació col·lectiu impulsat per la Comunalitat de Vic, conjuntament amb El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil | La primera sessió de l’Escola del Col·lapse és farà el diumenge 26 de maig a l’espai El Refugi de la Guixa i pretén ser una sessió introductòria, sota el títol «Davant del col·lapse, escenaris futurs»
Serà el dia 26 de maig a la Guixa i arrencarà amb una taula de debat sobre escenaris de futur amb Pau Llonch, Alba Hierro, Helena Majó i Mario Ríos | El taller de la tarda convidarà als assistents a fer un exercici d’imaginació per pensar en les vies possibles per afrontar la crisi ecosocial
La primera sessió serà el 26 de maig a l’espai El Refugi de la Guixa | Totes les sessions tindran una part teòrica al matí i una de més pràctica i lúdica a la tarda
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000 | Pobles Vius
Article de Gerard Batalla Tàsies, pagès i membre de la Plataforma Pobles Vius, sobre l'oposició que ha despertat el macroprojecte de central de biogàs en espais agraris de Ponent | El projecte preveu sis edificis de fermentació de 25 metres d’alt, una xemeneia de 60 i un moviment anual de 31.000 camions l’any, «un autèntic barri dels residus amb capacitat per a 500.000 tones l’any»