Mas Corcó Pagesos Forners té l’origen en això, un pagès que ara també fa de forner i un forner que ara també fa de pagès. Junt amb les parelles respectives, van crear el 2015 aquesta cooperativa de treball situada a Manlleu, al Mas Corcó. Allà hi tenen l’obrador i la botiga, però no només això, sinó també els camps que envolten la casa, on planten i recullen el cereal amb el qual elaboren els seus pans i brioixeria. Reconeguts en el primer premi «Aliments Excel·lents» d’Osona pel seu Pa de 7 de Llavors, el 90% de la producció ja la tenen venuda quan entra al forn, gràcies a la fidelització que han obtingut d’una clientela que valora el seu producte ja no de quilòmetre zero sinó de metre zero.

Manel Macià ja feia anys que cultivava cereal a la Teuleria de Corcó seguint els principis de l’agricultura ecològica, després de sentir-se «expulsat» del seu Vallès natal per l’expansió poligonera industrial. Les 10 hectàrees de cultiu, però, no donen per més si més enllà de l’agricultura ecològica no s’hi aportava algun altre valor afegit. I vegetarians com s’havien anat convertint, difícilment podia venir de l’engreix de porcs o vedells. Ivan Hernández, per la seva part, feia anys que excercia de professor de filosofia. Primer a Sabadell, més tard també a la Salle de Manlleu. Va ser en aquest temps quan Macià i Hernández van viure plegats a Manlleu, a la Teuleria de Corcó mateix, entre 2001 i 2007, quan va començar a germinar la idea que força anys més tard, el 9 de juny de 2018, es convertia en tota una realitat: la inauguració de Mas Corcó Pagesos Forners.
 
Abans l’antiga quadra de vaques de la Teuleria, on ara hi ha l’obrador i la botiga, envoltats dels camps on es cultiva el cereal, ja acolliria un projecte d’horta ecològica gestionat per la filla de Macià. I mentrestant, Hernández deixava les classes per submergir-se en el que ja havia estat una vocació de molts anys enrere: el pa i els pastissos. Se n’anava a França amb la seva companya, que hi estudiava filologia francesa, i allà aprenia a fer de forner en la prestigiosa École Française de Boulangerie et Pâtisserie d’Aurillac. D’allà a treballar en una no menys prestigiada fleca orgànica però d’alt estànding anglesa, Dalylesford, per acabar, ja amb el projecte del que havia d’acabar sent Mas Corcó Pagesos Forners al cap, a Haddie & Trilby, més dimensionada a la mesura humana i del que podia ser el projecte propi.

Hernández i la seva companya, Montse Niubó, també exprofessora com ell, tornaven a Manlleu amb tot el pòsit dels paysan-boulanger, els pagesos forners, una espècie més que protegida i valorada a França. I encara amb ells dos a Anglaterra, a l’altre extrem del fil de projecte que estava naixent, a la Teuleria de Corcó, Manel Macià, també de la mà de la seva companya, Debby Parris, ja començava a plantar les primers llavors del cereal amb el qual la primavera de 2018 s’elaborarien els primers pans i brioixos del nou projecte. I així, el 9 de juny Mas Corcó es convertia en una realitat.
 
Pa de 'metre zero'

Una fleca entre els camps de cereal ecològic que després es convertirà en pans, brioixos o croissants.  No és l’únic tret distintiu de Mas Corcó Pagesos Forners, com no ho és el model empresarial cooperatiu que amb tot el convenciment del món van aplicar al seu negoci els quatre socis fundadors. Ho és també l’esperit de la reutilització. Des de la maquinària de l’obrador, amb una pastera de Mallorca i una de Sentmenat, o el forn, d’Alacant, o la laminadora, de Cartagena. També en el cartonatge i la papereria que van utilitzar des del moment de l’engegada, recuperat de l’antiga pastisseria Roca de Manlleu, que havia tancat.

Ho és també, però, allò relacionat amb el producte, així com l’esperit del negoci: apropar el producte ecològic a una massa de població més gran de la que habitualment sol arribar. «El producte ecològic no ha de ser un producte elitista», asseguren. D’aquí que en fixar el preu redueixin marges destinats al seu benefici alhora que cuiden les matèries primeres i treballen amb estàndards de qualitat de tal manera que, en paraules d’Hernández, «amb tota la modèstia del món, procurem fer croissants que es puguin menjar a París». Ho aconsegueixen substituint el llard de porc o el greix de vaca per una mantega exquisida importada de França, i això que junt amb el cacau, aquest és l’únic ingredient que no és de proximitat. També ho són, per exemple, la ceba, tomàquet, carbassó o pebrot amb què condimenten les focaccies, tot ecològic i cultivat en la mateixa finca de la Teuleria de Corcó. 
 
La moltura, l’únic que fan fora de la finca, la fan a la Farinera Ylla de Vic, en un molí a la pedra certificat ecològic, però també en menors quantitats en molins més petits, com la Farinera Pous de Bellver de Cerdanya o al de Triticatum, una associació de recerca de varietats antigues de blat de Sales de Llierca. Varietats antigues i tradicionals que ells també recuperen en el blat que cultiven i amb el que fan els pans de Mas Corcó, des del forment osonenc al valuós Florence Aurore, el blat persa o kamut, l’espelta gran o el roig de Burdeus. Varietat antiga aquesta última difícilment panificable, ja que és molt poc glutinosa, però que li dona al pa uns aromes i sabors molt especials i que barrejada amb Florence Aurore aconsegueixen un pa amb les qualitats tècniques d’una varietat però amb les organolèptiques de l’altra.

El puntet de segó que marca la diferència

I finalment, la salut, «bàsica per a nosaltres, que produïm aliments». No treballen pans amb farines blanques, tot i fer alguns pans -com el NTB, sigles de No Tan Blanc- que per apropar-los als gustos més estesos entre la població, aparentin ser gairebé blancs. Ho aconsegueixen afegint, en funció del tipus de pa, més o menys quantitat de segó, l’escorça de la grana del blat. A hores d’ara la majoria de les fleques treballen exclusivament amb la flor de la grana, formada bàsicament per midó, que és el que li dona el color blanc al pa. El puntet de segó, però, li dona minerals, proteïna i conserva el germen del blat, amb greixos essencials molt bons per a la salut. La diferència no és banal. La farina molta sense germen que utilitzen la majoria dels forns pot arribar a durar anys; al que manté el germen, com a molt tres mesos. «Sempre treballem amb farina fresca, tenim com a molt tres mesos per gastar tota la farina que molem», explica Hernández.

I finalment, però no menys important, l’aportació femenina al projecte de Montse Niubó i Debby Parris en la comercialització i la logística. Ara, però, ja amb Debby Parris en procés de jubilació. Una logística que, per exemple, porta els pans de Mas Corcó Pagesos Forners més enllà de la botiga, també els dilluns al mercat de Manlleu o la resta de setmana a una quinzena de comerços agroecològics d’Osona i alguns restaurants i establiments de turisme rural que en saben valorar la qualitat, però també els principis i l’esperit de tot allò que envolta el projecte d’economia social i solidària de Mas Corcó Pagesos Forners.
 
De fet, la jubilació d’una de les fundadores de la cooperativa, que continuarà vinculada al projecte com a sòcia col·laboradora, desequilibrarà una mica l’equitat de gènere que havia tingut des de bon principi la cooperativa. Un equilibri que, de fet, ja es va començar a trencar el setembre de 2022, quan hi va començar a treballar el que al cap d’un any es convertiria en el cinquè soci de la cooperativa, Enric Fluvià. És de la Cellera de Ter, i la seva incorporació també els ha servit per estendre una mica per obrir mercat cap a la banda de Girona. Fluvià ja havia treballat abans de pastisser i forner i li feia gràcia un projecte com el de Mas Corcó.

L’entrada d’un cinquè soci treballador no ha estat l’únic fet d’aquells que poden qualificar-se d’un abans i un després a la vida de la cooperativa. També ho va ser la pandèmia, que els va enganxar amb un any i mig escàs de vida. «Però no vam punxar, al contrari, vam vendre molt», reconeix Montse Niubó, que recorda que, més enllà de la qualitat dels seus pans i brioixeria i del boom del producte agroecològic que hi va haver per la pandèmia, molts s’acostaven fins al seu obrador i botiga, entre camps de cultiu, als afores de Manlleu, i així s’ho feien venir bé per tenir un motiu de pes per trencar el confinament. «Vam vendre molt, no tothom es devia fer el pa a casa», ironitza Niubó.
 
Un dels set «aliments excel·lents» d'Osona

El fet més destacat de tots aquests anys, però, més enllà de la bona acollida dels productes de Mas Corcó entre la seva clientela, és el premi que van guanyar de Fet a Osona, la xarxa de productors ecològics i de proximitat. En concret, el Pa de 7 Llavors de Mas Corcó va ser escollit entre els set «Aliments Excel·lents» de la comarca. En una iniciativa similar a la que ja es fa des de fa anys a Girona, Fet a Osona ha volgut remarcar la qualitat d’aquests set productes. A part del pa de Mas Corcó, hi ha la Llonganissa de Vic, la botifarra d’ou de can Codina, el format jove de cabra de Riudavets, la ratafia Bosch, el pa de pessic del Bruguer, i el caldo silvestre d’una altra cooperativa manlleuenca, Sambucus.

El Pa de 7 Llavors va guanyar en la categoria d’elaborats salats de fleca i pastisseria, i de fet, en la d’elaborats dolços, va quedar finalista, la tifeta, una banya de croissant fet amb mantega ecològica i que pren la forma del que el seu escatològic nom indica. Elaborat amb diferents farines de blat, llevat de cultiu natural d’elaboració pròpia, aigua i sal i pipes de gira-sol i carbassa, llavors de sèsam mill, gallaret, lli, xiai i flocs de civada, defineixen el Pa de 7 Llavors com un pa «molt perfumat, amb reminiscències de torrat, i amb les llavors més saboroses i saludables».

Formar part del conjunt de set aliments excel·lents d’Osona els ha donat una gran visibilitat, també a través d’una parada pionera al mercat de Vic que els va patrocinar Creacció, l’oficina de promoció econòmica municipal que va impulsar el concurs, i també un acompanyament en qüestions de comptabilitat, facturació o gestió de comandes que també els ha permès donar un salt endavant que sense el premi els hauria estat molt més difícil de donar.
 
Sequera, però també excés de pluja

A l’altra banda de la balança, com sòl passar amb la pagesia en general, hi tenen la meteorologia. I per estrany que sembli, no només per la sequera, sinó també per algun any amb molta pluja, entre ells l’última primavera i principi d’estiu. L’excés d’aigua no és bon amic de varietats antigues com les que conreen ells, que van més lentes a créixer. «Estem començant a mirar assegurances pel clima», reconeix Niubó. «Tenim un clima que fa parar boig», afegeix.

Sigui com sigui, ella mateixa es mostra més que satisfeta de l’evolució de la cooperativa.I dona una dada més que significativa: el 90% de la producció de pa quan entra al forn ja està venuda, a través dels encàrrecs que els ha fet la clientela fidel que sap de l’exquisidesa dels seus productes. Una producció, el ventall de la qual també s’ha anat ampliant, incorporant diverses varietats sense gluten, o creacions pròpies com el bretonet, adaptació d’una de similar de la Bretanya, a mig camí d’unes ulleres i un croissant, o el ratafiat, el brownie de fajol o el pa britànic. «Des que vam començar, la tendència ha estat a anar creixent, i d’una manera molt orgànica», explica satisfeta Montse Niubó.