MÉS LLIBRES MÉS LLIURES

Les nostres regles, els nostres cossos

Aida Iglesias de Prada ressenya 'Así son nuestras reglas' (Pol·len Edicions, 2019), on EsCarolota parla de la menstruació en format còmic

«A més a més, aquest llibre fuig d'una mirada essencialista i binària dels nostres cossos. Alguns cossos menstruem, i encara que s'acostuma a dir que som les dones les que menstruem, ni totes les dones menstruen, ni totes les que tenen la regla són dones»

Una història del nostre exili

| 15/04/2020 a les 09:44h
Arxivat a: Setembre cultural, més llibres, més llibres més lliures, ressenya, llibres, il·lustració, escarolota, regla, menstruació, feminismes, feminisme, pol·len edicions
EsCarolota publica Así son nuestras reglas (2019, Pol·len edicions), on parla de la menstruació a partir de diverses experiències que l'autora il·lustra en format còmic.
EsCarolota publica Así son nuestras reglas (2019, Pol·len edicions), on parla de la menstruació a partir de diverses experiències que l'autora il·lustra en format còmic. | Aida Iglesias
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/04/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
EsCarolota és una jove il·lustradora que va començar a plasmar gràficament les seves vivències i reflexions com una manera de posar sobre la taula, en el seu entorn més pròxim, situacions d'injustícia viscudes pel fet de ser dona. Així, la seva creativitat va servir per a fer front a aquestes situacions que tantes hem viscut i en les quals ens han fet sentir com a exagerades, paranoiques o obsessives amb el tema. L'humor i el grafisme, com a eina per a visibilitzar situacions d'opressió i injustícia.

Un any després de la publicació del reeixit Abc Feminista (2018, Pol·len edicions), el seu primer llibre, EsCarolota publica Así son nuestras reglas (2019, Pol·len edicions), on parla de la menstruació a partir de diverses experiències que l'autora il·lustra en format còmic.

Els motius que van impulsar a l'autora a parlar sobre la regla van partir de la seva pròpia experiència. Tant en el seu context familiar com fora d'aquest, la regla era un tabú, no es parlava d'això. Un bon dia quan en el treball li van recriminar que faltava massa, es va adonar que les seves faltes eren mensuals i que coincidien amb els dies en què sentia més fort la menstruació. I aquí es va trencar la barrera, i va començar a dibuixar-la, com a necessitat vital.
 

EsCarolota és una jove il·lustradora que va començar a plasmar gràficament les seves vivències i reflexions com una manera de posar sobre la taula, en el seu entorn més pròxim, situacions d'injustícia viscudes pel fet de ser dona. Foto: EsCarolota


Per a recopilar la informació que es plasma gràficament en el llibre, la il·lustradora EsCarolota, que ve del camp de l'antropologia i l'educació, va realitzar entrevistes a diferents persones, amb diferents cossos i vivències «Parlar de la regla amb altres persones, conèixer altres vivències i altres punts de vista ajuda a obrir la ment i a créixer», explica la seva autora. A Así son nuestras reglas podreu trobar les experiències de persones per les quals tenir la regla és un autèntic rollazo, altres que ho viuen com un moment de connexió amb el seu propi cos, altres que la utilitzen com a eina d'autodefensa declarant-se «en estat de regla permanent»; algunes no van saber què era la regla fins que els va venir, unes altres sempre ho van parlar a casa; algunes la viuen amb dolor, altres amb alegria... A més a més, aquest llibre fuig d'una mirada essencialista i binària dels nostres cossos. Alguns cossos menstruem, i encara que s'acostuma a dir que som les dones les que menstruem, ni totes les dones menstruen, ni totes les que tenen la regla són dones. Per això l'autora es refereix a persones menstruants i no a dones, perquè tots els cossos que tenen la regla es puguin identificar amb el llibre. En el capítol de vivències podreu trobar també l'experiència d'un noi trans que ha decidit mantenir la regla.

Un llibre didàctic i divertit, que ens convida a trencar amb el tabú, a parlar de la regla sense esperar al moment en el qual arriba per sorpresa, a normalitzar i visibilitzar un procés fisiològic que compartim moltes persones en aquest món. Así son nuestras reglas es divideix en diferents apartats: Què és la regla?, Què passa si no ve la regla?, «Coses» que s'usen quan baixa la regla, Com és la regla?, Meno-què? i Vivències, capítols en els quals EsCarolota il·lustra la menstruació amb l'humor i la mirada feminista que mai falten en la seva gràfica.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Josep Pimentel
03/04/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
02/06/2021
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Rosa Cerarols explica geografia a estudiants d'humanitats i fa tot el possible per explicar-la de manera atractiva.
Rosa Cerarols explica geografia a estudiants d'humanitats i fa tot el possible per explicar-la de manera atractiva. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
«Entenc l'art com a punta de llança per la transformació i per a la sensibilitat, i això ens pot ajudar moltíssim a connectar-nos i explicar-nos el territori» | «Hi ha un despropòsit fonamental amb la manera com s'ensenya la geografia a les escoles»
'Lázaro de noche', l'últim film de Nicolás Pereda, es podrà veure a L'Alternativa
'Lázaro de noche', l'últim film de Nicolás Pereda, es podrà veure a L'Alternativa
Les sessions especials acolliran les estrenes a Catalunya dels nous treballs de Juan Palacios, Nicolas Philibert, Sergei Loznitsa, Claire Simon i Anna Cornudella | Isaki Lacuesta, Isabel Herguera i Mauro Herce protagonitzaran els tres Satèl·lits d’aquest any, i Nicolás Pereda, una retrospectiva
M. E. O'Brien a la terrassa de l'Ateneu Popular La Sèquia.
M. E. O'Brien a la terrassa de l'Ateneu Popular La Sèquia. | Lara Bedmar
Martí Costa
O'Brien és sociòloga, psicoterapeuta i activista amb un ampli recorregut en la investigació sobre el capitalisme, els moviments socials LGBTQ+ i el marxisme | «La seguretat i el benestar que les persones necessitem s’ha cenyit a un ideal que no ha fet més que donar suport i reproduir el capitalisme i els seus valors, que van en contra de la vida»