En Moviment | Mobile Social Congress 2019

El Mobile Social Congress presenta un informe que vincula el risc de suïcidi amb les condicions laborals a la indústria electrònica a la Xina

L’informe, de l’Economic Rights Institute i Electronics Watch, es basa en l’estudi de 167 casos de suïcidi, entrevistes en profunditat a 252 persones treballadores de quatre fàbriques i enquestes a 5.592 persones més

El Mobile Social Congress va tornar a visibilitzar impactes socials i ambientals de la indústria electrònica silenciats al Mobile World Congress

Una acció denuncia les condicions laborals a la indústria electrònica a les portes del Mobile World Congress

| 05/03/2019 a les 21:39h
Arxivat a: En moviment, Electronics Watch, suïcidis, Xina, SETEM, telefonia, indústria electrònica, MWC, MSC, Mobile World Congress, Mobile Social Congress, Economic Rights Institute
Fàbrica de la indústria electrònica a la Xina
Fàbrica de la indústria electrònica a la Xina | Robert Scoble
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/03/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dimitri Kessler, investigador de l’Economic Rights Institute, va presentar al Mobile Social Congress un informe sobre el vincle dels suïcidis i les condicions laborals a la indústria electrònica. El Mobile Social Congress (MSC), organitzat per SETEM Catalunya, va fer-se els dies 26 i 27 de febrer coincidint amb la celebració, també a Barcelona, del Mobile World Congress (MWC).

Kessler va intervenir per videoconferència des de la Xina, on està duent l’estudi de les condicions laborals a la indústria electrònica, en el marc de la taula «Esclavatge modern, treball forçós i suïcidis en la indústria electrònica». L’informe, de l’Economic Rights Institute i d’Electronics Watch, vincula les condicions laborals i el risc de suïcidi de persones treballadores en les manufactures del sector a la Xina. L’estudi revela que els casos de suïcidi no només han tingut lloc a Foxconn, el major fabricant mundial de productes electrònics per encàrrec i principal proveïdor de marques com Apple, sinó també a d’altres empreses.

Algunes de les principals causes vinculades al risc de suïcidi a les fàbriques d’electrònica xineses recollides per l’informe són el suïcidi com a forma de protesta col·lectiva, ja que el 48% dels casos es produeixen per pressionar l’empresa perquè respecti els drets laborals de les persones treballadores o com a resposta col·lectiva davant l’agressivitat dels equips de supervisió i de seguretat; les hores extraordinàries obligatòries i les llargues jornades laborals que situen les persones treballadores en un clima de tensió constant o la pressió econòmica, és a dir, que l’empresa imposi multes, denegui la cobertura mèdica en cas d’accident laboral o no accepti la baixa voluntària de les persones treballadores. Per últim, la violència de gènere és també un dels factors associats al risc de suïcidi, en tant que el 16% dels casos registrats són homes que se suïciden després d’assassinar les seves parelles o exparelles.
 

Una de les sessions del Mobile Social Congress Foto: Sara Blázquez


L’estudi es basa en informes públics sobre 167 casos de suïcidi, entrevistes en profunditat a 252 persones treballadores de 4 fàbriques d’electrònica i enquestes a 5.592 persones treballadores de 44 proveïdors. Segons l’Economic Rights Institute i Electronics Watch, l’informe no busca assenyalar cap empresa en concret sinó posar llum a la connexió entre el fenomen del suïcidi a la feina i les condicions laborals de les persones treballadores, i apunten que l’única forma de resoldre aquesta problemàtica és a través d’una feina conjunta entre les empreses, el Govern xinès, la societat civil i d’altres experts.

Un congrés per visibilitzar impactes socials i ambientals de la indústria electrònica silenciats al Mobile World Congress

Prop de 400 persones van participar en les sessions de debat i tallers de les dues jornades del Mobile Social Congress. Pràcticament la meitat de les persones participants eren dones. A les taules de debat hi ha hagut una destacable presència femenina, amb set ponents sobre tretze, a les quals s’hi ha d’afegir les quatre moderadores. Unes xifres gens menyspreables en un sector com el tecnològic on les dones encara tenen poca visibilitat i presència. Als panels de debat del Mobile Social Congress s’hi van aportar punts de vista i experiències alternatives sobre el model de producció i consum de la indústria electrònica silenciades al Mobile World Congress.
 

Un dels tallers del Mobile Social Congress, en concret la Restart Party que va permetre reparar o allarga la vida útil d'alguns productes electrònics Foto: Sara Blázquez


Des de l’organització de l’MSC es fa una valoració positiva de les dues jornades, ja que en paraules de la seva coordinadora, Laia Fargas Fursa, «hem pogut aprofundir en el debat i sobretot donar una visió holística de tota la cadena de subministrament de la indústria electrònica, des de la mina fins a l’abocador i traçar-ne tot el recorregut». També després d’una primera jornada més de «denúncia», on es van exposar experiències d’explotació laboral i impactes ambientals en mines i manufactures vinculades al sector de l’electrònica, la segona es va poder centrar en mostrar alternatives que poden revertir la situació actual, tant des del punt de vista de la compra pública responsable com de les experiències ja existents en reciclatge i reutilització d’aparells que permeten allargar-ne el cicle de vida.

Segons Laia Fargas Fursa en els panels de debat de l’MSC s’ha visualitzat el paper que poden jugar les administracions públiques a través de la contractació i la compra responsable per pal·liar els impactes socials i ambientals del model actual de producció de la indústria electrònica. En paraules de John Watt, de l’ICLEI, associació que agrupa un miler de governs locals de 67 països compromesos amb el desenvolupament sostenible, «les decisions que prenem com a contractadors públics tenen relació directa amb les condicions de treball de les persones». Carla Canal, per la seva part, que va explicar a l’MSC l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona, va posar èmfasi en el fet que «a part del preu també ens hem de fixar en el cost social».

Més enllà de les 400 persones que van participar i seguir en directe els panels de debat i tallers al Pati Manning, més de 3.000 persones van seguir les sessions a través dels canals de Youtube i Facebook de SETEM.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Concentració d'activistes de la PAH Osona i el Grup de Suport Mutu de Manlleu per intentar evitar el desnonament
Concentració d'activistes de la PAH Osona i el Grup de Suport Mutu de Manlleu per intentar evitar el desnonament | Ferran Domènech
Ferran Domènech
Una vintena d'activistes de la PAH i el Grup de Suport Mutu de Manlleu s'han concentrat al davant de l'edifici on s'havia de realitzar el desnonament | Una de les germanes de la família en risc de desnonament té síndrome de down i ha estat operada recentment del cor
Aspecte exterior del nou Casal Boira Baixa
Aspecte exterior del nou Casal Boira Baixa
El bar restaurant obrirà de sis de la tarda a una de la matinada, de dimecres a divendres, i de dotze del migdia a una de la matinada, els caps de setmana | La inauguració es farà aquest dissabte a les vuit del vespre, i es tancarà amb una actuació musical de DJ Rutxo
Les comarques gironines han apostat pel cooperativisme amb caràcter propi i han acollit projectes que han fet de la necessitat, una virtut
Les comarques gironines han apostat pel cooperativisme amb caràcter propi i han acollit projectes que han fet de la necessitat, una virtut | Júlia Rocha Pujol
Sara Blázquez Castells
La ruta cooperativa per quatre comarques gironines recorre diferents projectes cooperatius singulars gestionats sobretot per dones | Visitem La Lluerna de Ripoll, Mas la Sala de Sant Pau de Segúries, l’Obrador Ricolta de Beget, Núria Social d’Olot, la Porta del Món de Banyoles i Cultural Rizoma de Celrà