La unitat ARRO Barcelona dels Mossos d'Esquadra s'asseu de nou a la banqueta dels acusats. Lluís Miquel Venteo, inspector i màxim responsable del grup d'antiavalots, haurà de respondre a l'acusació d'un delicte contra la integritat moral per la pallissa que els seus agents van propinar a tres persones refugiades en un portal de la plaça de Sants durant l'intent de desallotjament de Can Vies. Els fets es remunten a la mitjanit del 27 de maig de 2014, quan els antiavalots de la furgoneta Tropic 161 van carregar contra un grup de vianants, accedint dins d'un portal i agredint persones indefenses amb les porres, provocant-los ferides a diverses parts sensibles del cos, com el cap, l'orella, el tòrax i l'abdomen. 

Els quatre antiavalots que actuaven a les ordres de Venteo afronten penes de fins a set anys de presó, segons la fiscalia, i de tretze a petició de les acusacions particulars. El judici arrencarà el dimecres 11 d'abril a la Secció Segona de l'Audiència de Barcelona –Palau de Justícia, al passeig de Lluís Companys–, i se celebraran altres dues sessions els dies 12 i 18 d'abril. El tribunal estarà format pels jutges Maria José Magaldi Paternostro, Jose Carlos Iglesias Martin i Javier Arzúa Arrugaeta.

En cas de condemna, es veuria truncada la carrera professional de l'inspector, responsable dels dispositius de seguretat a l'estadi Cornellà-El Prat del RCD Espanyol, ja que la pena comportaria una suspensió per a l'exercici com a membre dels cossos i forces de seguretat.
 
Al terra i indefenses

L'escrit d'acusació descriu que aquella nit de 2014, els tres joves agredits i dues persones més, una periodista, «van introduir-se dins el portal ràpidament per refugiar-se». Els policies també van entrar-hi, sota les ordres del màxim comandament de la unitat, l'inspector Venteo. A un vídeo que va publicar la Directa, un dels joves, Miquel, veí de la comarca d'Osona, relata com es va protegir amb el braç, però el van colpejar a l'esquena i al cap, provocant-li un trau a l'orella. Un altre, Joan, denuncia que també van colpejar-lo al cap: «vaig quedar molt estabornit i vaig perdre una mica la noció del temps». Tots tres van patir ferides que requerien tractament mèdic. Quan els agents van adonar-se que una de les persones dins el portal era periodista, van obrir la porta i la van fer fora. Simultàniament però, altres periodistes van fotografiar i enregistrar l'escena en què es veuen els agents corrent cap a l'interior del portal i com colpegen les persones ajupides amb les porres.


El fiscal, després de visionar els vídeos incorporats a la causa, manté l'acusació contra els antiavalots, i demana penes d'un any i sis mesos de presó per a l'inspector –argumenta que va ser testimoni de la brutalitat policial i no va fer res per impedir-ho–, de tres anys i sis mesos per a dos dels agents i de set anys per als altres dos. L'escrit d'acusació de la fiscalia afirma que els antiavalots Jesús Antonio Zoyo i Francisco Javier Guitian «amb les defenses van colpejar-lo –una de les tres víctimes– repetidament a braços, cames i mans». L'atribució delictiva més greu, però, és per als altres dos agents de l'ARRO Barcelona, Daniel Muñoz i David Villares: «van donar cops amb la defensa a la cama –d'una altra víctima–, pel que van fer que caigués a terra. Un cop a terra li van etzibar diversos cops amb la defensa, impactant un d'ells al cap». Tot seguit, els mateixos agents: «li van donar cops amb la defensa al braç –de la tercera víctima, quan es trobava dempeus–, a l'espatlla, al tòrax i un últim cop al cap». Tots els agredits van haver de ser atesos pels serveis d'emergència, que van diagnosticar equimosis, hematomes, lesions, erosions i fractures diverses. Dos d'ells van requerir punts de sutura al cap i l'orella, i un d'ells la immobilització amb guix de l'avantbraç fracturat.
 
Currículum violent

No és la primera vegada que els màxims responsables de l'ARRO Barcelona afronten greus acusacions per ús excessiu de la força. Cal recordar que el sots-inspector Jordi Arasa, que treballa a les ordres de Venteo, va ser condemnat l'any 2014 per una falta de lesions doloses contra l'exdiputat de la CUP David Fernàndez. La secció novena de l'Audiència de Barcelona va considerar provat que Arasa va efectuar una agressió «injustificada, contra ciutadans asseguts pacíficament» al terra de la plaça de Catalunya el 27 de maig de 2011, quan el conseller Felip Puig va ordenar el desallotjament de l'acampada del 15-M. El jutge, a més, va justificar la condemna a partir de la «profunda alarma social que provoquen actuacions policials tan desproporcionades», i tant més «quan es produeixen contra ciutadans indefensos», i encara més rebutjable «quan el subjecte agressor és precisament aquell cridat per la llei a protegir els ciutadans i no maltractar-los».

Malgrat la condemna en ferm, Arasa no va ser apartat de la unitat d'antiavalots. A tall d'exemple, capitanejava el grup d'antiavalots que van carregar durament contra els manifestants concentrats a l'entorn de la Delegació del Govern espanyol a Barcelona el passat 25 de març. La protesta s'havia convocat en solidaritat amb Carles Puigdemont, detingut unes hores abans a Alemanya, i es va saldar amb una vuitantena de manifestants ferits de diversa consideració.
 
Reacció de les organitzacions antirepressives

A pocs dies del judici Alerta Solidària i la Comissió Antirepressiva de Sants han emès un comunicat on destaquen que les víctimes de l'agressió policial «no havien fet res més que passar pel lloc erroni en el moment que no tocava». I afegeixen: «Els va tocar el rebre. I van aprendre la lliçó. La mateixa que milers i milers de catalans i catalanes hem après d'ençà de l'1 d'octubre passat. La de la impunitat policial que apareix quan el sistema la necessita, així com la de l'obligació que ens afecta a tots i a totes per a combatre-la i continuar lluitant».
 
Rereguarda en Moviment, a més, denuncia que «excessos i abusos que arriben a matar –l'assassinat de Juan Andrés Benítez al Raval n'és el paradigma– no solen tenir conseqüències penals si no apareixen en portada». I reflexiona: «des de l'esclat de la crisi econòmica, sembla que l'agressivitat policial s'hagi accelerat amb cada retallada de drets, com per garantir a bastonades la credibilitat d'una classe política que ja no és capaç de gestionar res».

Article publicat originàriament a la Directa.