Toni Iborra, de Càrnies en Lluita, escriu aquest article a partir del rastreig de les informacions i comunicats sobre l'acord entre el Grupo Jorge i CCOO, amb una part pública però també, segons ell, una part oculta | «Estem davant del més barroer mercadeig secret de drets laborals, d’obligacions socials i de condicions administratives» | «El cas del Grupo Jorge va camí de convertir-se en una pàgina negra de la gestió del Departament de Treball, i en pedra angular del desprestigi d’un determinat estil de fer sindicalisme»

«Fer fora la gent de casa seva per posar-ne d’altra que genera més beneficis, el que tenim és un greu problema d’habitatge» | «Cal regular els habitatges d’ús turístic a Tarragona abans no sigui massa tard, limitar la seva presència perquè ja sabem què ha passat a altres indrets»

«La gespa i la sorra que hi havien posat eren “de jardí”, amb l’agreujant que hi ha una empresa de manteniment que només mantindrà aquest espai com a un parterre, no com a una instal·lació esportiva» | «Avui que Àngel Ros ha emprès el camí de tancar la seva desastrosa vida política municipal fent d’ambaixador a Andorra, no hi hauria un lloquet també a San Marino o la Ciutat del Vaticà per al nostre mentider major?»

«Una aparentment molt bona notícia, i més si en l'acord es contempla la readmissió de totes i tots aquells treballadors que al seu moment van perdre la feina per no sotmetre's al xantatge imposat des de la mateixa empresa» | «De ser certa la concessió de certes prebendes cap a una empresa que ha vingut demostrant un total menyspreu cap als drets dels treballadors externalitzats estaríem davant uns fets d'una gravetat extrema»

«Donaria com a resultat una diferència a favor de l’administració de més de quatre milions d’euros anuals. Per això cal preguntar-se: ¿com pot ser que durant més de vint anys l’administració de l’estat ha consentit aquest gran frau?» | «Uns pocs s’han enriquit amb el patiment de molts mentre aquestes mateixes administracions i els que van ser elegits en el seu dia pel poble per gestionar-les han fet poc o res per evitar-ho»

Article de Mohammed Laghmari, un dels vuitanta treballadors acomiadats a Le Porc Gourmet per no haver-se volgut canviar de falsa cooperativa | «Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors»

«L’Augustine, que vam enterrar el dia 7 de juliol, era un refugiat de terra endins» | «L’Augustine havia estat acomiadat per no voler signar per una altra falsa cooperativa en contra dels seus interessos. Sense atur i sense recursos. Bandejat, arrossegat a la misèria perquè a les càrnies la dignitat no compta» | «Aquests dies, l’acord a Esfosa ens ha fet adonar que la lluita no és en va. Que també hi ha victòries»

«La cosa dona tants tombs que el Govern que havia d'implementar la República ara és el responsable que els presos polítics ho continuïn essent. I és que la legalitat i les martingales de qui mana sí que són una jugada mestra» | «S'ha de ser molt simple o ximple per no entendre que a l'únic lloc on anem així és allà on estàvem però pitjor»

«L'endemà, l'alcalde justificava els buits dient que 3.000 invitacions no es van fer anar; també era mentida. Ballesteros és un mentider compulsiu i no ho afirmo per insultar-lo sinó perquè fa tres anys que l'observo i apunto les mentides que diu» | «L'única identitat que va aparèixer a l'escenari va ser l'espanyola, i d'aquesta la més rància, la militar» | «Ballesteros, si tinguessis un mínim de decència avui mateix dimitiries, però fa dies que aquesta paraula no és al teu diccionari i t'haurem d'aguantar uns mesos més fins que la gent de Tarragona et faci fora»

«Es conversaria sobre els viatges més terribles de tots: els de la fugida i el desig de supervivència; els que sacsegen la consciència d’aquesta Europa tan poc acollidora» | «No, el Mediterrani no és, només, un espai d’estiueig i gaudi per al jovent ociós de pell clara»

«El fenomen del corporativisme i el burocratisme sindical és el factor clau que ha propiciat la precarització laboral a la indústria càrnia» | «Aquesta cultura, de la submissió i de l’entreguisme còmplice, és la d’un fals sindicalisme que en realitat serveix per protegir l’empresa, en contra dels treballadors, justament quan el ratolí ha estat caçat»

«Per als que manaven i manen, tot això del Procés era un joc, una presa de pèl per entretenir els qui volíem i volem la independència i el canvi social alhora mentre ells esperaven que l'Estat s'avingués a pactar les merdes de sempre» | «L'actual govern autonòmic de Catalunya no té l'al·lè al clatell constant que des del carrer li hauria de recordar que va ser triat per implementar la república»

Article de Montse Castañé, de Càrnies en Lluita, davant la negociació de Treball amb el Grupo Jorge i CCOO i UGT i sense representació real dels treballadors de Le Porc Gourmet | «No s’han preocupat de fer una assemblea per comptar amb l’opinió dels treballadors realment afectats. Però sí que s’han preocupat de muntar una vaga fantasma tot i que no tenen una representació sindical real a l’empresa» | «Pregunto al nou conseller de Treball, Chakir El Homrani: com es pot negociar el futur dels treballadors i treballadores de Grupo Jorge sense que ells hi estiguin representats?»

«Jo no sóc militant de la CUP, però vista la presa de pèl del Torra i dels seus, vist l'acotament de cap dels que manaven i volen tornar a manar dins de l'autonomia catalunyesa de torn, crec que cal abandonar el Parlament i deixar l'autonomia en mans dels que sempre s'han avingut i s'avindran a gestionar-la»

«Mira aquest nen! – diuen les àvies del carrer. – Senyora, és una nena. – replica el pare. Clar. No porta arracades, porta roba de nen, té els cabells curts» | «Histèriques, exagerades, fantasioses, il·luses, toves, febles, plora-neres, xerradores, xafarderes,... i després, per més inri, la merda d’estereotips que han de seguir. Gua-pes, delicades, educades, ben vestides, depilades, amb bon gust, bones mares, bones esposes, radiants, cultes i sexualment actives i disposades»

«L’Estat espanyol serà, juntament amb Turquia, un dels dos únics països del món on hi haurà músics empresonats per les seves lletres» | «No ens enganyem, qui pot treure les preses i els presos de la presó no només és una investidura, és la lluita al carrer. I a les redaccions dels mitjans»

«Em dol veure com moltes dones veuen i parlen del feminisme com si fos el gran enemic, allò del què convé allunyar-se, quelcom extern que no les interpel·la per res.» | «Creieu que si no fos per aquelles dones revolucionàries i valentes que es van deixar les seves pells, avui tindríeu tot el què teniu?»

«Sembla més necessari que mai entendre que la llibertat d'expressió no és cap concessió, sinó que es una obligació el protegir-la, defensar-la i promoure-la.» | «Valtònyc, si res no canvia en les properes hores, serà el primer raper de la ‘democracia española’ empresonat per expressar la seva opinió en unes cançons en vers.»

«Avui la pregunta no és si Quim Torra és més o menys xenòfob, si s’ha penedit prou pels seus tuits, si serà un titella de Puigdemont o se li rebel·larà... avui la pregunta és què farem nosaltres davant d’aquest nou episodi, què farem les persones de classe treballadora que lluitem per un nou país» | «Allò realment important de la Utopia és que ens vacuna contra l’economicisme, el pragmatisme, el reformisme... que prenen la part pel tot i es conformen amb negociar unes millors condicions d’explotació»

Isaac Arriaza parteix dels 50 anys del Maig del 68 i els 200 anys del naixement de Marx per plantejar una crítica a determinada esquerra anticapitalista que al seu parer s'ha apropiat, tot neutralitzant-lo i no sense certs tics autoritaris, de l'antagonisme polític i la lluita social | «Avui, com fa cinquanta anys, o dos-cents, la lluita antiautoritària, contra la burocràcia estatal, contra el capitalisme, el treball assalariat, la mercantilització de la vida quotidiana i la destrucció del planeta en mans de l’industrialisme i el desenvolupament, és, també, i de forma ineludible, la lluita contra la petrificació institucional de l’antagonisme polític i la neutralització de la crítica»

«Si de debò som constructores de somnis en un món més just, no podem ignorar aquests inferns vermells on la mateixa idea de cooperativa s’ha malversat i corromput. On l’esclavatge ressuscita perquè la nostra indiferència no ens deixa saber la vergonya quotidiana»

«Les vagues, històricament, són el que han canviat lleis i condicions laborals, però també han derrocat governs» | «Si ens hem organitzat al carrer i al barri, ens hem d’organitzar també a la feina, el lloc on sovint passem més hores (...) Aquesta és l'assignatura pendent de l'independentisme»

«Recuperar la sobirania periodística, per mi, és canviar el xip i entendre el periodisme com una activitat i no tant com un producte de consum o una mercaderia, i reconèixer-lo com una pràctica col·lectiva» | «Recuperar la propietat dels mitjans, en el fons, és també defugir el periodisme comercial i dòcil amb els anunciants i institucions que sustenten la pràctica totalitat dels mitjans d’informació actual»

Arnau Comajoan escriu aquest article redefinint alguns conceptes entorn a l'anomenada «sobirania alimentària» a partir del seu periple per alguns establiments alimentaris suposadament ecològics de Gràcia | «La globalització del capitalisme ha aconseguit que trobem normal, necessari, un dret, menjar fruites de l'altra punta del món, com si no poguéssim viure perfectament alimentant-nos de les fruites (de temporada) que podem cultivar aquí amb les característiques del nostre territori i les condicions climàtiques que tenim»

Jordi Matí Font apel·la a la seva condició de filòleg en aquesta carta al ministre Zoido per deixar-li clar el significat de la paraula «terrorisme» | «A l'Estat espanyol, en aquest escolament de les paraules cap al no-res i el no-sentit que vivim cada dia, qualsevol cosa pot ser considerada «violència» per un policia o per un jutge (éssers sagrats a Espanya com les vaques ho són a la Índia)»

«No perdre els carrers, ni les formes democràtiques reals de treballar, d’opinar, de dir i de sentir, han de ser objectius de totes i tots. I per a això no podem esperar que els que anaven de líders reculin més i més en confuses «jugades mestres»

«Cap «tradició» pot justificar aquesta no separació clara i rotunda del món religiós del món civil, i aquí cal diferenciar entre la religiositat de les persones i l'intent de domini religiós de l'Església damunt la resta del món» | «La visió de quatre ministres del Govern del PP (Cospedal, Catalá, Méndez de Vigo i Zoido) cantant «Soy el novio de la muerte» em semblen tan contundent i definitòria com les banderes baixades a mig pal per tal de recordar la mort de Jesucrist, Lleida inclosa»

«Com és possible que la intel·ligència espanyola sigui tan selectiva i tan poca-vergonya d'aplaudir-se fins a perdre els palmells de les mans a si mateixa a Alemanya i d'oblidar-se tant del que va passar aquest estiu a Barcelona» | «Els Mossos diuen que els CDR són violents i ho fan mentre es netegen la sang que ells, manats per qui sigui però ells al cap i a la fi, han provocat a cops de porra com si els anés la vida per desautoritzar els llestos que cridaven allò tan patètic i ridícul d'«els Mossos seran sempre nostres»