La manifestació va sortir a les 8 del vespre de la plaça de l'Estació i va discórrer pels carrers Mossèn Gudiol, Doctor Junyent, rambles de l'Hospital, Davallades, del Carme i del Passeig, per acabar a la plaça del Carbó, on hi havia la tarima dels parlaments. Hi havia una majoria de dones, però també moltíssims homes, tot i que la capçalera de la manifestació era no mixta i es va reservar per a les dones. El comitè de vaga feminista havia preparat els detalls de tota la jornada amb assemblees no mixtes que s’estaven fent des de setmanes abans del 8-M. De fet, la manifestació era la culminació a tota una jornada reivindicativa que havia començat de matinada davant de l’escorxador Esfosa per protestar per la discriminació de gènere que s’hi practica i per l’acomiadament d’una treballadora embarassada.
Pancarta que reivindica, entre altres coses, la vaga de consum del 8-M | Foto: Núria Farrés
A l'arribada de la manifestació a la plaça del Carbó, es va llegir el manifest que s'havia redactat amb motiu de la vaga feminista. El manifest anava en la mateixa línia d’altres accions que ja s'havien dut a terme durant el matí, com la concentració davant la comissaria de la policia espanyola per protestar contar la discriminació de gènere que també representa la llei d'estrangeria i les dificultats per renovar el NIE, o les que es van fer en botigues de moda contra la pressió estètica o en supermercats contra la taxa rosa que penalitza les dones amb l'alt preu dels productes d’higiene femenina.
El manifest comença reivindicant que el moviment feminista ve de lluny i que «som una força col·lectiva i ja som imparables». «Ens hem organitzat, hem pres consciència i ara ja sabem que juntes som més fortes», seguia el text, reivindicant la força de la lluita col·lectiva. Tot seguit, el manifest recordava que la del 8-M era una vaga laboral, de cures, de consum i estudiantil. En l'àmbit laboral, dient prou a la discriminació salarial, a la precarietat que afecta més que a ningú a les dones i exigint «que la nostra vida laboral ens permeti desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia», adaptant l’ocupació a les necessitats dels cicles de la vida i que això no sigui motiu d’acomiadament, marginació laboral o que minvi les expectatives professionals.
Centenars de dones assegudes a l'entorn de l'escenari final on va acabar la manifestació | Foto: Sara Blázquez
Centenars de dones assegudes a l'entorn de l'escenari final on va acabar la manifestació | Foto: Núria Farrés
Vaga de cures per reivindicar un tipus de tasques invisibilitzades i no retribuïdes, sense les quals «el sistema econòmica es col·lapsaria, ja que es manté per l’apropiació de les cures que realitzem les dones, sense tenir en compte les nostres necessitats ni els nostre s projectes vitals». «Se’ns tracta com a treballadores de segona, quan cobrim necessitats de primera», afegia el manifest en referència a les tasques de cures.
Vaga de consum, entre altres motius, per posar fi a la pressió estètica «que ens obliga a tenir uns cossos irreals» o la medicalització i la patologització del cos de les dones. «Exigim la normalització de la menstruació, la menopausa i la vellesa com etapes de la vida, no com espais de mercadeig on uns quants s’enriqueixen a costa de generar frustracions i dubtes cap als nostres cossos», deien, i concloïen: «Exigim viure en un món on faci més fàstic una violació que la menstruació».
La manifestació va aplegar milers de dones que van expressar diverses reivindicacions del feminisme | Foto: Sara Blázquez
La manifestació va aplegar milers de dones que van expressar diverses reivindicacions del feminisme | Foto: Núria Farrés
En referir-se a la vaga estudiantil, entre altres coses, es denunciava en el manifest que l’escola, instituts i universitats acaben sent els principals eixos socialitzadors i reproductors del sistema patriarcal, i on la invisibilització de les dones en les esferes de l’educació i el coneixement «és la norma». Exigeixen una educació feminista, inclusiva, pública, gratuïta i laica, lliure de valores heteropatriarcals, heteronormatius, neoliberals i mercantilistes, així com una educació afectivo-sexual que eduqui en la diversitat, sense complexes.
En el manifest també s’exigia la fi de les jerarquies entre migrades, racialitzades i «ciutadanes», i es denunciava les violències institucionals i racistes que fomenten normatives i programes de gestió de la migració que afecten especialment a les dones, que ho tenen molt difícil denunciar, per exemple, una agressió masclista si això pot suposar un expedient sancionador d’estrangeria o la detenció i l’expulsió. I es denunciava especialment la dificultat de moltes dones de la comarca per renovar el NIE i la mercantilització que la gestió també porta associada. «Perquè tenim clar que la nostra lluita també ha de ser la vostra! Perquè tenim clar que cap dona és il·legal!», concloïa l’apartat del manifest dedicat a la vinculació entre patriarcat i racisme.
Lectura del manifest del 8-M al final de la manifestació | Foto: Sara Blázquez
Finalment, es feia referència a la violència sexual com a expressió de l’apropiació patriarcal dels cossos de les dones. «Fem vaga per les que ja no hi són, perquè no les han mort ni han mort, sinó que les han assassinat, fem vaga per totes les que patim agressions masclistes, perquè tenim clar que si ens toquen a una, ens toquen a totes, i ja no volem ser més víctimes, som supervivents!», proclamava la part final del manifest de la vaga feminista a Osona i el Lluçanès. I acabava: «I també fem vaga per les que vindran, perquè ja no hagin de ser valentes. Perquè ens volem vives, lliures, feministes, combatives i rebels! Perquè cada dia és 8 de març! Visca la lluita feminista!».
La manifestació poc abans de sortir de la plaça de l'Estació | Foto: Núria Farrés
Una de les pancartes que es van poder veure a la manifestació | Foto: Núria Farrés
Algunes de les pancartes que es van poder veure a la manifestació | Foto: Núria Farrés
Algunes de les pancartes que es van poder veure a la manifestació | Foto: Núria Farrés
La sindicalista Montse Castañé animant la manifestació del 8-M a Vic | Foto: Sara Blázquez
Sense les dones, no hi ha revolució!
— Sara Blázquez #NiunaMés (@SaraBlazquez) 8 de març de 2019
@VagaFem_Osona #VagaFeminista8M #vaga8MOsonaLluçanès #8MilMotius pic.twitter.com/rxCuRy1K53
Després d'un dia de #vagafeminista8M preciós, hem viscut una de les manifestacions més bèsties que hem vist mai a Vic. Visca la lluita feminista! Gràcies @VagaFem_Osona 💜 #8milmotius #vaga8mosonalluçanès pic.twitter.com/JISkeWRHKI
— Sara Blázquez #NiunaMés (@SaraBlazquez) 8 de març de 2019