El Diacrític

Noves tecnologies: control o oportunitat?

«Controlem les noves tecnologies o són les noves tecnologies que ens controlen a nosaltres?»

«Diuen que Internet possibilita un exercici més democràtic, obert i plural de la llibertat d’expressió, però què passa amb els bots i les fake news?»

Sara Blázquez reflexiona en aquest article sobre si hi ha possibilitats per trobar un ús social a les noves tecnologies, més enllà de pervertir processos electorals amb 'bots' o 'fake news' i convida a continuar el debat als actes del Festival Protesta que es fa aquesta setmana a Vic

Acte a Vic amb Efraín Foglia sobre els 'bots' i les 'fake news' en la nova societat de la informació

| 22/10/2018 a les 20:23h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, mobilitylab, Festival Protesta, fake news, bots, periodisme, comunicació
Fotograma del documental 'Palestine.net', que es projectarà al Festival Protesta, que segueix les històries d'una nova generació de palestins que a través de les xarxes socials aconsegueixen arribar més enllà de les barreres físiques de l'ocupació
Fotograma del documental 'Palestine.net', que es projectarà al Festival Protesta, que segueix les històries d'una nova generació de palestins que a través de les xarxes socials aconsegueixen arribar més enllà de les barreres físiques de l'ocupació
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/10/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Controlem les noves tecnologies o són les noves tecnologies que ens controlen a nosaltres? El món virtual evoluciona a un ritme que no podem atrapar. Infoxicats, estem immersos en un oceà d’informació que no som capaços de digerir, ni tan sols assimilar, i molt menys d’estar ben informats sobre un tema concret. No tenim temps de desmentir mentides, el poder es concentra i nosaltres perdem el control d’allò que publiquem a la xarxa. Formem part d’algoritmes que ens transformen en consumidors sense opinió, i fins i tot la cerca de l’amor prescindeix sovint del contacte i de la carn.

D’altra banda, tenim la possibilitat d’organitzar moviments amb molta més agilitat, hi ha eines a l’abast de tothom per articular discursos, per fer visibles denúncies, per trobar complicitats que abans estaven fora del nostre abast.

Diuen que Internet possibilita un exercici més democràtic, obert i plural de la llibertat d’expressió, però què passa amb els bots i les fake news? Hi ha milers de comptes falsos a la xarxa, principalment a Facebook i a Twitter, que volen impactar en les converses, sobre tot electorals, i influir en l’opinió pública. Els bots ja no són només programes automatitzats que fan tasques repetitives, sinó que ara també hi ha milers de persones pagades per crear tendències, atacs o notícies falses a favor o en contra de candidats a les eleccions o sobre altres qüestions. Fins i tot es creen des dels mateixos equips de les campanyes. És possible garantir la democràcia sense regular el contingut de la xarxa?

Els bots poden servir per fer propaganda política, sí, però també per fer front a situacions d’emergència com un terratrèmol. Al cap i a la fi, una cosa és el contingut i una altra l’estructura que l’automatitza. Precisament, és un dels projectes d’investigació de mobilitylab, un laboratori que investiga la mobilitat contemporània. A través del desenvolupament d’eines lliures i pràctiques creatives imaginen i posen en pràctica dispositius de comunicació alternativa com a eina social. De fet, mobilitylab ha creat el prototip d’un bot per sistemes de missatgeria que genera alertes a l’espai digital i en el físic per a casos d’emergència, com terratrèmols, assetjament i altres.

Per debatre i reflexionar sobre aquest cas concret i sobre molts altres que tenen a veure amb la transformació de les noves tecnologies, postveritats i distopies, el Festival Protesta de cinema de crítica social ha organitzat a Vic deu dies d’activitats sota el nom Protesta 6.0. La sisena edició del Protesta va arrencar divendres i s'allargarà fins el 28 d’octubre a diversos espais de la ciutat, espais per a la projecció, divulgació i difusió de cinema de crítica social amb una programació de llargmetratges, curtmetratges i activitats paral·leles com xerrades, concerts, exposicions o taules rodones. A més proposa, per primera vegada, una programació paritària, amb 8 pel·lícules dirigides per dones i 7 per homes.

Article publicat originalment a Mèdia.cat.
 
Mastodon és l'alternativa lliure d'X, l'antiga Twitter, per la qual s'aposta des de la campanya #SomhiJuntes
Mastodon és l'alternativa lliure d'X, l'antiga Twitter, per la qual s'aposta des de la campanya #SomhiJuntes
Dies d'agost, editora de Setembre, s'afegeix a la campanya #SomhiJuntes on entitats de l'economia social i solidària fan el pas a la xarxa social Mastodon, alternativa lliure d'X, l'antiga Twitter | El pas es fa a Mastodon i no Bluesky perquè aquesta depèn d'una empresa de Silicon Valley i podria patir el mateix procés de degradació que Twitter
En el marc de l'exposició 3 mesos, 3 setmanes, 3 dies de Francesc Ruiz a ACVic, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA
En el marc de l'exposició 3 mesos, 3 setmanes, 3 dies de Francesc Ruiz a ACVic, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA | Albert Rivas
En el marc de l'exposició «3 mesos, 3 setmanes, 3 dies» de Francesc Ruiz a ACVic Centre d'Arts Contemporànies, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA | Durant el recorregut es va comptar amb la intervenció i el punt de vista de la plataforma Per Una Plana Viva, el Grup de Defensa del Ter, Càrnies en Lluita, Osona Respira, la Fera Ferotge i l'autor de l'exposició
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000 | Pobles Vius
Gerard Batalla Tàsies
Article de Gerard Batalla Tàsies, pagès i membre de la Plataforma Pobles Vius, sobre l'oposició que ha despertat el macroprojecte de central de biogàs en espais agraris de Ponent | El projecte preveu sis edificis de fermentació de 25 metres d’alt, una xemeneia de 60 i un moviment anual de 31.000 camions l’any, «un autèntic barri dels residus amb capacitat per a 500.000 tones l’any»