En moviment

L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ha assessorat una quarantena de projectes en els cinc primers mesos de funcionament

El 16 de juny es presentarà a Santa Maria d’Oló el Mapa de l’Economia Social i Solidària de la Catalunya Central

L'Ateneu ha fet avui la presentació al Berguedà del seu projecte d'acompanyament a les persones, entitats o empreses interessades en crear una cooperativa

​A la Catalunya Central hi ha 191 cooperatives

, Berga | 05/06/2017 a les 20:47h
Arxivat a: En moviment, cooperativisme, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, Berguedà, economia social i solidària
Blanca Pellicer, amb Nil Saladich i Jordi Escudero, a la presentació d'avui a Berga
Blanca Pellicer, amb Nil Saladich i Jordi Escudero, a la presentació d'avui a Berga | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/06/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dilluns al migdia s’ha presentat l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central a la comarca del Berguedà en una roda de premsa a la seu de la Cambra de Comerç. Ho han fet acompanyats de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, un dels organismes públics que formen part de la Taula Territorial de l’Ateneu. A la presentació precisament hi ha participat Jordi Escudero, tècnic especialista d’economia social i solidària de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, a més de Blanca Pellicer i Nil Saladich, membres de l’equip tècnic de l’Ateneu.

Pellicer i Saladich han fet un repàs dels cinc primers mesos de funcionament de l’Ateneu, en el transcurs dels quals s’ha donat assessorament a una quarantena de casos, des d’emprenedors interessats en la creació d’una cooperativa fins a treballadors d’empreses en risc de tancament que podrien quedar-se amb l’activitat o diversos prescriptors, siguin tècnics de promoció econòmica de l’administració local, siguin gestories o assessories laborals. L’Ateneu fa un balanç més que positiu d’aquests primers mesos d’activitat en la seva tasca de foment del cooperativisme i d’acompanyament de totes aquelles persones o empreses que estiguin pensant en adoptar aquesta fórmula empresarial.
 

Representants de l'Ateneu i de l'Agència de Desenvolupaent del Berguedà que han assistit aquest dilluns a la presentació a Berga Foto: Sara Blázquez


Jordi Escudero, per la seva part, ha posat en valor la col·laboració de les cooperatives que formen part de l’Ateneu Cooperatiu amb les administracions locals. En el seu cas, l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, la tasca de la qual ja s’està fent des duent a terme des de fa més temps i ara es veu reforça amb la presència de l’Ateneu al territori, en una col·laboració que ha definit com un «quid pro quo, ells aporten, nosaltres aportem». Al Berguedà, en concret, on actualment hi ha certificada l’existència de 22 cooperatives, es col·labora en l’assessorament i seguiment de diversos projectes, en una formació a l’Institut Guillem de Berguedà, en un nou projecte relacionat amb el cooperativisme agrari en la fira d’economia social i solidària que es farà a Berga a la tardor.

La presentació al Berguedà s’emmarca en el seguit d’accions de difusió de l’economia cooperativa que s’estan impulsant des de l’Ateneu. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana es col·laborava amb un espai propi a la Mostra d’Economia Social i Solidària de Manresa i a la Mostra d’Entitats de Calaf. Dijous, Alba Rojas, coordinadora de l’Ateneu, també acompanyarà representants de la Generalitat a Brussel·les per explicar el model dels ateneus cooperatius implantat des d’aquest any a Catalunya. La setmana vinent també es presentarà a Santa Maria d’Oló el Mapa de l’Economia Social i Solidària de la Catalunya Central que s’ha elaborat des de l’Ateneu.
 

Nil Saladich, durant una intervenció a la roda de premsa de Berga Foto: Sara Blázquez


L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central

L’Ateneu és un nou espai de trobada i coordinació que neix amb l’aposta d’impulsar l’economia social i solidària en aquest territori, i crear ocupació estable i de qualitat a partir de la creació de noves cooperatives. El de la Catalunya Central és un dels 10 ateneus cooperatius que s’han creat aquest any 2017 a Catalunya en el marc del programa Aracoop impulsats des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.

L’Ateneu de la Catalunya Central el formen sis cooperatives: Gedi i Frescoop, del Bages; Sambucus i Dies d’agost, d’Osona; L’Arada, del Solsonès, i Set-C, amb seu a Barcelona però amb presència a la Catalunya Central. També hi figuren com a entitats col·laboradores Coop 57 i diverses administracions locals de les sis comarques de la Catalunya Central, que alhora formen part de la Taula Territorial de l’Ateneu.

L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central té la seu a les dependències del Centre de Desenvolupament Empresarial (CEDEM) de l’Ajuntament de Manresa, al Palau Firal. L’objectiu, però, és poder atendre les necessitats i demandes que arribin a l’Ateneu des de qualsevol punt del territori de les sis comarques de la Catalunya Central.
 

Jordi Escudero, a la roda de premsa d'aquest migdia a Berga Foto: Sara Blázquez


Els Ateneus Cooperatius

Els Ateneus Cooperatius neixen com un espai de trobada, coordinació, aprenentatge, cooperació i transformació social, i com a projectes estratègics per impulsar l’economia social i cooperativa a cada territori. La implicació i col·laboració de les administracions i el sector cooperatiu del territori serà clau en el funcionament dels ateneus per oferir els recursos i serveis necessaris per fer aflorar les potencialitats de l’economia social i cooperativa i crear ocupació estable i de qualitat.

Amb un pressupost de 3,3 milions d’euros pel conjunt de Catalunya, la iniciativa ha consistit en la creació d’una xarxa de deu Ateneus Cooperatius, distribuïts arreu del país, que donaran servei, atenció i cobertura a persones, empreses, cooperatives i societats laborals interessades en convertir-se en cooperatives o fomentar l’economia social i solidària en el territori.

Els Ateneus també presten suport a aquelles empreses o entitats que tinguin capacitat per incentivar la creació d’empreses cooperatives i societats laborals, com ara entitats públiques, assessories, gestories, escoles de negoci, entitats formatives, empreses en transformació, associacions i fundacions.
 
 

Nil Saladich, a la roda de premsa d'avui a Berga Foto: Sara Blázquez

 

[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Ermen Llobet és enginyer expert en energies renovables.
Ermen Llobet és enginyer expert en energies renovables. | Sara Blázquez
Josep Comajoan Colomé
La cooperativa de segon grau Osona Energia va néixer per concentrar els recursos tècnics professionalitzats per donar suport a les comunitats energètiques | El projecte va començar l’any 2022 a Osona amb quatre cooperatives
 «Una xarxa relacional público-cooperativa-comunitària interessant és el més important que es pot deixar perquè això tingui continuïtat».
«Una xarxa relacional público-cooperativa-comunitària interessant és el més important que es pot deixar perquè això tingui continuïtat». | Sara Blázquez
Josep Comajoan Colomé
Entrevista la coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central des de la seva creació, el 2016 | «Al final el cooperativisme és una manera d'entendre les relacions econòmiques des de la cobertura de les necessitats de les persones, i això es pot fer de moltes maneres diferent»
Taller de massatges autogestionat en un dels grups de criança de Vic
Taller de massatges autogestionat en un dels grups de criança de Vic | Cedida
Sara Blázquez Castells
El context actual fa que apareguin xarxes alternatives i iniciatives públic-comunitàries i associatives que es converteixen en espais d'intercanvi de coneixements, recursos i tasques de cura | La Comunalitat de Vic dona suport a diversos grups de criança autoorganitzats, oferint un espai per reunir-se, recursos organitzatius i formacions | La trobada entre mares pot ser molt empoderadora, però no hauria d'implicar reproduir la feminització de la responsabilitat sobre les cures