El Diacrític

Al desert no neixen flors, sinó persones

Judit Vila, participant del programa «Forma't al Sàhara 2018» transmet en aquest article algunes de les sensacions que va viure durant la seva estada als camps de refugiats sahrauís de la mà de Cooperació Osona Sàhara

«Un mur que nogensmenys és el més gran del món; mesura 2.700 quilòmetres. Un mur que està controlat les 24 hores del dia per agents militars carregats d'artilleria, que apunten amb armes tot aquell que s'acosti»

Els refugiats permanents

| 01/03/2019 a les 13:56h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, refugiats, COOS Osona Sàraha, Sàhara
Flors simbòliques plantades al desert pels refugiats sahrauís
Flors simbòliques plantades al desert pels refugiats sahrauís
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/03/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
S'il·lumina una mirada cada vegada que es parla de lluita. És la del poble sahrauí que fa 42 anys que viu refugiat a un lloc que no és casa seva però que malauradament cada dia es va fent més seu, perquè algú algun dia va robar-li la casa i va construir un mur.

Jo, que tinc el privilegi que els meus ulls contemplin aquesta realitat, aixeco el cap i, entre la sorra que s'aixeca impulsada pel vent, es dibuixa un camí llarg, marcat per pedres que indiquen que no podem sortir del recorregut. Al fons va agafant forma el mur més gran del món, el més desconegut i el menys humà. Un mur que nogensmenys és el més gran del món; mesura 2.700 quilòmetres. Un mur que està controlat les 24 hores del dia per agents militars carregats d'artilleria, que apunten amb armes tot aquell que s'acosti, que no respecti les seves normes, a tot aquell qui l'amor li venci la por.

Observant la immensitat del camí, que com ja he dit està delimitat per pedres, m'expliquen que està envoltat de 7 milions de mines antipersones i antitot. M'expliquen que cada dia hi ha un equip de sahrauís que surten de casa seva, sense saber si tornaran, per desactivar aquestes bombes, sense tenir la seguretat de sortir il·lesos d'aquest afer. I a mi, que em penso que el món em caurà a sobre quan alguna cosa no em va bé, se m'encongeix al cor, i se m'obre de nou ple de respecte cap al poble sahrauí.

Jovent voluntari del programa «Forma't al Sàhara 2018» de COOS Osona Sàhara


Arribo al final del camí i els meus ulls observen, ara sí, per fi, el mur de la vergonya, el mur contra l'amor. L'amor per la seva terra i per la gent que han deixat. Perquè aquest mur separa persones que s'estimen i que no saben si podran tornar-se a abraçar. I és que no hi ha res millor que una abraçada d'uns braços que et semblen casa, ni res millor que te la facin a casa.

Miro, de nou, el meu voltant i observo una cosa realment molt bonica: flors. Flors construïdes amb les mans clavades a terra. Flors que no es marciran demà, que no seran destruïdes per una tempesta. Flors que crearan, de manera simbòlica, les seves arrels en aquell tros de terra en nom de tot el poble sahrauí. I em ve al cap: «al desert no neixen flors, sinó persones», la frase que ressona al meu cap cada vegada que conec a una persona sahrauí.

Redirigeixo per últim cop la meva mirada i observo en Salek, que ha viscut tota la vida en una terra que sap que no li pertany, contemplant, des de lluny, amb uns ulls que parlen per tot el poble sahrauí, el mur de la vergonya. En Salek, que duu penjada al coll la bandera sahrauí, la fa volar al vent, la fa digne i la fa lliure.


Judit Vila 
és participant del programa «Forma't al Sàhara 2018» organitzat per l’ONG Cooperació Osona Sàhara, on alumnes procedents de diversos punts de la comarca i que estan cursant grau superior tenen l'oportunitat de visitar els campaments per impartir unes pràctiques

«La noció de crisi en la masculinitat fa referència a la pèrdua de legitimitat i prestigi». Foto de la manifestació del 8M a Vic, l'any 2022.
«La noció de crisi en la masculinitat fa referència a la pèrdua de legitimitat i prestigi». Foto de la manifestació del 8M a Vic, l'any 2022. | Sara Blázquez
Andrea Cervera i Michela Silocchi
Article d'Andrea Cervera i Michela Silocchi, de l'àrea de coeducació i prevenció de les violències masclistes i LGTBIQ+fòbiques de la cooperativa La Fera Ferotge | «Continuem educant als infants en estereotips de gènere i en identitats sexistes per a després quan arriben a l’adolescència titllar-los de masclistes» | «Els joves necessiten l’esperança que els hi hem negat com a generació. Són la generació de les crisis: climàtica, democràtica, de l'habitatge, del treball i ara també de la seva pròpia identitat com a homes.
Una lectora llegint el número especial dels 25 anys de La Rella
Una lectora llegint el número especial dels 25 anys de La Rella
Josep Comajoan Colomé
Es farà aquest dissabte, amb una taula rodona d'entitats, brindis, concurs, sopar i concert amb Blú, DJ Gin, DJ Kaktus i DJ Pontmetralla | Amb motiu de l'aniversari també s'ha editat un número especial de la revista, referent en la informació al Lluçanès
Activistes convocats pel Grup de Suport Mutu de Manlleu al davant de l'immoble on es volia fer el desallotjament
Activistes convocats pel Grup de Suport Mutu de Manlleu al davant de l'immoble on es volia fer el desallotjament | Ferran Domènech
Ferran Domènech
L'ajornament negociat pels activistes ha estat possible pel fet que la persona afectada està en tràmits pel divorci i la mesa d'emergència | La propietat de l'immoble és Crescent Lake, una societat amb seu a Madrid