Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/06/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Crec que a les càrnies, pel fet d’haver-hi fred i humitat, el coronavirus es por escampar ràpidament. Per tant, amb una mascareta i uns guants com a protecció, no n’hi ha prou. Normalment, es treballa de costat, colze a colze. Per tant, calen totes les mesures de seguretat possibles.D’altra banda, el patiment psicològic també és molt important. Moltes treballadores i treballadors tenim persones vulnerables a casa: avis, nens, malalts de risc... Això fa que el dia a dia es faci molt dur, per la por no només de posar-se malalt, sinó de transmetre-ho a la família. Si algun familiar nostre s’arribés a morir del virus, sempre ens quedaria la recança de si ha estat a causa de la nostra feina.
On estan les autoritats sanitàries i la inspecció de treball? Que comencin a fer la seva feina, que ja van molt tard. Que no juguin amb la salut de les nostres famílies.
Tot i així, si les treballadores o treballadors demanen mesures de prevenció i seguretat sanitària a la feina pel risc de Covid, se’ls acomiada amb o sense explicacions. Això ha passat, que sapiguem, a Costa Food, a Gurb, en el cas del treballador Abdul, i a Embotits Riera, a Centelles (proveïdor de Bon Preu), on han fet fora l’Ester per aquesta causa. A Embotits Riera es va arribar a donar el cas que, un cop detectats quatre positius, simplement se’ls envia a casa amb una baixa mèdica i la resta de treballadors i treballadores continuen treballant, sense respectar cap quarantena. En un dels casos dels positius, fins i tot, no se l’envia a casa fins que acaba la feina del dia.
A alguns empresaris de les empreses càrnies no els importa gens ni mica la salut de les seves treballadores i treballadors; només volen produir, com més millor. Això és denigrant i vergonyós. La salut de les persones no té preu, i és un deure de la patronal vetllar-la. Volem totes les mesures de seguretat que calguin.
D’altra banda, en alguna empresa concreta, com ara Esfosa, la lluita sindical continuada ha donat els seus fruits i s’han pres les mesures adequades.
Lluitarem pels nostres drets, la nostra salut i la de les nostres famílies. La salut és un dret: no és un crim.