Aquest dijous al matí estan citats a declarar al jutjat número 4 de Vic quatre extreballadors de Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga. De fet, formalment són extreballadors de Trabajadores Asociados de la Industria Cárnica (TAIC), una de les anomenades falses cooperatives que treballen a Le Porc Gourmet. Els acusen d’un delicte de coaccions i danys com a instigadors d’una aturada de cinc hores a l’escorxador, el 14 de febrer passat, per protestar per l’incompliment de TAIC respecte els diners que els havien de pagar per la feina feta. Le Porc Gourmet només ha denunciat aquestes quatre persones, tot i que des de la plataforma Càrnies en Lluita asseguren que la protesta va ser més generalitzada i es tracta de quatre «caps de turc» amb l’objectiu de fer agafar por a la resta de treballadors de l’escorxador.

Le Porc Gourmet demana als quatre extreballadors de TAIC una indemnització de 71.646,34 euros. És la xifra que els surt de sumar el presumpte perjudici econòmic que els va provocar l’aturada de la cadena de producció a l’escorxador de Santa Eugènia durant aquelles cinc hores. Bona part d’aquests diners surten de les reclamacions que ha fet a Le Porc Gourmet l’empresa que els va subministrar la majoria dels porcs que s’havien de matar durant aquelles cinc hores, Rivasam Intercontinental SA, amb seu a Zuera, a la província de Saragossa. Aquesta empresa els va reclamar, i Le Porc Gourmet els ho va pagar, 48.602,31 euros. També va reclamar, però, Aralogic SL, l’empresa de transport que va portar els porcs, gairebé tots procedents de l’Aragó, a l’escorxador de Santa Eugènia. Aralogic va reclamar, i li ho van pagar, 2.709,87 euros.

La resta de diners fins arribar als 71.646,34 euros que ara Le Porc Gourmet pretén que li paguin els quatre extreballadors surten de la presumpta pèrdua del mateix escorxador, entre altres amb la venda de budells i altres subproductes del porc com el greix i les vísceres. En concret, els budells se’ls venen a l’empresa Productos Porcinos Secundarios (PPS), i la resta de subproductes, a Proteínas y Derivados (PyD). La documentació aportada al jutjat especifica amb pèls i senyals tot el benefici que tant Le Porc Gourmet com PPS i PyD obtenen de la comercialització d’aquests subproductes porcins.

Totes les empreses que reclamen per l'aturada són del mateix grup empresarial que Le Porc Gourmet

Es dóna la curiositat, però, que tant Rivasam Intercontinental, els que porten els porcs a l’escorxador de Santa Eugènia, com Aralogic, l’empresa de transports; com Productos Porcinos Secundarios, que comercialitzen els budells i les vísceres, com Proteínas y Derivados, que ho fan amb la resta de subproductes, com el greix, tenen la mateixa adreça: Campillo Park, 15, de Zuera, una localitat a una trentena de quilòmetres de Saragossa. Totes quatre empreses, a més, pertanyen al Grupo Jorge, un gegant del sector agroalimentari aragonès que, a la seva vegada, també és el propietari de l’escorxador Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga. Jorge Samper Rivas, l’actual capitost d’aquest grup empresarial, a part de presidir el Grupo Jorge, consta com a administrador únic a Le Porc Gourmet SA, a Rivasam Intercontinental SA, a Productos Porcinos Secundarios SA i a Proteínas y Derivados SL. A Aralogic SA, l'administrador únic és Luis Mariano Aznar Aguilar, però Jorge Samper, junt amb el seu germà Sergio hi apareixen com a apoderats.

Sigui com sigui, totes les empreses que van reclamar a Le Porc Gourmet algun diner pels porcs que es van deixar de matar aquelles cinc hores del 14 de febrer, i de les quals s'ha aportat abundant documentació al jutjat, són totes elles del Grupo Jorge, comandat per Jorge Samper, que és el mateix que en nom de Le Porc Gourmet en data 21 de març de 2016 designava, davant el notari de Saragossa Juan Antonio Yuste González de Rueda, dos procuradors de Vic perquè els representessin en la denúncia contra els quatre extreballadors.  
 
TAIC, una de les cooperatives assenyaldes de ser 'falses cooperatives'

En la denúncia es fa constar que van ser els quatre treballadors que estan citats aquest dijous a declarar davant el jutjat de Vic els que van coaccionar la resta de plantilla perquè s’aturés la producció a l’escorxador. Ho van fer, diu la denúncia, al crit de «la cooperativa ens roba el nostre diner». Es referien a TAIC, la cooperativa de treball associat que subministra bona part del personal de matança a l’escorxador de Santa Eugènia de Berga. De fet, segons consta també en la documentació aportada a la causa judicial, TAIC –que té la seu oficial a la ronda de Ponent de Terrassa- també va ser requerida fins a dues vegades via burofax perquè pagués els 71.646,34 euros.

TAIC ni tan sols va respondre els dos burofax. Ara, però, es presenta al jutjat de la mà de Le Porc Gourmet, ja que a part del gerent de l’escorxador, Francisco Ruiz de Castroviejo, la resta de testimonis a qui els denunciants criden a declarar són personal de TAIC. En concret, el que n’era el cap d’equip aquell 14 de febrer, Ramón Rodríguez Ramírez, que a la seva vegada és el vicepresident de la cooperativa, i el responsable de zona neta, el de zona bruta, la de bàscula, i un treballador cooperativista sense responsabilitat concreta. Sigui com sigui, TAIC també consta com a denunciat perquè respongui com a responsable civil subsidiari dels diners que no puguin pagar els quatre extreballadors en cas de ser condemnats.

Segons ha explicat la representació jurídica de dos dels quatre extreballadors, tots quatre van ser acomiadats arran dels fets del 14 de febrer sense que, en tant que treballadors autònoms de la cooperativa, tinguessin dret d’atur. Un dels treballadors fins i tot va arribar a un pacte amb TAIC per rebre una indemnització, i un altre està pendent de judici. Ara, però, es troben amb aquesta denúncia per la via penal com a instigadors de l’aturada de protesta del 14 de febrer. Segons Càrnies en Lluita, la plataforma de suport als treballadors de la indústria càrnia sorgida arran del conflicte a Esfosa, la intenció de Jorge Samper i el seu grup empresarial «no és altra que provocar el pànic entre els companys dels quatre treballadors i assegurar-se que ningú mourà un dit». 

Segons la mateixa representació jurídica, l’aturada no havia de durar les cinc hores que, segons l’empresa, va durar, sinó que els treballadors es van plantar davant el que ells consideraven un incompliment de TAIC en els diners que se’ls havien de pagar. Sempre segons les mateixes fonts, van demanar de parlar amb el responsable de la presumpta falsa cooperativa, Ramón Rodríguez, que ara també està cridat a declarar com a testimoni al jutjat, i aquest no va arribar fins a mig matí. En canvi, en la denúncia hi consta que va ser Rodríguez qui els va advertir infructuosament en més d’una ocasió perquè tornessin al seu lloc de treball en la cadena de producció. En concret, un a la zona de degollament, dos a la d’extracció de budells, i un a la bàscula. Punts claus, segons els responsables de Le Porc Gourmet, en la cadena de producció i que, sense la participació dels quatre denunciants, va haver d’estar aturada fins a cinc hores. I els 1.903 porcs amb els quals no es va poder completar la cadena es van haver de llençar, segons consta també en la documentació aportada per l’empresa al jutjat.
 
Un grup amb escorxador prop de Saragossa, però que porta milers de porcs aragonesos a matar a Osona

El Grupo Jorge és propietari de dos escorxadors. Un a Zuera, a una trentena de quilòmetres de Saragossa, on tenen la seu central, al número 52 de la cèntrica avinguda de l’Academia General Militar. L’altre, és Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga, a 316 quilòmetres per l’AP2 i l’Eix Transversal. I malgrat tenir aquell primer escorxador a Zuera, el mateix municipi on Rivasam Intercontinental té el seu complex carni, l’empresa aragonesa, segons consta en document firmat pel seu director general, Eduard Sánchez, tenia previst portar a matar a Le Porc Gourmet, i de fet alguns van arribar a l’escorxador de Santa Eugènia, porcs procedents de granges d’Almonacid de la Cuba, Biota, Boquiñeni i Villanueva de Gállego, totes elles poblacions de la província de Saragossa; de Sena, Grañén i Castejón de Monegros, de la d’Osca, i de Larraga, a Navarra. 

Un fenomen que es repeteix cada dia a Le Porc Gourmet, on es maten fins a 8.000 animals diaris, molts d’ells procedents de granges o empreses del mateix Grupo Jorge que, malgrat tenir escorxador i sala de desfer a Zuera, prefereix dur-los a Santa Eugènia. En concret, Le Porc Gourmet té una línia de producció amb capacitat per matar fins a 1.000 porcs cada hora. Els frigorífics de l’escorxador tenen una capacitat per emmagatzemar fins a 12.000 canals de porc i els corrals, per acollir fins a 8.000 animals diaris. Són dades que el mes de juliol passat encara estaven publicades a la pàgina web de l’escorxador, www.leporcgourmet.es. Avui dia aquesta pàgina web ja no existeix i està redireccionada a la del Grupo Jorge. 

Les dades que no s’han facilitat mai són les referents a la plantilla que està treballant a Le Porc Gourmet, i fins a quin punt s’abusa, com apunten des de Càrnies en Lluita, però també, però amb la boca més petita, des de l’administració, del sistema de contractació de les anomenades falses cooperatives. Es tracta d’empreses creades expressament per oferir els seus serveis a escorxadors. Tal com s’explica detalladament en la mateixa pàgina web de TAIC, a part de la quota d’autònom a la Seguretat Social, els treballadors estan obligats a pagar 50 euros mensuals pel «servei bàsic social mensual», un concepte que no queda gaire clar, més enllà d’una quota que se li queda la cooperativa als seus socis. Un socis que, com també es desprèn de la pàgina web de TAIC, estan lluny de tenir els drets de participació en la gestió de l’empresa que els reconeix la llei de cooperatives. Això sí, els treballadors que tinguin 62 anys i en portin més de 10 a la cooperativa tenen reconeguda una bonificació en aquests 50 euros. Una bonificació, en concret, d’1 euro. TAIC treballa per a Le Porc Gourmet des de novembre de 2011, segons consta en el contracte de prestació de serveis de la cooperativa a l'escorxador osonenc aportat al jutjat número 4 de Vic. Un contracte per a sis mesos renovable en períodes successius de sis mesos més.
 
Jorge Samper, tercera generació d'una nissaga de porcaters aragonesos

Jorge Samper Rivas és la tercera generació d’una nissaga d’empresaris del sector agroalimentari aragonès. El seu avi, Tomás Samper Albalá, va fundar-la fa més de 80 anys, i el va succeir el seu pare, Fernando Samper Pinilla. Ara comparteix cadira al consell d’administració del Grupo Jorge amb altres seus germans, Sergio Samper Rivas, que n’és el conseller delegat; María Carmen Samper Rivas, que és la secretària, i Olga Samper Rivas i Fernando Samper Rivas, que junt amb Manuel García Borrego, són els tres consellers restants. Consten com a auditores del Grupo Jorge les multinacionals Ernst & Young i Deloitte. 

A Empresia, pàgina web especialitzada en informació empresarial, Jorge Samper Rivas hi consta com a administrador únic de 52 empreses. Moltes d’elles del sector agroalimentari, en totes les seves vessants, des de la granja fins a l’escorxador i l’elaboració de pernils i embotits, passant per la comercialització d’altres subproductes del porc. També, però, empreses del sector immobiliari i de les energies renovables. Alguns noms ja són ben il·lustratius del sector en el qual fan negoci: The Pink Pig SA, Fortune Pig SL o  Cerdos del Jalón SA, però també Aragonesa del Viento SL, Generación y Abastecimiento de Energía SL, o Blue Ribbon Fashion & Design SL, Promoción Residencial Montemayor SL o Consultora de Edificaciones Urbanas SL. Tot un entramat societari que té el seu nucli dur en l’avinguda de l’Academia General Militar de Saragossa, i que va posar el seu primer peu a l’escorxador de Santa Eugènia de Berga a finals dels anys vuitanta, arran de la suspensió de pagaments de l’aleshores Explasa, que havia arribat a ser l’escorxador més important de l’Estat espanyol. Els ramaders que van quedar enganxats en la suspensió de pagaments van acabar sent els propietaris de l'empresa, i d’entre tots ells, després de diverses operacions empresarials, amb la intervenció de l’administració inclosa, Jorge Samper va ser qui finalment es va quedar l'escorxador. 

Samper a Ramisa: acomiada els treballadors díscols «i a prendre pel cul»

Jorge Samper també apareix en les converses gravades el mes d’agost passat al dirigent d’Esfosa Josep Ramisa, quan aquest es queixava al comitè d’aquest escorxador vigatà que també haguessin participat en l’acampada de protesta davant de Le Porc Gourmet, i a les quals ha tingut accés Setembre. Ramisa diu fins a dues vegades en la gravació que Jorge Samper l’havia trucat per demanar-li explicacions i que ell li havia dit que la situació se’ls havia «escapat de les mans». Segons Ramisa, Samper li va recomanar que acomiadés tots els treballadors discos «i a prendre pel cul». Càrnies en Lluita, la mateixa plataforma que va donar suport als treballadors d’Esfosa en la vaga i posterior acampada al davant de l’escorxador vigatà, té convocada per aquest dijous a les onze del matí una concentració de suport als extreballadors   citats a declarar per la denúncia de Le Porc Gourmet.