Més llibres, més lliures

​‘Allò que som’ i volem ser

Ressenya de David Palau d''Allò que som' (Edicions 1984), del filòsof Josep Maria Terricabras

«Es tracta d’una obra on es plantegen petites i grans qüestions, tan reals i quotidianes com poden ser els nostres pensaments del dia a dia»

L’últim tros de terra que trepitjaràs

| 01/10/2020 a les 22:58h
Arxivat a: Setembre cultural, filosofia, Edicions 1984, Josep Maria Terricabras, Més llibres més lliures, llibres
«La grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de qüestionar les veritats proposades»
«La grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de qüestionar les veritats proposades»
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/10/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«Qui som?», «D’on venim?» i «Cap a on anem?» són tres de les preguntes que des de sempre han protagonitzat els plantejaments filosòfics. Però fer filosofia va molt més enllà i, o està a l’abast de tothom, o ens haurem equivocat de plantejament tots plegats. O com ho escriu el propi autor del llibre, Josep-Maria Terricabras, «pensar és una gran cosa i no cal pensar sempre en grans coses».

Es tracta de l’obra Allò que som, amb una curada edició d'Edicions 1984, i és la darrera publicació del prolífic filòsof i escriptor maresmenc. En aquest llibre trobarem un recull de petits assajos de diverses i diferents temàtiques, tots seguint aquesta idea d’obrir de bat a bat les portes del món filosòfic i empènyer qui ho llegeixi a una visió inconformista del món.

Amb un llenguatge tan curat com comprensible i entenedor; amb un estil tan pedagògic com original, fent palesa tothora la brillant trajectòria com a professor de l’autor, es tracta d’una obra on es plantegen petites i grans qüestions, tan reals i quotidianes com poden ser els nostres pensaments del dia a dia. Del nostre llenguatge a les migracions, de la felicitat a la Unió Europea (de la que l’autor n’ha estat parlamentari i coneix prou bé), del dret dels animals a la postveritat.

Aquest és un llibre escrit per algú que «mira la realitat i qüestiona les veritats proposades», i justament la grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de, precisament, qüestionar les veritats proposades. I la gràcia de tot plegat és que, gairebé sense adonar-nos, ens acaba empenyent a fer filosofia en la nostra quotidianitat: per ajudar-nos a pensar Allò que som i volem ser.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
02/06/2021
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
15/01/2021
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys.
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La plataforma Pirineu Viu ha programat un seguit d’activitats per aquest divendres 6 de desembre a la Seu d’Urgell | Durant les darreres setmanes hi ha hagut diverses xerrades i accions per denunciar el monocultiu turístic i la crisi de l’habitatge al territori
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Josep Comajoan Colomé
Nel Pena comparteix sensacions i emocions reviscudes amb la sola visió d’un estri damunt una taula al cap de més de vint anys de separar-se del seu agressor | «Compartir és sanar i també una mostra de fortalesa en comunicar l’experiència viscuda i reviscuda. Quan sento la paraula ‘supervivent’ em molesta, em sento més ‘sobrevivent’»
Grafit a Bujr el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut. L’escrit es pot traduir com «Recupera't aviat Beirut, una expressió que s'ha fet servir sovint durant la guerra
Grafit a Bujr el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut. L’escrit es pot traduir com «Recupera't aviat Beirut, una expressió que s'ha fet servir sovint durant la guerra | Núria Roma
Núria Roma
Una osonenca resident a Beirut relata com va viure l’inici dels atacs d’Israel al Líban abans de ser evacuada per l’ambaixada espanyola | Núria Roma fa dilluns dia 2 a les 19h una xerrada a Can Costa i Font de Taradell sobre «Líban, guerra, resiliència i els drets de les dones»