El jurat, format per Sara Blázquez (Setembre), Mar Carrera (Pol·len Edicions), Carla Febrer (Justícia Alimentària), Àngel Longan i Ginesta Mary (Grup de Defensa del Ter) i Roser Montané (Cardant Cultura), va valorar del treball guanyador que es tracta d’una «distopia que aborda un tema que remou, el del paper de les truges en la reproducció humana», un relat «ben escrit amb coherència interna que expressa emocions i té una bona connexió amb la il·lustració».
L'acte d'entrega de premis es va fer a l'espai La Reciclària de Vic Foto: Sara Blázquez Castells
I és que els relats havien d’estar vinculats a alguna de les obres finalistes del concurs d’il·lustracions, el veredicte del qual va ser previ, i del qual va resultar guanyador Blai Marginedas amb el treball Marines Porcines. Marc Longan va guanyar el segon premi, i Núria Charli, el tercer. Les tres il·lustracions, junt amb altres set de finalistes, il·lustren el llibre de recull dels tres relats premiats i tres més de finalistes. Els tres textos finalistes del concurs de relats són Porc que no és porc, de Celia Ojeda i Martínez; No cal estirar la cadena, d’Ileana Belfiore, i El nom de l’olor, de Roser Romà Janot.
Els premis d’aquesta segona edició d’«El porc del demà» es van entregar en un acte a l’espai La Reciclària de Vic, seu de Setembre. Lorena Anera va mostrar-se «amant de les distopies», i va recordar com va conèixer el concurs en veure en una llibreria el recull de relats de la primera edició, amb l’esperança que n’hi hagués una segona per presentar-s’hi. «La sorpresa és que n’hagi estat la guanyadora», va ironitzar.
Rubèn Suriñach Padilla, guanyador del segon premi, fent el seu discurs d'agraïment Foto: Sara Blázquez Castells
Un llibre nascut en «el bressol de les fàbriques de carn barata»
L’acte d’entrega de premis es va complementar amb la presentació del prototip de dos jocs de taula dissenyats per Cris Martínez Clapera, també sobre la indústria del porc. Dos jocs nascuts arran de la col·laboració amb el dissenyador Curro Claret a l’Escola d’Art de Vic. Martínez Clapera va explicar com des de petit havia tingut una vinculació familiar amb el món del porc, quan acompanyava el seu pare a recollir animals morts de les granges.
Mar Carrera, de Pol·len Edicions, en nom de les entitats organitzadores del concurs, va explicar l’objectiu d’aquest, de reflexionar entorn dels efectes de la indústria porcina, «un negoci molt lucratiu, que actua de vas comunicant, amb la resta de model agroalimentari de proximitat, molt més sostenible». Eli Soler, de l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló, per la seva part, va destacar que, a diferència del que passa habitualment, aquesta vegada els relats han sorgit a partir d’una il·lustració, «que normalment va a remolc del text».
Cris Martínez Clapera presentant els jocs de taula que ha fet inspirats en la indústria del porc Foto: Sara Blázquez Castells
Per la seva part, Carla Febrer, de Justícia Alimentària, va centrar la seva intervenció en «l'impacte devastadaor» de la indústria càrnia i la «sobreproducció de bestiar» que genera i que està desplaçant la petita pagesia. Tot plegat en un sector i un model mancats de justícia social i que acaba exportant el 80% dels porcs que cria. Des de Justícia Alimentària, va concloure, aposten per una alternativa «que doni suport a la petita pagesia, que protegeixi la nostra terra i que garanteixi unes condicions laborals dignes», en un sistema agroalimentari «sostenible, just i saludable».
En la introducció del llibre, les entitats organitzadores destaquen que «la literatura ha d’interpel·lar-nos sobre la nostra relació amb la natura». I, afegeixen, «pensar la natura, també, és pensar com ens alimentem, és recordar la importància de la pagesia». D’aquí la importància d’un concurs com aquest, més organitzat des d’Osona, «el bressol de les fàbriques de carn barata», per mostra l’altra cara de la indústria càrnia: «la de la contaminació a les aigües, la de la terra estressada per l’abocament de purins, la dels llocs de treball precaris».
El llibre que n’ha sorgit, editat per Pol·len Edicions, té format fanzín, i està cosit amb fil singer vermell. El paper té la certificació FSC que garanteix que està 100% reciclat i ha estat editat seguint els criteris de l’Institut de l’Ecoedició.