El fiscal Vicente González Mota va intentar fer-li dir tant sí com no a Joan Coma –el regidor de Vic investigat per l'Audiència Nacional espanyola per un presumpte delicte de provocació a la sedició– que amb la frase «per fer una truita cal trencar els ous», pronunciada en un plenari municipal, havia fet una crida a la desobediència a la població. En l'interrogatori al qual va sotmetre Coma, el passat 28 de desembre a la seu de l'Audiència Nacional a Madrid, González Mota li ho va demanar, en un to imperatiu, fins a quatre vegades, mentre Coma li reiterava, una vegada i una altra, que s'havia limitat a defensar el programa electoral de Capgirem Vic, agrupació municipal vinculada a la CUP, amb la qual es va presentar a les eleccions, i que segons ell apel·la a la desobediència davant situacions injustes. El vídeo de la declaració, al qual han tingut accés la Directa i Setembre, clarifica l'estratègia de la fiscalia, que també va posar un especial interès a trobar-li una connotació agressiva a l'expressió que «per fer la truita cal trencar els ous».

De fet, els primers minuts de l'interrogatori de González Mota a Joan Coma van girar entorn de l'expressió popular de la truita i els ous. Coma va insistir que era una «metàfora» que, en el context que es va dir, significava que «per superar situacions injustes, s'ha d'anar més enllà», en aquest cas, desobeir les lleis que ell considera injustes perquè no permeten exercir el dret d'autodeterminació que «una majoria social» del poble català vol exercir. Amb tot, el fiscal va demanar-li fins a mitja dotzena d'ocasions si ell pretenia associar l'expressió «trencar els ous» a l'ús d'algun tipus de força o violència. «Los huevos no se rompen solos, ¿implica o no el uso de violencia?"», va reiterar González Mota. Coma va ironitzar que ja li agradava que es posés tanta insistència en «una expressió tan vigatana», però que ell sempre ha estat en contra de la violència.

Desobediència davant lleis injustes que neguen el dret a l'audoterminació

Un cop presumptament aclarit que Coma no estava incitant a l'ús de la força ni de la violència, el fiscal va portar l'interrogatori a intentar entendre a què es referia Coma quan parlava de desobediència. En aquest punt l'interrogador li va espetar: «¿La truita es el marco constitucional español?», en una evident confusió del significat de les paraules «ous» i «truita» a la metàfora emprada per Coma. A partir d'aquí és quan el regidor va poder fer un discurs més polític, en el sentit que la desobediència a la qual ell i la CUP apel·len ni pretén ser imposada –«seria un oxímoron, si no fos voluntària»– ni és gratuïta: «Una majoria social del poble català vol exercir el dret d'autodeterminació, i davant un estat que no permet exercir-lo emparant-se en les lleis, demanem que es desobeeixi davant d'aquestes lleis injustes que no permeten exercir el dret d'autodeterminació».
 
El fiscal, en alguns casos no fent gaire cas al que prèviament ja li havia respost Coma, va interessar-se una vegada i una altra pel fet de si el regidor, en la seva intervenció al ple del 9 de desembre de 2015, feia una crida col·lectiva a la població perquè desobeís aquestes lleis, i que es deixessin de supeditar les decisions de les institucions catalanes a les de les espanyoles, en particular al Tribunal Constitucional, a qui no se li reconeixia legitimitat. Coma va recordar que això ho deia, textualment, la resolució del Parlament a la qual es donava suport en la moció del ple pel qual ara se l'investiga a ell. De fet, l'advocat de Coma, Benet Salellas, en la seva intervenció final, ja va posar sobre la taula la contradicció que representa que en el seu moment s'arxivés la causa contra els diputats que van aprovar la resolució del Parlament i ara s'investigui a Coma per haver donat suport a la dita resolució.

En tot cas, Coma va negar que la moció que es presentava a Vic, subscrita per Capgirem Vic, CiU-RCat i ERC, formés part de cap «acció coordinada» des de la CUP per presentar-la a diversos ajuntaments alhora. També va admetre que era coneixedor d'un informe de la secretària municipal de l'Ajuntament de Vic advertint de la il·legalitat de l'aprovació de la moció. «També ho sabia l'extrema dreta vigatana», va aprofitar per dir Coma davant del fiscal, en referència al fet que va ser precisament el regidor ultradretà Josep Anglada, de fet l'únic que va votar en contra de la moció, qui va presentar la denúncia davant de la Guàrdia Civil contra tots els regidors que hi havien votat a favor, que ha acabat amb la investigació a Joan Coma per provocació a la sedició.

En un altre moment de la declaració, davant la insistència del fiscal pels motius pels quals cridava a desobeir els tribunals espanyols, Coma va aprofitar per matisar que, davant unes lleis injustes, per defensar un programa polític «de forma totalment no violenta i democràtica», ell no estava disposat a reconèixer l'autoritat de cap tribunal, «sigui espanyol, català, francès, europeu o d'on sigui». Tot plegat, per defensar drets bàsics com el d'expressió o el de representació política. «Si hagués robat, com han fet tants polítics, reconeixeria tota l'autoritat del tribunal», va dir, i va afegir: «Si fos un corrupte o un lladre, que tants n'hi ha, i són al carrer, jo hauria vingut cap aquí corrent i amb por, però no és el cas, estem davant un tema polític».
 
Unes tesis de la fiscalia que fins i tot es contradiuen amb jurisprudència militar

El regidor vigatà va admetre que, igual que defensa la desobediència, «per la mateixa lògica respecto a la gent que no la practica». Al final, a preguntes del fiscal, va reconèixer ser conscient que la desobediència, tot i ser civil i no violenta, «pot tenir les seves conseqüències». Amb tot, en el seu al·legat final, l'advocat Benet Salellas va insistir que el tipus de delicte que se li vol aplicar, la provocació a la sedició, ja no està referit –com ho entenia el codi penal franquista–, a aquelles accions que atempten contra les formes de govern, sinó només a les referides a l'ordre públic, essent necessari posar en perill a persones o béns, cap de les circumstàncies de les quals es van donar a partir de les paraules de Joan Coma. De fet, per desmuntar les tesis de la fiscalia, Salellas en va tenir prou citant jurisprudència ni més ni menys que de la sala militar del Tribunal Suprem. Salellas fins i tot va qüestionar que l'Audiència Nacional fos competent per tractar el cas i que se li retirés el passaport a Coma com a mesura cautelar.

En la seva intervenció final, el fiscal va defensar la retirada del passaport, segons va dir, davant el risc de fugida de Coma fora de la Unió Europea i perquè considerava que hi ha indicis del delicte pel qual s'està investigant al regidor vigatà. De fet, en l'interrogatori, el fiscal González Mota va posar especial interès en tot allò que es referia a l'ús de la força i a una crida col·lectiva a desobeir les lleis espanyoles i a trencar el principi de legalitat en el marc d'una acció coordinada en diversos ajuntaments catalans. Una línia que ara caldrà veure si també segueix el magistrat que dirigeix la investigació contra Joan Coma, el titular del jutjat d'instrucció número 2 de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, que en l'interrogatori del passat 28 de desembre no va formular ni una sola pregunta i va deixar-ho tot en mans del fiscal.


*Article publicat conjuntament amb la Directa.