«És només quan l’autoorganització i els espais d’autonomia es troben visiblement afeblits que la institució es pot permetre la llicència d’autoproclamar-se antifeixista» | «És cert que l’àmbit municipal semblava un espai propici per experimentar una síntesi de dues aproximacions aparentment antagòniques. Però, com he dit, només ho semblava»

Isaac Arriaza parteix dels 50 anys del Maig del 68 i els 200 anys del naixement de Marx per plantejar una crítica a determinada esquerra anticapitalista que al seu parer s'ha apropiat, tot neutralitzant-lo i no sense certs tics autoritaris, de l'antagonisme polític i la lluita social | «Avui, com fa cinquanta anys, o dos-cents, la lluita antiautoritària, contra la burocràcia estatal, contra el capitalisme, el treball assalariat, la mercantilització de la vida quotidiana i la destrucció del planeta en mans de l’industrialisme i el desenvolupament, és, també, i de forma ineludible, la lluita contra la petrificació institucional de l’antagonisme polític i la neutralització de la crítica»

«Tota consideració crítica envers la sanitat i, per tant, la ciència occidental s’identifica automàticament com a un acte de desagraïment, d’egoisme» | «Quin és l’impacte humà i ambiental de la industrialització del benestar?»

«Admeto que qüestionar la profunditat i l’eficàcia de les mobilitzacions sobiranistes no és l’empresa més popular del món» | «No deixa de ser curiós que un moviment que reclama sobirania s’hagi revelat fins a tal punt depenent de les instruccions o decisions dels seus dirigents»

Isaac Arriaza fa una anàlisi crítica del procés sobiranista, que defineix com a burgès, especialment centrada en el paper que hi està jugant l'Esquerra Independentista

«Legitimar el procés, però també el processisme –doncs tots dos van de bracet-, implica situar-se en un binarisme molt difícil d’acceptar, almenys per a qui escriu: Estat català en forma de república o statu quo» | «Qui no vol l’Estat propi –i, per tant, tampoc la república catalana- és franquista (o assimilable). Amb nosaltres o amb ells. Aquells que saben bé el que ens convé esperen que escollim correctament. Lenin i Stalin, des del seu reservat a l’Olimp dels grans estadistes, prenen nota amb atenció» | «Les reiterades apel·lacions als lligams llibertaris de la CUP, en forma de declaracions per part de destacats quadres del partit, s’han manifestat –finalment- com a pura ciència-ficció»

Isaac Arriaza parteix d'una anècdota succeïda fa set anys en una bibioteca de Benifallet per analitzar com el país i el procés -i la CUP- han evolucionat del 2010 ençà | «El procés, ara el referèndum, en canvi, és una entitat divina. Un dogma de fe. Una realitat fantàstica semblant a la que Murakami construeix a 'Kafka a la platja' o a '1Q84'. Un axioma ineludible que s’autojustifica i conté la seva pròpia realització: la independència»

Isaac Arriaza respon des de postul·lats llibertaris l'article de Jordi Martí Font on avalava el referèndum d'autodeterminació i la creació d'un Estat català independent malgrat considerar-se també llibertari | «És legítim defensar l’estat protector i assistencialista des d’una posició nítidament socialdemòcrata, no tothom hem de tenir el mateix model de societat, però grinyola com un engranatge oxidat si a la vegada s’aixeca la bandera de l’anticapitalisme i l’antipatriarcat»