M. Carme Rafecas escriu sobre la novel·la 'Tsunami' (Angle Editorial, 2020), amb què Albert Pijuan ha guanyat el 30è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler | «Així que agafeu aire, llegiu aquesta immensa onada, perquè sobre Tsunami no hi pot haver una recomanació contrària, i feu volar els seus significats»

És hora de preparar l'arbre de Nadal, tot i que la Carmeta prefereix celebrar el solstici d'hivern

Pol Rifà escriu sobre 'Fils: Cartes sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat' (Arcàdia, 2020), un recull d'experiències i reflexions fetes durant el confinament d’Ingrid Guardiola i Marta Segarra | «La riquesa d’aquesta correspondència-assaig és que no té la voluntat de fixar unes idees preestablertes sinó de pensar-les en moviment, afavorint un pensament transitable a través de les cartes»

Les iaies de la Maria Saladich reivindiquen una vida lliure de violències masclistes

Totes expectants per la invenció de la vacuna contra la Covid, però les iaies de la Maria Saladich també en troben a faltar una altra: la vacuna contra l'estupidesa humana

M. Carme Rafecas escriu sobre la novel·la 'Lectura fácil' (Anagrama, 2018), que alterna la veu de quatre dones «des d’una pell cansada de ser menystinguda i silenciada» | «Lectura fácil no és només una reivindicació de la Lectura Fàcil, sinó una crítica a la globalitat de les relacions de poder que penetren tots els àmbits de la vida i tots els sectors vulnerables, escrita amb una tècnica rica, original i divertida»

David Palau ressenya 'Tornarem a vèncer (I com ho farem)' (Ara Llibres, 2020), escrit a quatre mans entre Marta Rovira i Oriol Junqueras | «El llibre navega entre el to personal de qui dona la seva opinió, i el to més bonament pedagògic possible de qui es vol fer entendre per molts»

Míriam El Mouhadab escriu sobre 'Bijuteria' (Galerada Ed, 2020), de Juana Dolores Romero Casanova, un poemari que teoritza al voltant de l’amor a través del cos apropiant-se de l’imaginari catòlic, però també de l’imaginari underground, la perifèria i el Raval, com a teló de fons, però també com a centre | «Amb tot això, 'Bijuteria' se situa entre la devoció i l’heretgia, no només de Déu, sinó també de la dona —ja que trasllada el discurs del feminista del Trap a la poesia—, i de la cultura catalana —perquè aquest poemari s’inscriu perfectament als corrents poètics de la literatura catalana»

A pocs dies de la nit de Tots Sants les iaies de la il·lustradora Maria Saladich parlen de coses que fan por. I a tu, què et fa més por?

Jasmina Masoliver fa una crònica sobre l'exposició 'Monet: experiència immersiva' al centre d'arts digitals IDEAL, al Poblenou | «La IDEAL ha permès a l’espectador experimentar a Monet tal com potser ell mateix faria ara, a través de pantalles lluminoses, una sala immersiva de 360° i realitat virtual amb unes ulleres. En definitiva, la llum de Monet exposada a partir dels efectes òptics de la llum»

I tú, amb quina iaia et sents més identificada?

Ressenya de David Palau d''Allò que som' (Edicions 1984), del filòsof Josep Maria Terricabras | «Es tracta d’una obra on es plantegen petites i grans qüestions, tan reals i quotidianes com poden ser els nostres pensaments del dia a dia»

Coincidint amb l'1 d'octubre i la mateixa setmana que l'Estat espanyol ha inhabilitat el president de la Generalitat, Quim Torra, les iaies de la il·lustradora Maria Saladich es mostren indignades amb la Justícia

Miriam El Mouhadab Carbonell ressenya 'Gent normal' (Periscopi, 2019), de Sally Rooney, considerada un gran fenomen de la literatura anglosaxona | «'Gent normal', pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima»

Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich tornen a la rutina amb una mica de calma

Pol Rifà fa una crònica sobre el concert inaugural del Mercat de Música Viva de Vic d'aquest any, on Maria Arnal i Marcel Bagés van presentar algunes de les noves cançons acompanyats per David Soler a la guitarra i les Tarta Relena

Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Setembre tornarà amb nous continguts i noves vinyetes el mes de setembre, bon estiu!

L'editora Mar Carrera ressenya tres novel·les que ha llegit durant aquest post-confinament: 'Gina', de Maria Climent, ''La casa del padre', de Karmele Jaio i 'Fugir era el més bell que teníem', de Marta Marín-Dòmine | «En el post-confinament he devorat tres novel·les més, que només tenen en comú que m’han atrapat i que estan escrites per dones. Us les presento, una a una, perquè les gaudiu en l’amplitud del vostre sofà. Ah, i només us demano que, si us engresca llegir-les, les busqueu en llibreries de carn i ossos»

Aquest estiu, les iaies de la Maria Saladich han decidit viatjar a través dels llibres | La il·lustradora celebra així la diada de Sant Jordi d'estiu, aquest dijous 23 de juliol

I tu, què has après del confinament? Per saber què n'han après les iaies de la Maria Saladich, haurem d'estar atentes al seu compte d'Instagram

A les iaies de 'De més verdes en maduren', de la il·lustradora Maria Saladich, no els agraden els petards

M. Carme Rafecas ressenya 'És morta, la poesia?', de Joseba Sarrionandia (Pol·len Edicions), que aplega versos sobre presó, fuga i exili provinents de tots els poemaris de l’autor | «Ex pres polític basc que viu a l'exili des que es va escapar de la presó el 1985, l'autor defensa que la poesia no existeix si no és establint lligams amb el context. De què parla, si no, quan compara la cadena perpètua amb la immortalitat?»

La pluja torna a tenir les iaies de 'De més verdes en maduren', de la il·lustradora Maria Saladich, a casa, però també tenen por!

A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen cert respecte a sortir de casa

A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen ganes de sortir de casa

Entrevista a Bel Olid, escriptora i presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), feta just abans de l'inici del confinament i publicada originalment al número 441 de la revista Cooperació Catalana | «De la mateixa manera que em sembla bé que tothom tingui accés a la sanitat, també em sembla necessari que tothom tingui accés a la cultura, però les persones que ens hi dediquem hem de poder viure»

A la nova vinyeta de la il·lustradora Maria Saladich, les dues iaies es pregunten quan començarem a parlar de la crisi del capitalisme

M. Carme Rafecas ressenya 'La campana de vidre' (Periscopi, 2019), l’única novel·la de Sylvia Plath | «L’Esther es pregunta per què la gent segueix vivint si al final s’ha de morir. Converteix aquesta llei de vida tan bàsica en una contradicció, també bàsica per ella, que no la deixa tranquil·la»

Míriam El Mouhadab ressenya 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama, 2019), d'Irene Solà, Premi Llibres Anagrama de Novel·la | «La memòria és com la pell, té capes diferents, però que formen un tot. L’altre element que fa que es percebi un cert caràcter unitari en l’obra és el paisatge. El paisatge és veu i decorat al mateix temps».

Roser Bisbal Vidal ressenya 'Sempre hem viscut al castell' (L'Altra), de Shirley Jackson, una autora molt vinculada als relats de misteri i terror | «El confinament de les germanes protagonistes d’aquesta història, la Merricat i la Constance Blackwood, també està provocat per un virus prou letal: la ira i el linxament social»