«I què es el correcte? Seguir les directrius d’aquells que ja en el passat han agafat els diners de sanitat i educació i els han utilitzat per fer-ne avions militars? Qui diu la veritat? Hi ha un bri de veritat en tot això?» | «Siguem lliures i no creiem amb tanta ceguesa, perquè perillós o no el que està passant, vigilem que la síndrome d’Estocolm no deixi via lliure a un control de la població que pot servir d’excusa, ara ja, per qualsevol cosa»

«L’Estat del Benestar no deixa de ser la nova Pax Romana al segle XXI» | «A nosaltres ens distreuen amb les diferències entre individus i la cursa per veure qui arriba més lluny (tranquils, ningú arriba tan lluny com ells), i ells van fent i desfent, aquells que governen de debò, els del poder econòmic»

«Mira aquest nen! – diuen les àvies del carrer. – Senyora, és una nena. – replica el pare. Clar. No porta arracades, porta roba de nen, té els cabells curts» | «Histèriques, exagerades, fantasioses, il·luses, toves, febles, plora-neres, xerradores, xafarderes,... i després, per més inri, la merda d’estereotips que han de seguir. Gua-pes, delicades, educades, ben vestides, depilades, amb bon gust, bones mares, bones esposes, radiants, cultes i sexualment actives i disposades»

«El poble lluitava i les institucions teatrejaven fins que van veure que la lluita del poble anava de debò» | «Amb el procés, la burgesia que governa ha aconseguit calmar les ànsies revolucionaries per tenir controlat el poble i fer-lo peça del taulell»

«La industria pornogràfica ha aprofitat el patriarcat establert per aprofitar la set de poder que alguns homes senten per expandir-la al món sexual fent creure, amb més intensitat del que el patriarcat havia fet, que la dona existeix només per complaure els desitjos dels homes» | «Animo als homes a començar a salvar-nos de nosaltres mateixos. Les dones poden seguir defensant-se de nosaltres, però estaria molt bé que nosaltres deixéssim d'atacar-les»

«El problema de fons és que no és democràcia, no. Vivim sota la constitució, una altra merda obsoleta que dicta tot el que es pot i no es pot fer, una espècie de biblia sense Déus ni divinitats» | «El que està clar d’aquests dies, és que no només Catalunya necessita ajuda, sinó tot Espanya necessita ajuda, perquè potser nosaltres marxarem, però els que es quedaran, necessitaran igualment la nostra ajuda»

Francesc Pardo parteix del resultat de les eleccions del 27-S per analitzar els fets ocorreguts en l'últim any i mig a Catalunya, i més concretament en el procés sobiranista | «La lluita dels orgulls ha ofuscat el futur del que havia de ser l’inici del desenvolupament de la creació de un país nou»

Francesc Pardo debuta a El Diacrític, l'espai d'opinió i anàlisi de Setembre amb aquest article on reivindica viure les emocions amb consciència ja des de petits | «Eduquem els nens a ser amants i vividors de les seves emocions. Ensenyem-los realment que a la vida hi ha dies i hi ha nits. Fred i calor»