La quotidianitat, alterada dins d’un acte de solidaritat però també engabiada per les seves pròpies pors, respira com pot entre carrers i places. Aquesta és la realitat que ens podem trobar si, gràcies a una de les poques justificacions que no et poden multar, treus el cap al carrer. Distància, però també complicitat, somriures davant de mirades desconfiades i poques paraules, són el resum perfecte d’aquest dia a dia. L’antítesi d’una vida en comunitat, d’aquella socialització que ens caracteritza i que aquest país coneix molt bé. Molts ens preguntem si aquesta serà la famosa passa enrere que, tot seguit, ens en farà fer tres endavant. Potser això no passarà si no som capaços de fer-nos preguntes noves. 

Banyoles, com moltes altres ciutats catalanes, s’ha llevat en un nou dissabte marcat pel confinament. El que normalment és un dissabte de mercat, de visites a l’estany o de compra local avui ens ensenya petites converses, cues ben disciplinades o un mercat reduït a una única parada. Carnisseries, fruiteries, farmàcies, forns,  supermercats i poca cosa més mantenen un dèbil batec comercial. Els seus protagonistes, botiguers i botigueres, compradors i veïnes, que malgrat tots els malgrats s’esforcen per fer vida normal.