Entrevista | Marta Salinas, autora d''Aprendre bahasa és fàcil'

Marta Salinas: «S'ha de reconèixer l'esforç de les petites editorials que aposten per la qualitat i no tant per les vendes»

Entrevista a Marta Salinas, autora de la novel·la 'Aprendre bahasa és fàcil' a l'última Fira Literal

«Publicar s'ha convertit en una fita en sí mateixa en comptes d'anar a la recerca de la qualitat»

«'Aprendre bahasa és fàcil' gira entorn de les expectatives no complertes i el pes de la quotidianitat en la relació de parella»

Proyecto Una: «Fa gràcia veure gent superofesa perquè l'última pel·lícula d''Star Wars' té de protagonista una noia»

| 13/07/2019 a les 20:38h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, literatura, Literal, Trianguar Edicions, Marta Salinas, entrevista, novel·la, Aprendre bahasa no és fàcil
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/07/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Setembre va entrevistar a l'última Fira Literal a Marta Salinas, autora d'Aprendre bahasa és fàcil, editada per la jove editorial Triangular Edicions. Llicenciada en Ciències de la Informació i amb un màster en guió de cine i televisió, Marta Salinas, nascuda a Barcelona el 1973, treballa a la cooperativa de comunicació L'Apòstrof, on fa de correctora, redactora, coordinadora editorial i formadora de llengua. També és docent a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Aprendre bahasa és fàcil és la seva primera novel·la. Ella mateixa la defineix com «una novel·la curta sobre la frustració personal i les expectatives no complertes». De 89 pàgines i dividida en 165 escenes, la primera novel·la de Marta Salinas té tres protagonistes: una parella barcelonina que se'n va a viure a una illa del sudest asiàtic i... una aranya, bestiola que en alguns punts de l'obra té tant de protagonisme com si fos una persona. 

Marta Salinas, que reconeix que hi ha una part de la novel·la que és autobiogràfica -«o una autoparòdia», explica que l'obra gira entorn a les expectatives no complertes, relacionades amb la precarietat laboral, i el pes de la quotidianitat en la relació de parella. «Hi ha bastanta ironia, un recurs bastant poderós per expressar estats d'ànim, una manera elegant i fina de mostrar la cruesa de la realitat», afegeix. La novel·la també és crítica amb alguns aspectes de la literatura actual on «publicar s'ha convertit en una fita en sí mateixa, en comptes d'anar a la recerca de la qualitat». En aquest sentit té unes paraules per les petites editorials, com Triangular Edicions, que «fan una aposta per fer emergir noves veus o autors de primer nivell que estan amagats darrere les llistes dels més venuts». «S'ha de reconèixer l'esforç que fan les petites editorials que aposten per la qualitat i no tant per les vendes», conclou. 
 

Marta Salinas en un moment de l'entrevista a la fira Literal Foto: Núria Farrés


En el vídeo es pot veure l'entrevista sencera a Marta Salinas a la fira Literal.
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys.
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La plataforma Pirineu Viu ha programat un seguit d’activitats per aquest divendres 6 de desembre a la Seu d’Urgell | Durant les darreres setmanes hi ha hagut diverses xerrades i accions per denunciar el monocultiu turístic i la crisi de l’habitatge al territori
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Josep Comajoan Colomé
Nel Pena comparteix sensacions i emocions reviscudes amb la sola visió d’un estri damunt una taula al cap de més de vint anys de separar-se del seu agressor | «Compartir és sanar i també una mostra de fortalesa en comunicar l’experiència viscuda i reviscuda. Quan sento la paraula ‘supervivent’ em molesta, em sento més ‘sobrevivent’»
Grafit a Bujr el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut. L’escrit es pot traduir com «Recupera't aviat Beirut, una expressió que s'ha fet servir sovint durant la guerra
Grafit a Bujr el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut. L’escrit es pot traduir com «Recupera't aviat Beirut, una expressió que s'ha fet servir sovint durant la guerra | Núria Roma
Núria Roma
Una osonenca resident a Beirut relata com va viure l’inici dels atacs d’Israel al Líban abans de ser evacuada per l’ambaixada espanyola | Núria Roma fa dilluns dia 2 a les 19h una xerrada a Can Costa i Font de Taradell sobre «Líban, guerra, resiliència i els drets de les dones»