El Diacrític

El bon menjar sí que 'funciona'!

«Consumir productes de temporada i proximitat, respectant qui els produeix i la terra que els dona vida, és un dels actes més justos, sans i ecologistes que es poden fer. És un acte revolucionari per transformador, precisament perquè reverteix la lògica i ens porta a produir prevalent el valor d’ús, i no el valor de canvi»

Blanquejar el capitalisme

| 31/10/2018 a les 08:00h
Arxivat a: El Diacrític, alimentació, turisme, capitalisme
Verdures de temporada en un comerç agroecològic de Vic
Verdures de temporada en un comerç agroecològic de Vic | Anna Jordana
Aquesta notícia es va publicar originalment el 31/10/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Deu amfitrions d’airbnb a Barcelona posseeixen 996 vivendes i guanyen 84.500 euros al dia, mentre l’últim recompte de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar a la ciutat comtal sumava fins a 956 persones dormint al carrer i 2.130 allotjades en equipaments. 

Més de 13.300 famílies van quedar-se sense casa el passat 2017 perquè no podien pagar el lloguer o la hipoteca, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ): 36 famílies cada dia es queden sense casa, o el que és el mateix, cada hora es produeixen entre un i dos desnonaments a Catalunya. Mentrestant, només a la ciutat de Barcelona, el mateix ajuntament xifra en 13.000 els pisos buits. 
I també podríem parlar de les tones de fruita que la pagesia es veu obligada a cremar cada any, o del percentatge d’obesitat de països enriquits com els Estats Units, mentre, segons la FAO, 870 dels 7.000 milions d’éssers humans que habiten el planeta pateixen malnutrició crònica.

El problema de la fam al món no és que no es produeixin aliments, de la mateixa manera que el problema que hi hagi persones dormint als carrers no és que manquin habitatges on puguin viure. El problema és que els aliments, com els habitatges, es produeixen exclusivament per ser mercaderies per damunt de tot, i no pas amb l’objectiu prioritari d’alimentar o donar sostre; no són béns pensats per resoldre necessitats bàsiques d’una vida digna, per a totes les persones, sinó mercaderies amb les que uns pocs obtindran guanys econòmics per damunt de molts.

«El capitalisme serà el que vulguis, però és una màquina perfecta, funciona» sento dir. I per tant, cal començar pel final: què vol dir funcionar? Amb les dades a la mà, no es tracta només d’un sistema injust, sinó d’un sistema que necessita perpetuar les injustícies per tal d’assegurar la seva reproducció. I ara la qüestió: un sistema intrínsecament injust i, a més, on aquesta injustícia no només no té solució sinó que és necessària, és un sistema que funciona?

Una de les característiques i necessitats del capitalisme és, precisament, que es produeix prevalent el seu valor de canvi (fer-ne negoci) per damunt del valor d’ús. Traslladat a l’alimentació, el valor de canvi vol dir produir pensant exclusivament en el mínim cost possible per tal de guanyar el màxim benefici possible. Això, per tant, obliga a que oblidem la salut, l’ecologisme i la justícia.

El valor d’ús, en canvi, vol dir que allò que mengem i bevem tingui, a més de la millor qualitat possible, una utilitat màxima per a nosaltres (salut), pel medi ambient (ecologisme) i permeti una vida digna a qui el produeix (justícia).

Consumir productes de temporada i proximitat, respectant qui els produeix i la terra que els dona vida, és un dels actes més justos, sans i ecologistes que es poden fer. És un acte revolucionari per transformador, precisament perquè reverteix la lògica i ens porta a produir prevalent el valor d’ús, i no el valor de canvi. Ens porta a consumir posant primer les persones i el planeta, i no exclusivament els diners. I ens porta, per tant, a un crit de guerra que sí que té coherència: el bon menjar sí que funciona
Jordi Montañez
Jordi Montañez | Àlex Carmona
Originalment, el cantautor va preparar el tema per encàrrec de la dramaturga Laia Alsina per a l’obra 'Els colors de la pluja' | Montañez ha volgut donar en el videoclip de la versió d''Aquesta remor' una sensació de brogit i de fressa anònima i a la vegada col·lectiva
Els guanyadors de la 3a edició dels Premis Eixarcolant, acompanyats de la presidenta del Col·lectiu Eixarcolant, Paula Llauradó, a la dreta, i el president sortint, Marc Talavera, a l'esquerra
Els guanyadors de la 3a edició dels Premis Eixarcolant, acompanyats de la presidenta del Col·lectiu Eixarcolant, Paula Llauradó, a la dreta, i el president sortint, Marc Talavera, a l'esquerra
En la categoria de recerca va guanyar un treball de Connecta Natura sobre innovació en la transferència etnobotànica | Els Premsi Eixarcolant busquen ser un espai de debat, cultura i reivindicació entorn de l'etnobotànica i el desenvolupament rural
Dues furgonetes i un cotxe dels Mossos posicionats per garantir que el desnonament es podria dur a terme
Dues furgonetes i un cotxe dels Mossos posicionats per garantir que el desnonament es podria dur a terme | Ferran Domènech
La persona desnonada vivia amb dues nenes sense aigua ni gas perquè la propietària els hi havia tallat | La persona afectada va al·legar haver patit violència de gènere i haver estat víctima d'una conxorxa per part del seu exmarit i la propietària del pis