SETEMBRE utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies.Accepto
En plena transició, la cooperativa de consum del Solsonès va oferir una alternativa al comerç convencional | La creació d’una panificadora que abaratia el pa va confrontar-los amb el gremi de forners
Memòria cooperativa de la Catalunya Central
Socis fundadors al restaurant Cal Fuster de Viver i Serrateix, municipi del Berguedà | El Teix
La forma d'explotació de la cooperativa agrícola va costar d'encaixar en un món rural tradicional | «Avui en dia encara estan actius i ben convençuts que van fer la millor aposta»
Memòria cooperativa de la Catalunya Central
Maria Aurèlia Capmany, a la biblioteca de la cooperativa, el 31 d'octubre de 1971 | Arxiu Comarcal de l'Anoia. ACAN. Fons Cooperatives d'Igualada
La històrica cooperativa d’Igualada va mantenir-se activa durant el règim, convertint-se en un espai de dinamització cultural més enllà del cooperativisme de consum | Acollia reunions clandestines: a la seva seu s’hi va gestar Òmnium Cultural de l’Anoia i la secció local de l’Assemblea de Catalunya
Memòria cooperativa de la Catalunya Central
Sardinada veïnal al barri | Comunitat de propietaris de la plaça d'Osona
La plaça d’Osona es va construir sota forma cooperativa però amb un lideratge clar del dirigent local franquista Enric Pladevall | La vida comunitària va quallar entre els veïns, amb l’organització d’activitats lúdiques i culturals i l’autogestió en la millora dels espais públics i col·lectius
Ràdio Clota | Setembre(s)
D'esquerra a dreta, Gerard Vallejo, Josep Casanovas, Joan Torrents, Alba Rojas, Josep Comajoan, Anna Pujol Navarro i Marcel Pujols | Sara Blázquez
Aprofitant la presentació de la recerca dels historiadors Gerard Vallejo i Joan Torrents parlem a Ràdio Clota del llegat cooperativista del nostre territori
Entrevista a l'advocat manresà Joan Planas, un dels agitadors del moviment cooperatiu en l'etapa de la transició al Bages | Planas va ser l'ànima de l'economat de Comissions Obreres, que no va acabar prosperant per les lluites internes al sindicat i al PSUC
«Una xarxa relacional público-cooperativa-comunitària interessant és el més important que es pot deixar perquè això tingui continuïtat». | Sara Blázquez
Entrevista la coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central des de la seva creació, el 2016 | «Al final el cooperativisme és una manera d'entendre les relacions econòmiques des de la cobertura de les necessitats de les persones, i això es pot fer de moltes maneres diferent»
Taller de massatges autogestionat en un dels grups de criança de Vic | Cedida
El context actual fa que apareguin xarxes alternatives i iniciatives públic-comunitàries i associatives que es converteixen en espais d'intercanvi de coneixements, recursos i tasques de cura | La Comunalitat de Vic dona suport a diversos grups de criança autoorganitzats, oferint un espai per reunir-se, recursos organitzatius i formacions | La trobada entre mares pot ser molt empoderadora, però no hauria d'implicar reproduir la feminització de la responsabilitat sobre les cures
Anna Hernández i Alba Gràcia, sòcies de la llibreria Murmuri. | Anna Pujol Navarro
Entrevista a Anna Hernández i Alba Gràcia, de la llibreria de pensament crític Murmuri de Manresa | Han obert les portes enguany com a «projecte, utopia, empresa política, experiment, necessitat comuna, intent d’autoocupació militant, aquest deliri en temps de tedi»