MÉS LLIBRES MÉS LLIURES

En època d’esclats

M. Carme Rafecas ressenya 'Limítrofes' (Viena Edicions), poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot

«Amb la metàfora d'una flor abans d'obrir-se, enceta el recull preguntant-se com hauria estat néixer lliure de l'expectativa dels altres. Aquest conflicte originari esdevé central per explicar les tres temàtiques entrellaçades al llarg del llibre»

Un univers en zel

| 23/03/2020 a les 10:19h
Arxivat a: Setembre cultural, més llibres, més llibres més lliures, limítrofes, viena edicions, poesia, poemari, poemes, carla fajardo, llibres, ressenya, literatura, cultura
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot | M. Carme Rafecas
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/03/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Limítrofes (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot. Fronteres, marges, imposicions, trànsits i alteritat són les ratlles que l’autora vol posar al descobert com una cicatriu, i ho fa des d'una denúncia profunda que vesteix tot alternant la prosa poètica i els versos en una poesia desimbolta que brolla com una font.

Amb la metàfora d'una flor abans d'obrir-se, enceta el recull preguntant-se com hauria estat néixer lliure de l'expectativa dels altres. Aquest conflicte originari esdevé central per explicar les tres temàtiques entrellaçades al llarg del llibre: el jo interior i universal, el «tu», un «altre» proper i també el món de fora. Però l'autora no separa tot el que es remou dins la pell de la crítica social. Cuinar amb el llenguatge li permet transmetre aquesta mirada global.

La platja és recurrent. Un final on ja no es pot caminar més i ja no es pot mirar amb uns altres ulls. Un lloc on retornen les onades de la infància, dels fracassos, de l'autoexigència i la culpa. L'aigua del mar és freda com ho són els robots que atenen als supermercats, els ciberatacs, els marges des d'on es confon el precinte amb l'horitzó, les sirenes que sonen en un temps que és de passada. L'amor convertit en negoci. Les mentides amb què hem crescut.

Les referències socials passegen discretes, però punyents i iròniques, per uns poemes aparentment centrats en el jo, el propi cos i l’altre. El cos de l'altre com un habitatge «digne» que en realitat és temporal; l'exigència de donar i rebre comparada amb la mercantilització dels cossos; la flotabilitat dels plàstics del mar com la flotabilitat de l'amor. Les dones ocupen un eix central del poemari: la gestació, l'obligació, la identitat i el silenci com a elements que posen en dubte tots els significats.

Finalment, Carla Fajardo tanca el llibre diferent de com el comença però en el mateix context: en època d'esclats. Les batalles pendents es presenten cap endins i cap enfora, l'odi s'instaura com una bassa en el melic de cadascú, la superfície del Mediterrani separa el kite surf de la mort. Limítrofes ha estat la seva manera de mostrar, tornant a la platja a què tant li agrada recórrer, i encara que avui, en ple confinament, sembli mentida, una època de carrers que em fan onades.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
20/02/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
16/01/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
02/06/2021
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys.
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La plataforma Pirineu Viu ha programat un seguit d’activitats per aquest divendres 6 de desembre a la Seu d’Urgell | Durant les darreres setmanes hi ha hagut diverses xerrades i accions per denunciar el monocultiu turístic i la crisi de l’habitatge al territori
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Josep Comajoan Colomé
Nel Pena comparteix sensacions i emocions reviscudes amb la sola visió d’un estri damunt una taula al cap de més de vint anys de separar-se del seu agressor | «Compartir és sanar i també una mostra de fortalesa en comunicar l’experiència viscuda i reviscuda. Quan sento la paraula ‘supervivent’ em molesta, em sento més ‘sobrevivent’»
Grafit a Bujr el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut. L’escrit es pot traduir com «Recupera't aviat Beirut, una expressió que s'ha fet servir sovint durant la guerra
Grafit a Bujr el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut. L’escrit es pot traduir com «Recupera't aviat Beirut, una expressió que s'ha fet servir sovint durant la guerra | Núria Roma
Núria Roma
Una osonenca resident a Beirut relata com va viure l’inici dels atacs d’Israel al Líban abans de ser evacuada per l’ambaixada espanyola | Núria Roma fa dilluns dia 2 a les 19h una xerrada a Can Costa i Font de Taradell sobre «Líban, guerra, resiliència i els drets de les dones»