En Moviment | Memòria històrica

Un treball recupera la història dels nou manlleuencs deportats a Mauthausen

L'obra d'Imma Domènech i Assumpta Tort es presenta aquest dijous al Museu del Ter de Manlleu en un acte sense públic retransmès per Youtube

Dels nou manlleuencs deportats al camp de concentració nazi de Mauthausen només en van sobreviure dos

Gino Bartali o com salvar de la mort 800 persones jueves a cop de pedal

| 23/02/2021 a les 20:26h
Especial: Memòria
Arxivat a: En moviment, Museu del Ter, Manlleu, nazis, nazisme, II Guerra Mundial, camps de concentració, memòria històrica, Mauthausen
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/02/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nou manlleuencs van ser deportats al camp de concentració nazi de Mauthausen, de l’alliberament del qual el 5 de maig passat es va complir el 75è aniversari. Només dos d’ells van sobreviure. Ara una obra de les historiadores Imma Domènech i Assumpta Tort ressegueix fins on ha estat possible la peripècia d’aquests nou manlleuencs deportats al camp de concentració de Mauthausen. El treball es presenta aquest dijous al Museu del Ter de Manlleu en un acte sense públic que es retransmetrà a partir de les 7 del vespre a través del canal de Youtube del museu.

Al Museu del Ter van prendre consciència del desconeixement de la història d’aquestes nou persones per l’exposició que l’any 2018 van dedicar als represaliats pel franquisme a Manlleu. Pere Bonal, un d’aquests nou manlleuencs, va ser un dels protagonistes d’aquella exposició que ja va ser comissariada per Imma Domènech i Assumpta Tort. Finalitzada l’exposició, les dues historiadores van iniciar una recerca per aprofundir més en la memòria perduda d’aquests nou manlleuencs, dels que a tot estirar se’n sabien noms i cognoms sostrets de llistes en aquells moments encara oficioses, gràcies a l’esforç d’entitats i investigadors particulars.

La publicació resumeix els itineraris que van seguir els republicans espanyols deportats a Mauthausen: exili, camps de concentració, companyies de treballadors estrangers de l’exèrcit francès, camps de presoners de guerra i finalment l’infern de Mauthausen o els seus subcamps. I en aquest context s’han reconstruït fins on ha estat possible els itineraris particulars i les biografies dels nou manlleuencs coneguts, intercalades en els diferents capítols. No ha estat una tasca fàcil, i es mantenen molts interrogants que posteriors investigacions podran resoldre. Aquests itineraris s'han reflectit en un mapa de l'Europa de la II Guerra Mundial en el que es pot veure amb claredat l'odissea a la que es van enfrontar aquests nou manlleuencs des de l'exili i fins a Mauthausen i els seus subcamps.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Una lectora llegint el número especial dels 25 anys de La Rella
Una lectora llegint el número especial dels 25 anys de La Rella
Josep Comajoan Colomé
Es farà aquest dissabte, amb una taula rodona d'entitats, brindis, concurs, sopar i concert amb Blú, DJ Gin, DJ Kaktus i DJ Pontmetralla | Amb motiu de l'aniversari també s'ha editat un número especial de la revista, referent en la informació al Lluçanès
Activistes convocats pel Grup de Suport Mutu de Manlleu al davant de l'immoble on es volia fer el desallotjament
Activistes convocats pel Grup de Suport Mutu de Manlleu al davant de l'immoble on es volia fer el desallotjament | Ferran Domènech
Ferran Domènech
L'ajornament negociat pels activistes ha estat possible pel fet que la persona afectada està en tràmits pel divorci i la mesa d'emergència | La propietat de l'immoble és Crescent Lake, una societat amb seu a Madrid
Susanna Vives i Carla Dinarès, anunciant la presentació de la querella contra Josep Anglada
Susanna Vives i Carla Dinarès, anunciant la presentació de la querella contra Josep Anglada
Josep Comajoan Colomé
Se l'acusa d'un delicte d'injúries greus amb l'agreujant de motius de discriminació per raó ideològica i de gènere | La CUP demana que la resta de grups del consistori i l'Ajuntament mateix s'afegeixin a la querella com a acusació popular