En Moviment

​El Festival Protesta celebra el seu cinquè aniversari portant una sessió a Barcelona

Serà aquest dimecres al cinema Zumzeig de Sants, on es projectarà el film 'Hotel Cambridge'

La pel·lícula mostra la situació atípica del moviment brasiler dels sense sostre i els refugiats que ocupen un edifici abandonat al centre de São Paulo

El Festival Protesta celebra el cinquè aniversari projectant una cinquantena de films

| 16/10/2017 a les 19:36h
Arxivat a: En moviment, Festival Protesta, cinema
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El Festival Protesta, festival internacional de cinema de crítica social, es presenta per primera vegada a Barcelona. Aquest dimecres 18 d'octubre es farà una prèvia del festival al Cinema Zumzeig de Sants on es projectarà Hotel Cambridge. El film mostra la situació atípica del moviment brasiler dels sense sostre i els refugiats que ocupen un edifici abandonat al centre de São Paulo. La tensió diària provocada per l'amenaça de desnonament revela els drames, les alegries i els diversos punts de vista de les persones que ocupen l'espai.

La sessió acabarà amb un debat sobre la discriminació que pateixen les persones refugiades i migrades en relació a l'habitatge, on hi participaran Josep Granados, advocat de SOS Racisme i Maria Dantas, jurista brasilera. La projecció del film anirà precedida de la presentació del festival i de l'actuació musical d'Esmeralda Colette. 

Del 20 al 28 d'octubre, el Protesta a Vic

Del 20 al 28 d'octubre el Festival Protesta tindrà lloc a diversos espais de la ciutat de Vic. En la seva cinquena edició, el Festival Protesta continua mantenint viu l'esperit que el va fer néixer: la transformació de la societat a través del cinema. Enguany, el Festival Protesta té programades una cinquantena de projeccions: 38 curtmetratges (12 de la Selecció Oficial i 26 de la Selecció No Competitiva) i 11 llargmetratges, entre els quals hi ha 4 estrenes a Catalunya, 2 d'elles també a l'Estat. A més, el festival programa una sessió a Barcelona i una a Manresa.

Aquest any, l'organització ha volgut anar una mica més enllà i donar cabuda a altres expressions artístiques que, com el cinema, poden ser utilitzades com a altaveu de denúncia i eina de transformació social. La programació de diverses activitats paral·leles com xerrades, debats, exposicions o concerts tindran l'art reivindicatiu com a eix temàtic.

El programa complet del Protesta es pot consultar a la pàgina web del Festival.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Portada d'Acción Cooperatista del 31 de juliol del 1936
Portada d'Acción Cooperatista del 31 de juliol del 1936 | Arxiu
Ivan Miró
El sociòleg Ivan Miró repassa en aquest article el compromís antifeixista del cooperativisme català | « Com als anys 30 del segle XX, els nous feixismes són la resposta de les elits globals al caos sistèmic – geopolític, econòmic, ecològic i social – que elles mateixes han provocat»
Moment de l'entrega de la darrera edició dels guardons, a la Lleialtat Santsenca.
Moment de l'entrega de la darrera edició dels guardons, a la Lleialtat Santsenca. | Aleix Auber
Anna Pujol Navarro
La convocatòria s’amplia als articles de fi de màster i als treballs de cursos d’especialització | El termini per presentar els treballs és fins al 21 de juliol del 2025 | Els guardons volen afavorir les noves maneres de produir, gestionar i consumir des de l’economia social i el cooperativisme
Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll, en un acte electoral a Vic, el maig de 2024
Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll, en un acte electoral a Vic, el maig de 2024 | Josep Comajoan Colomé
Roser Iborra
«Em pregunto d’on ve, tant d’odi. La senyora alcaldessa branda la barretina i un suposat passat gloriós de Catalunya com si fos una garantia de pedigrí, de superioritat» | «No podem ignorar la nostra història. Potser som víctimes, però hem estat opressors. Tant de bo el racisme d’ara sàpiga on té les seves arrels, no gens glorioses»