El Lluçanès es troba a cavall entre Osona, comarca a la qual oficialment pertany majoritàriament, i el Berguedà, però sense identificar-se amb cap d’aquestes dues. Una terra de petits nuclis, de masies, fins i tot en el seu temps de bandolers -com en Perot Rocaguinarda, fill d’Oristà-, de romànic, d’alzinars, de camps… Abans de la crisi amb indústria tèxtil, i ara, amb grans indústries càrnies – com una fàbrica de Casa Tarradellas-, de turisme rural i restaurants tot convertint la zona en una experiència rural bucòlica i idíl·lica de cap de setmana pels urbanites que necessiten desconnectar. Però un cop més, la gallina ha dit que prou, i per aquest motiu des de fa uns mesos pagesos, ramaders i jovent del Lluçanès han creat el col·lectiu assembleari Truja Negra, organitzador de les Primeres Jornades de Resistència Rural.

Les jornades comencen aquest divendres 13 de setembre i s'allargaran fins el diumenge 15. El divendres a partir de les 5 hi començarà a haver l'acollida i la benvinguda, que anirà seguida de la presentació del col·lectiu organitzador de les jornades i de Batzac, les Joventuts Llibertàries de Catalunya. A les 7 s'hi farà la primera xerrada, «Educació lliure en un entorn rural», a càrrec d'un col·lectiu d'educació lliure rural. A les 8 hi haurà la primera taula de debat, sobre sindicalisme combatiu i món rural.

Dissabte a les 9 hi haurà la primera xerrada del dia, «Contextualització del procés d'industrialització i l amort de la vida rural al Lluçanès», a càrrec d'activistes ecologistes i pagesia de la zona. A les 10 hi haurà un grup de treball i debat sobre lluites i alternatives contra la indústria, amb presència de col·lectius rurals organitzats que ja mantenen diferents lluites actualment. A la tarda, després de dinar hi haurà un sobretaula poètic i, de 5 a 8, tallers de plantes remeieres, fones, llançament amb destral, de resistència policiali de gestió forestal, a més d'un taller no-mixt de gestió forestal i motoserra. A les 8 hi haurà una actuació de Sílvia Tomàs, i després de sopar, a 2/4 d'11, rap combatiu.

L'última jornada, diumenge, començarà amb una doble sessió a les 10 del matí. Per una banda, una de pensada per a la gent del Lluçanès, sobre la creació d'una xarxa d'economia alternativa autogestionada al Lluçanès, i un taller d'agitació rural. A les 12 hi haurà dos tallers de treball de gènere, un de no-mixt per a doners, trans i NB, i un de no-mixt per a homes CIS. A les 2 hi haurà el dinar de cloenda, i es tancarà amb una acció pels volts de les 4 de la tarda.

La Truja Negra, un col·lectiu assembleari anticapitalista per empoderar la població del Lluçanès

Un dels membres de la Truja Negra explica com es va crear el col·lectiu: «Sorgeix a través del jovent del Lluçanès que ens vam unir arran dels conflictes laborals que hi va haver a Casa Tarradellas, ja que la majoria treballem en fabriques càrnies i ens afecta directament aquest tipus d’indústria». D’aquesta afinitat, «neix la idea de crear una associació anticapitalista al Lluçanès per fer pressió i accions». El membre del col·lectiu especifica que «a dintre de la Truja Negra hi ha també membres del col·lectiu Lluçanès Viu i el col·lectiu feminista La Fetillera que fins al moment són els dos únics grups que actuen de manera més organitzada, però, els quals no toquen el tema de l’anticapitalisme de forma més explícita».

Així doncs, aquest col·lectiu intergeneracional ha decidit organitzar aquestes jornades amb l’objectiu de generar «agitació rural per generar comunitats autogestionades que criïn el seu propi bestiar i petits productors que funcionin a través dels mercats i d’intercanvi». Seguint aquest objectiu, les jornades tenen tres eixos bàsics que són els que es treballaran mitjançant debats i tallers: el sindicalisme, el feminisme i les alternatives econòmiques, punt que estarà representat per les productores que volen iniciar la Xarxa d’economia alternativa autogestionada del Lluçanès.

Un altre tema important per la Truja Negra és l’habitatge, ja que a causa del turisme rural, el jovent de la zona que s’hi vol establir i iniciar oficis lligats amb la terra té problemes per poder trobar masies. «Aquest estiu volíem treure una campanya contra el turisme, perquè hi ha problemes per la massificació i les deixalles a la riera de Merlès. I també treurem un comunicat pel tema habitatge perquè moltes petites propietàries no lloguen la masia al jovent i en fan turisme rural». Una de les darreres accions que el col·lectiu ha dut a terme, el passat 6 de setembre, va ser l’expropiació de la masia del Puig dels Eixuts que pertany a Caixa Bank, per tal que torni a ser una masoveria.

Les jornades han de ser l’inici de partida d’un full de ruta que empoderi a la població de la zona per poder decidir el seu futur, abans no ho faci la indústria o el turisme: «S’està aplanant el terreny perquè quan caigui la indústria càrnia sigui una zona de serveis turístics». Des del col·lectiu tenen clar que han de recuperar la sobirania sobre l’economia local i els oficis perduts.

Durant molts anys els diferents pobles que formen part del Lluçanès han estat aïllats a causa de la mala comunicació per carretera amb ciutats més grans, com són Manresa, Vic o Berga. Per aquest motiu, com relata el membre de la Truja Negra, «volem defensar el Lluçanès i la seva identitat, tornar a l’autogestió, la xarxa entre nosaltres, i, el suport mutu que hi havia abans que es fes la variant entre Berga i Vic, i per tant, és comences a conèixer més la zona per a bé i per a mal».

Fins aquest dijous, un dia abans de l'inici de les jornades, no s'ha confirmat, per motius de seguretat, que precisament les jornades es faran a la masia del Puig dels Eixuts que es va expropiar la setmana passada. Des del seu compte a Twitter, @trujanegra, ja s'ha donat diverses indicacions per arribar a la masia, tot i que també habiliten un primer punt de trobada a l'indret conegut com a la Pedra Dreta, entre Prats i Lluçà. 

Es comptarà amb zona d’acampada, zona d’acollida, zona de criança, distribuïdores de productes de proximitat, àpats populars in situ, tallers de gestió forestal, plantes remeiers, entre altres, i, debats. 

Article publicat originàriament a la Directa.