EN MOVIMENT | PREMIS PER TREBALLS UNIVERSITARIS

Els Premis d’Economia Social s’obren a més categories

La convocatòria s’amplia als articles de fi de màster i als treballs de cursos d’especialització

El termini per presentar els treballs és fins al 21 de juliol del 2025

Els guardons volen afavorir les noves maneres de produir, gestionar i consumir des de l’economia social i el cooperativisme

Un treball sobre salut mental guanya el Premi Especial d’Economia Social 2024

| 03/03/2025 a les 19:13h
Arxivat a: En moviment, Premis Economia Social, premis, universitats, Roca Galès, economia social i solidària
Moment de l'entrega de la darrera edició dels guardons, a la Lleialtat Santsenca.
Moment de l'entrega de la darrera edició dels guardons, a la Lleialtat Santsenca. | Aleix Auber
Els Premis Economia Social 2025 amplien les bases per poder incorporar articles de fi de màster i treballs de cursos d’especialització, a més de treballs de fi de grau, màster i postgrau, que ja s’incorporaven en les edicions anteriors. Enguany, el termini de presentació es tancarà el 21 de juliol. Pel que fa al premi al millor article de final de màster, que substitueix el premi especial dels anys anteriors, tindrà una dotació de 1.400 euros als quals s’hi sumen 300 euros en serveis i productes del mercat social. S’entregaran, en total, més de 9.000 euros en els set reconeixements previstos entre primers i segons premis.

Aquests guardons, dels que s’acaben de publicar les bases i els convoca la Fundació Roca Galès en el marc del Programa d’Economia Social de la Generalitat, tenen l’objectiu d’impulsar a l’alumnat amb inquietuds socials i fomentar l’especialització en les àrees de coneixement de l’economia social i el cooperativisme. Els treballs presentats han de ser originals, tant individuals com col·lectius, que s’hagin presentat entre el 20 de juny de 2024 i el 21 de juliol del 2025 (ambdós inclosos).

En l’edició d’enguany, es valoraran especialment els treballs que abordin respostes actuals de la societat, com per exemple les noves formes de producció, el cooperativisme de plataforma, les noves formes de consum o de gestió innovadores des del cooperativisme, la continuïtat d’activitats econòmiques en forma de cooperativa així com altres reptes de l’economia social. De la mateixa manera que en les edicions anteriors, i davant de l’emergència climàtica que viu actualment el planeta, es valorarà molt positivament aquells treballs que vinculin l’economia social o les cooperatives amb la transició ecosocial, entesa com la transició de les societats cap a la sostenibilitat, equilibrant el desenvolupament econòmic i social amb els recursos limitats del medi natural.

Cursos d’especialització

Segons indiquen les bases, els cursos d’especialització que poden entrar a la convocatòria han de ser d’un mínim de sis crèdits, és a dir, seixanta hores. De forma general, poden optar als premis aquelles persones que hagin presentat un treball de final de grau (TFG), treball de final de màster (TFM), treball de postgrau (TP), treball de curs d’especialització (TCE) o un article de fi de màster (AFM) en una institució acadèmica situada a Catalunya, tant pública com privada. Les llengües emprades pels treballs poden ser català, castellà o anglès.
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Activistes del Grup de Suport Mutu de Manlleu i de la PAH Osona, concentrats davant del domicili on s'havia de fer el desallotjament
Activistes del Grup de Suport Mutu de Manlleu i de la PAH Osona, concentrats davant del domicili on s'havia de fer el desallotjament | Ferran Domènech
Ferran Domènech
L'entitat manlleuenca també fa una crida a assistir a la manifestació de dissabte a Barcelona | Les entitats pel dret a l'habitatge criden a aturar dos desnonaments més aquest dijous, a Vic i a Manlleu
«La noció de crisi en la masculinitat fa referència a la pèrdua de legitimitat i prestigi». Foto de la manifestació del 8M a Vic, l'any 2022.
«La noció de crisi en la masculinitat fa referència a la pèrdua de legitimitat i prestigi». Foto de la manifestació del 8M a Vic, l'any 2022. | Sara Blázquez
Andrea Cervera i Michela Silocchi
Article d'Andrea Cervera i Michela Silocchi, de l'àrea de coeducació i prevenció de les violències masclistes i LGTBIQ+fòbiques de la cooperativa La Fera Ferotge | «Continuem educant als infants en estereotips de gènere i en identitats sexistes per a després quan arriben a l’adolescència titllar-los de masclistes» | «Els joves necessiten l’esperança que els hi hem negat com a generació. Són la generació de les crisis: climàtica, democràtica, de l'habitatge, del treball i ara també de la seva pròpia identitat com a homes.
Una lectora llegint el número especial dels 25 anys de La Rella
Una lectora llegint el número especial dels 25 anys de La Rella
Josep Comajoan Colomé
Es farà aquest dissabte, amb una taula rodona d'entitats, brindis, concurs, sopar i concert amb Blú, DJ Gin, DJ Kaktus i DJ Pontmetralla | Amb motiu de l'aniversari també s'ha editat un número especial de la revista, referent en la informació al Lluçanès