«En aquest moment transcendental, l’autodeterminació de Catalunya i dels pobles subjugats és prioritària per restaurar espais de democràcia participativa des de la base on convivim les persones. Cal participar, prendre partit i cal votar el proper 1 d’octubre pel Referèndum. I cal votar Sí» | «Entren militarment pel sud amb el desplegament massiu de cossos especials d’intervenció de la GC i PN de la resta de l’estat cap a Catalunya, estratègia de guerra. L’Estat autoritari amenaça i comença a reprimir amb coerció. L’Estat no vol deixar perdre privilegis. Davant aquesta amenaça cal convocar la vaga general indefinida»

«Cal no oblidar que això no és nou, en si, sinó en el fet que ara afecta molta gent de cop, també càrrecs electes, gent amb qui podem o no podem estar d’acord, però amb qui em solidaritzo ara plenament tot i saber que no deixaré d’observar-los críticament si cal, quan calgui» | «'Estic' independentista per treballar-hi, i estaré al costat de la força d’Anna Gabriel, de la tendresa de David Fernández, de la solidesa de Joan Coma, de l’honradesa d’Ermengol Gassiot, de la força revolucionària de Montse Castañé, de les del Sí i les del No constructiu que al meu entendre haurien d’haver fet una campanya serena en favor de la participació»

«El problema de fons és que no és democràcia, no. Vivim sota la constitució, una altra merda obsoleta que dicta tot el que es pot i no es pot fer, una espècie de biblia sense Déus ni divinitats» | «El que està clar d’aquests dies, és que no només Catalunya necessita ajuda, sinó tot Espanya necessita ajuda, perquè potser nosaltres marxarem, però els que es quedaran, necessitaran igualment la nostra ajuda»

«Pel no, perquè malgrat la meva visió crítica del referèndum, com a desobediència que és en vull participar» | «Per cert, jo votaré sí. Per raons molt semblants. Perquè el dia 2 d’octubre continuarem lluitant, posant fronteres contra el mal govern i construint ponts amb la bona gent lluitadora d’arreu del món»

«La gran esperança és que la gent sap que junts som indestructibles (allò de la mata de jonc de Muntaner) i que davant qualsevol mur les trompetes de la festa i la vida són capaces de fer caure qualsevol paret, per molt alta que els amos l'hagin fet fer» | «Si els manaires espanyols coneguessin el còmic d'Alan Moore o haguessin vist el film que en van fer, sabrien que això és precisament allò que V busca, el caos. Que els amos esdevinguin una caricatura d'ells mateixos i el poder es dissolgui enmig de ridícules intervencions fora de lloc»

Ismael Dot, regidor de la CUP Manlleu, explica el seu posicionament contrari al «Projecte Mercadona» a Manlleu | «La cadena de supermercats propietat de Juan Roig, finançaria part d'una sèrie d'actuacions públiques com a moneda de canvi del vot favorable del ple de l'Ajuntament per requalificar els terrenys del Poquí, i així poder fer efectiva la construcció de la nova superfície comercial»

«Legitimar el procés, però també el processisme –doncs tots dos van de bracet-, implica situar-se en un binarisme molt difícil d’acceptar, almenys per a qui escriu: Estat català en forma de república o statu quo» | «Qui no vol l’Estat propi –i, per tant, tampoc la república catalana- és franquista (o assimilable). Amb nosaltres o amb ells. Aquells que saben bé el que ens convé esperen que escollim correctament. Lenin i Stalin, des del seu reservat a l’Olimp dels grans estadistes, prenen nota amb atenció» | «Les reiterades apel·lacions als lligams llibertaris de la CUP, en forma de declaracions per part de destacats quadres del partit, s’han manifestat –finalment- com a pura ciència-ficció»

Yosra al Hakeue, activista manlleuenca d'UCFR Osona, reclama en aquest article la dignificació de les condicions de treball de les dones que comercien amb objectes a banda i banda de la frontera de Melilla davant la mort de dues dones més la setmana passada | «El pes de la mercaderia podia rondar al del seu propi pes. Un cop que ho aconseguien continuaven caminant per a arribar al punt on deixaran la mercaderia i cobraran el preu estimat, que podia ser entre 10 i 15 euros en un matí»

«De sempre hem dit «no a la guerra», de sempre hem estat insubmises, de sempre sabem que cap exèrcit defensa la pau, porti estanquera, quadribarrada o bandera negra pirata. Per això, defensarem Catalunya sense exèrcit com a exemple per a la resta del món» | «On són Òmnium i l'ANC per renyar Puigdemont públicament dient-li que primer la independència i després ja veurem? Enlloc, callen, callen i esperen»

Article de Jordi Martí Font arran de l'acomiadament de Gregorio Morán de 'La Vanguardia', on escrivia des de 1988 | «Les xarxes bullen sobre els motius de l'acomiadament, sobre la disminució de la llibertat d'expressió, sobre l'atac de Morán a l'independentisme com a motiu de l'acomiadament... Moltes ximpleries som capaços de dir. Més se'n diran» | «La seva visió, des d'un espanyolisme banal antiespanyolista, des de Barcelona i amb els ulls oberts i la paraula atrevida, sense amo ni cap que li mani res, doten les seves idees d'aire en tots els sentits»

Crònica personal de Roser Iborra de la concentració per la pau i de solidaritat amb les víctimes dels atemptats ahir a Ripoll | «La tristesa no ens pot fer traïdors. No podem afegir odi a l’odi» | «Per sort, m’he equivocat. Quan l’acte comença i sortim de les ombres, ens adonem que som moltes, que som molts. Que també hi ha dones amb mocadors i criatures amb cartells de pau. I quan escolto la Hafida, que encara no sé qui és, penso que hi ha esperança, que ens en sortirem» | «Plorem per totes les víctimes: les de Barcelona i Cambrils, les de Ripoll. Sí, també les víctimes de Ripoll, els nens que podien haver estat els nostres»

«En aquests moments, però, la lluita a Saragossa ja ha començat. Més de cent treballadores i treballadors es van reunir en assemblea el passat dissabte 5 d’agost amb la voluntat inequívoca de lluitar pels seus drets» | «Les conseqüències repressives, però, no s’han fet esperar: amenaces, coaccions, una expulsió. A un treballador en període de proves (segons ells) que treballava per al Grupo Jorge i contractat per TAIC el van cridar diumenge per preguntar-li si havia anat a la reunió de dissabte, i el mateix dilluns l’expulsaven»

David Palau escriu aquest article de denúncia sobre l'actitud passiva de la Guàrdia Urbana de Barcelona davant un cas real d'agressió a uns venedors ambulants | «La indiferència és apatia, és parasitisme, és covardia, no és vida. [...] La indiferència és el pes mort de la història», que deia Gramsci. Per això no ens podem quedar indiferents»

«Si ataquem la minoria antisistema –pensen– provocarem la resposta, i l’espiral acció/repressió ens serviran per ocupar massivament el carrer». Amb tanquetes i amb tot el que els calgui. Aquesta és la seva lògica democràtica: impedir l’expressió de la democràcia real. Si cal, desestabilitzant-ho tot» | «Si ataquem la minoria antisistema –pensen– provocarem la resposta, i l’espiral acció/repressió ens serviran per ocupar massivament el carrer». Amb tanquetes i amb tot el que els calgui. Aquesta és la seva lògica democràtica: impedir l’expressió de la democràcia real. Si cal, desestabilitzant-ho tot»

Gerard Horta fa una crítica al manifest signat per 214 persones de l’àmbit de Catalunya en Comú que diu que l'1 d'octubre no aniran a votar | «N’hi ha que vénen de l’antifranquisme i n’hi ha que no, n’hi ha que m’han regalat un cert plaer per la seva obra i n’hi ha que no, n’hi ha d’ensinistrats a ajupir-se per recollir premis lliurats per un Borbó i n’hi ha que no, n’hi ha que han fet campanyes per votar que sí a la Constitució espanyola i a l’europea, als Estatuts de la transició, a l’ingrés de l’estat espanyol a l’OTAN... i d’altres que no s’hi han pronunciat en públic.»

Les formes de suport mutu i treball col·lectiu són una constant en la història humana i es poden trobar exemples a totes les cultures i a totes les èpoques | El mutualisme i el cooperativisme són dues fórmules de suport mutu i treball col·lectiu encara vigents avui dia | Aquest article de l'historiador Miguel G. Gómez pretén rescatar la memòria d'aquestes pràctiques a la ciutat de Manresa

«Fa por pensar que la nova consellera d'Ensenyament és una neoliberal fins al moll de l'os, perquè sabem perfectament què vol dir això aplicat a l'ensenyament: mercantilització de la cultura i l'educació, promoció de les escoles privades perquè l'ensenyament es concep sobretot com un negoci, ensenyament dirigit al treball i no a l'aprenentatge»

Isaac Arriaza parteix d'una anècdota succeïda fa set anys en una bibioteca de Benifallet per analitzar com el país i el procés -i la CUP- han evolucionat del 2010 ençà | «El procés, ara el referèndum, en canvi, és una entitat divina. Un dogma de fe. Una realitat fantàstica semblant a la que Murakami construeix a 'Kafka a la platja' o a '1Q84'. Un axioma ineludible que s’autojustifica i conté la seva pròpia realització: la independència»

Jordi Martí Font, regidor de la CUP a Tarragona, reflexiona entorn a les presumptes irregularitats en les despeses realitzades amb la targeta de l'Entitat Municipal del Transport tarragonina | «Al món de merda dels que ens governen potser sí que és «normal» anar cada dimarts i dijous a restaurants on cal deixar-se més de 90 euros per menjar però en el món de la majoria dels mortals això és una escopinada a la cara»

Joan Torres explica l'allau de peticions per acollir un nen sahrauí que, per sorpresa seva, ha rebut l'última setmana Cooperació Osona Sàhara després de fer una crida per whatsapp | «Primer va ser una trucada, després, una hora més tard, una altra; però segons avançava el dia la freqüència de les trucades s'incrementava, fins que en finalitzar la jornada no donàvem a bast per atendre les peticions d'informació sobre l'acollida de nens sahrauís»

«Que els suposats socis d’unes falses cooperatives demanin comptes de beneficis, eleccions al Consell Rector, convocatòria d’assemblees, condicions laborals dignes; en definitiva, el compliment de la llei, és haver posat el dit a la llaga, justament. És fer diana i començar a solucionar el problema» |

Isaac Arriaza respon des de postul·lats llibertaris l'article de Jordi Martí Font on avalava el referèndum d'autodeterminació i la creació d'un Estat català independent malgrat considerar-se també llibertari | «És legítim defensar l’estat protector i assistencialista des d’una posició nítidament socialdemòcrata, no tothom hem de tenir el mateix model de societat, però grinyola com un engranatge oxidat si a la vegada s’aixeca la bandera de l’anticapitalisme i l’antipatriarcat»

Ilyas Azzarouali, osonenc d'origen rifeny, analitza en aquest article les causes de les revoltes que des de fa setmanes es repeteixen a diari contra la marginació social d'aquella zona del nord del Marroc | «Amb l'arribada de l'estiu la situació podria agreujar-se, ja que s'espera que tornin al país, com tots els períodes estiuencs, desenes de milers d'emigrants rifenys que viuen a Europa, els quals segueixen des de ben a prop les protestes i molts dels quals ja s’ha manifestat massivament en diferents capitals europees, donant suport des de la distància als seus»

«Ara sí que podríem dir que comencem un «procés», però com que aquesta paraula està més que gastada millor diguem que enterrem el «procés» i avancem cap a l’autodeterminació» | «Que jo a nivell general no vulgui estats no m’impedeix veure que el món està organitzat avui en dia en estats i mentre no s’estengui la revolució mundial llibertària que ens ha d’alliberar d’ells, tenir-ne un o altre també ha de ser conseqüència de la decisió majoritària de la població que l’hem de patir»

Jordi Martí Font fa una repassada entre irònica i crítica amb l'estat actual del procés sobiranista i tots els seus actors | «Quan tot s'acabi -ja em direu quan-, caldrà fer allò que sempre cal fer: balanç i veure a on érem, a on som i a on podem anar. De moment, la son creix i passa la vida»

Santi Silva analitza com el capitalisme ha anat aprofundint en els últims dos segles en la despossessió dels béns comuns en favor de la propietat privada d'uns pocs | L'article és una reflexió prèvia a la presentació dijous a Muntanya de Llibres de Vic d'un informe del Seminari Taifa sobre la despossessió de la vida quotidiana

Joan Calsapeu Layret planteja l'escenari laboral a moltes càrnies d'Osona i del país a un dia de la concentració i manifestació a Vic contra les falses cooperatives i per un treball digne i segur en el sector | «Cal la implicació contundent, com ja està fent la XES, de la Confederació de Cooperatives, identificant i denunciant l’intrusisme d’aquestes falses cooperatives»

Joan Canillas, de l'associació COOOS, Cooperació Osona-Sàhara, explica a partir de la seva experiència personal als camps sahrauís, la realitat d'aquest poble refugiat permanentment des de fa dècades en una mena de presó en el desert | El reportatge inclou un documental dirigit per Xef Vila que posa en context el conflicte del Sàhara Occidental i l'oblit en què l'ha deixat la comunitat internacional

Roser Iborra, de Càrnies en lluita, escriu aquest article després de les últimes mobilitzacions de treballadors a Le Porc Gourmet arran dels accidents que hi han patit diversos treballadors en les últimes setmanes | «Hi ha ràbia, frustració, impotència... tant al col·lectiu de treballadors i treballadores com al grup de suport de Càrnies en lluita. Els magnats de la indústria càrnia d’Osona estan asseguts damunt del polvorí que ells mateixos han creat. Que ho sàpiguen» | Càrnies en Lluita i la XES convoquen a un acte el 6 de maig a Vic de suport als treballadors de les càrnies i contra les falses cooperatives