El Diacrític

La síndrome d’Estocolm i la llibertat

«I què es el correcte? Seguir les directrius d’aquells que ja en el passat han agafat els diners de sanitat i educació i els han utilitzat per fer-ne avions militars? Qui diu la veritat? Hi ha un bri de veritat en tot això?»

«Siguem lliures i no creiem amb tanta ceguesa, perquè perillós o no el que està passant, vigilem que la síndrome d’Estocolm no deixi via lliure a un control de la població que pot servir d’excusa, ara ja, per qualsevol cosa»

No parleu de mi com si jo no hi fos

| 15/05/2020 a les 21:29h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, estat d'alarma, llibertat, covid19, coronavirus
Vehicles policials en un control dels Mossos d'Esquadra
Vehicles policials en un control dels Mossos d'Esquadra | Mossos d'Esquadra
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/05/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tancats i confinats, esperem que les explicacions que ens donen ens convencin. Alguns es creuen les explicacions, exercint una voluntat de ferro davant de complir el que els experts diuen. Alguns altres es pregunten el per què i no hi troben resposta.

La crisi del Covid19 està obrint en les nostres delicades ments controlades pel sistema un batibull de sensacions i sentiments contradictoris. Fem, en la majoria de casos, cas a totes les informacions que ens donen i establim el nostre modus de vida sota la màxima de «corre cames ajudeu-me» a tacar-nos a casa i acceptar amb resignació que ens modifiquin la vida de cap a peus, sota les informacions de militars, polítics mediocres i metges que, quan Wuhan estava confinada, reien dient que el grip estacional realment era pitjor problema.

Gent sense ingressos a causa de pèrdues de feina en negre o per ERTO als quals en molts casos empreses sense tenir-ne necessitat i hi accedeixen per treure’n benefici. I aquí estem, tancats, nens tornant-se bojos i adults en consonància amb ells.  Guants sí o guants no; mascaretes sí, depèn del tipus, o no depèn del tipus, depèn de la distància de seguretat.  Reaccionem com a ciutadans denunciant als veïns i pressionant, els més fidels de l’ordre, aquells que pensen que al final, val més agafar-ho. 

I què es el correcte? Seguir les directrius d’aquells que ja en el passat han agafat els diners de sanitat i educació i els han utilitzat per fer-ne avions militars? Qui diu la veritat? Hi ha un bri de veritat en tot això? Què és veritat i què és mentida? Mor la gent gran, però perquè van trigar tres setmanes a prendre el control de les residències. 

Quina és la llibertat individual de decidir què fer amb la vida d'un mateix i quina és la línia que hem de complir com a comunitat? Com podem viure amb autèntics hooligans de les mesures preses i l'obligació paramilitar de complir tots igual com feixistes o la llibertat de decidir i confiar amb el comportament social.

Perquè hi ha països que només han demanat distanciament social com a Suècia i França torna a les escoles amb unes mesures deshumanitzades als infants.

Ens hem de plantejar les coses i no sentir amor pels nostres governants perquè estem segrestats per ells i la gent compleix sense preguntar quan molts dels que compleixen estan precisament malament per culpa dels mateixos.

Siguem lliures i no creiem amb tanta ceguesa, perquè perillós o no el que està passant, vigilem que la síndrome d’Estocolm no deixi via lliure a un control de la població que pot servir d’excusa, ara ja, per qualsevol cosa. Tota aquesta il·lusió del fals control de la situació ens generarà una situació de Matrix on tothom creu estar segur per una falsa veritat.

Val més preguntar-se per què, que no pas preguntar-se a un mateix què ha fet i sigui massa tard. No sé qui té la veritat o qui té més raó, si es que es pot tenir, però cal estar ben segur, dins de les possibilitats, perquè si no perdrem la llibertat per no voler exercir el pensament crític.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
19/03/2021
Imatge il·lustrativa
Joan Iborra
04/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
15/10/2020
Imatge il·lustrativa
Núria Coromina Quintana
06/07/2020
Jordi Montañez
Jordi Montañez | Àlex Carmona
Originalment, el cantautor va preparar el tema per encàrrec de la dramaturga Laia Alsina per a l’obra 'Els colors de la pluja' | Montañez ha volgut donar en el videoclip de la versió d''Aquesta remor' una sensació de brogit i de fressa anònima i a la vegada col·lectiva
Els guanyadors de la 3a edició dels Premis Eixarcolant, acompanyats de la presidenta del Col·lectiu Eixarcolant, Paula Llauradó, a la dreta, i el president sortint, Marc Talavera, a l'esquerra
Els guanyadors de la 3a edició dels Premis Eixarcolant, acompanyats de la presidenta del Col·lectiu Eixarcolant, Paula Llauradó, a la dreta, i el president sortint, Marc Talavera, a l'esquerra
En la categoria de recerca va guanyar un treball de Connecta Natura sobre innovació en la transferència etnobotànica | Els Premsi Eixarcolant busquen ser un espai de debat, cultura i reivindicació entorn de l'etnobotànica i el desenvolupament rural
Dues furgonetes i un cotxe dels Mossos posicionats per garantir que el desnonament es podria dur a terme
Dues furgonetes i un cotxe dels Mossos posicionats per garantir que el desnonament es podria dur a terme | Ferran Domènech
La persona desnonada vivia amb dues nenes sense aigua ni gas perquè la propietària els hi havia tallat | La persona afectada va al·legar haver patit violència de gènere i haver estat víctima d'una conxorxa per part del seu exmarit i la propietària del pis