El Diacrític

Ocells i flors de roba estesa

«No només hi veig una estigmatització de la pobresa, en aquesta ordenança absurda, sinó també una incapacitat estètica. No m'estranyaria gens que, allò que es vol amagar a casa, s'anés a fotografiar durant unes vacances a països considerats més exòtics (i més pobres...)»

Si miro enrere

| 20/01/2019 a les 16:54h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Ajuntament de Vic, ordenances, roba estesa
Roba estesa en un carrer de ciutat
Roba estesa en un carrer de ciutat | Peter Heeling
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/01/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Agraeixo molt a Sara Blázquez el seu article «Els bons costums són estendre la roba al balcó i jugar al carrer», aparegut recentment a Osona.com, en què es mostra contrària a la prohibició absurda d'estendre roba al balcó a la ciutat de Vic, entre altres.

Jo en tinc un gran record, de la roba estesa; forma part del meu paisatge infantil, tant com dels jocs al carrer; és clar que, quan vius en un poble petit, tots els carrers són un pati d'esbarjo.

A casa meva, ajudar la mare formava part dels jocs. Fer bombolles de sabó tot rentant els plats o estendre la roba, per exemple: fer-ne fileres segons els colors, com aquell qui estén banderes d'un paradís perdut. O embolar les sabates i posar-les a l'escala ordenadament: cada parell en un graó, a punt per al diumenge.

No només hi veig una estigmatització de la pobresa, en aquesta ordenança absurda, sinó també una incapacitat estètica. No m'estranyaria gens que, allò que es vol amagar a casa, s'anés a fotografiar durant unes vacances a països considerats més exòtics (i més pobres...).

Jo reclamo el meu dret a gaudir-ne, de la roba estesa. Per cert: una senyera és roba estesa, també? Toni Coromina ja ironitzava sobre aquest absurd, en el seu magnífic article «Banderes i llençols als balcons», publicat a Osona.com el  2013.

Les agulles d'estendre roba, ara, també són de coloraines. Semblen ocells petits a punt d'emprendre el vol, amb les potes fràgils que s'arrapen a la roba humida i olorosa.

I si fa vent... oh, si fa vent s'esdevé el prodigi.

Un matí qualsevol de cel molt blau, esmolat i polit de tramuntana, la roba estesa tremola a les branques dels arbres domèstics. Els ocells de colors, ara l'un, ara l'altre, se'n van a terres no gaire llunyanes, emprenen una petita migració mai descrita.

Llavors les flors de roba estesa menudes obren els pètals de colors, fan un vol incert i canvien de balcó: els mitjons, sobretot, tenen una dèria inconfesable de desaparellar-se...

Però els llençols i les tovalloles es recargolen més lentament, abans d'envolar-se. Deixen anar un polsim daurat que és la mena de pol·len de les flors de roba estesa, i que s'escampa per tots els racons i escletxes de la ciutat grisa. 

I llavors, sense saber ben bé per què, la gent distreta mira amunt, com si els cridés algú, i veuen volar la flor magnífica d'un llençol blanc o d'una tovallola blava, i senten molt endins les pessigolles d'una alegria secreta, que és la mena de fruit de les flors de roba estesa: invisible però eficaç i persistent.
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys.
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La plataforma Pirineu Viu ha programat un seguit d’activitats per aquest divendres 6 de desembre a la Seu d’Urgell | Durant les darreres setmanes hi ha hagut diverses xerrades i accions per denunciar el monocultiu turístic i la crisi de l’habitatge al territori
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Josep Comajoan Colomé
Nel Pena comparteix sensacions i emocions reviscudes amb la sola visió d’un estri damunt una taula al cap de més de vint anys de separar-se del seu agressor | «Compartir és sanar i també una mostra de fortalesa en comunicar l’experiència viscuda i reviscuda. Quan sento la paraula ‘supervivent’ em molesta, em sento més ‘sobrevivent’»
Grafit a Bujr el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut. L’escrit es pot traduir com «Recupera't aviat Beirut, una expressió que s'ha fet servir sovint durant la guerra
Grafit a Bujr el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut. L’escrit es pot traduir com «Recupera't aviat Beirut, una expressió que s'ha fet servir sovint durant la guerra | Núria Roma
Núria Roma
Una osonenca resident a Beirut relata com va viure l’inici dels atacs d’Israel al Líban abans de ser evacuada per l’ambaixada espanyola | Núria Roma fa dilluns dia 2 a les 19h una xerrada a Can Costa i Font de Taradell sobre «Líban, guerra, resiliència i els drets de les dones»