Un centenar de persones van omplir a vessar, divendres passat, 31 de gener, el Casal Popular Boira Baixa de Manlleu amb motiu de la presentació del documental Naharina. L’audiovisual, coproduït per la Directa i Setembre, és una aproximació a la realitat del Kurdistan sirià. L’acte va comptar amb una intervenció de Ferran Domènech, un dels autors del documental i membre del Casal, i de Sara Blázquez, periodista de Setembre.

Ferran Domènech va explicar que Naharina és un projecte col·lectiu, fruit de mesos de rodatge al Kurdistan sirià, no sempre de manera fàcil, moltes hores amb l'amenaça dels drons turcs sobre els seus caps. Com en la primera i última escena del documental: «L'última setmana de gravació havien bombardejat cotxes de civils a totes les entrades de Qamislo. I no sabíem què passaria, una loteria. Però era important gravar aquesta escena, era la que bastia el projecte, la que li donava la profunditat històrica necessària».

El periodista manlleuenc va explicar la situació actual del Kurdistan sirià, en el context del nou govern. «Els kurds tenen molt clar qui és qui en aquest joc de màscares, fa molts anys que hi batallen, només que ara els gihadistes s'han tallat la barba i han après a somriure i fer entrevistes a la BBC. Però són els mateixos de sempre, simplement s'han canviat el nom», va dir. «Acceptem-ho i diem les coses pel seu nom. Que no són rebels sirians, són titelles de la Turquia més feixista que l'únic que volen és acabar amb el poble kurd, això sí, amb un somriure d'orella a orella», va concloure.
 
L'obra, de cinquanta-dos minuts, s'endinsa en les comunes que promouen la participació democràtica de base, les cooperatives que organitzen el treball i la riquesa de forma horitzontal, les Cases de les dones que han contribuït a l'alliberament i autonomia de les dones i, finalment, les Forces de Seguretat Internes, que han introduït el pensament comunitari en un context tan feréstec com ho és el de la seguretat a Síria. Tot plegat en un moment de relativa calma, on la guerra de baixa intensitat segueix causant una destrucció lenta i implacable.

El documental ha estat realitzat per un equip sobre el terreny format per Sherin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech. Recreo explica que «és important incloure la mirada de la gent local en el projecte, per això ha sigut un regal comptar amb la Sherin en tot el procés». Sherin Hassan és nascuda a Rojava i, tot i que viu a cavall entre el Kurdistan sirià i l'iraquià, és membre activa de la Comuna de Cinema de Rojava.
 
El documental també compta amb la música original de Cloud Studio, una petita productora musical situada a la ciutat kurda de Qamishlo des d'on s'ha produït la banda sonora del documental amb la col·laboració de músics locals. L'edició de so ha anat a càrrec de Coni Docolomanski i l'etalonatge de Bernat Enrich Miquel. El documental ha comptat amb el finançament de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i la Fundació Coop57.

Després de l'estrena a Barcelona i a Manlleu, aquestes són les següents projeccions de Naharina ja confirmades: Barcelona, Institut Viladomat, a la jornada «La comunitat educativa per la solidaritat entre els pobles» (1 de juny); Brussel·les, Tribunal Permanent dels Pobles, a la Universitat Vrije (6 de febrer); Saragossa, Sala Venecia (8 de febrer); Campdevànol, El Casino (14 de febrer); Blanes, sala de plens de l'Ajuntament (21 de febrer); Navàs, Ateneu Popular La Feixa (28 de febrer); Berga, Ateneu Llibertari del Berguedà (1 de març); Lleida, Sala Screenbox (14 de març); Nules, Casal Popular de Nules (21 de març); València, La Repartidora (22 de març); Burjassot, Ca Bassot (22 de març); Sallent, Ateneu Popular Rocaus (29 de març); Dusseldorf, Festival de Cinema Kurd (25 d'abril), i Barcelona, Mostra de Cinema Kurd (11 de maig).