Rutes Cooperatives per tot el país

Cada mes hem publicat una ruta per diferents projectes cooperatius del país, en un projecte periodístic conjunt amb els també mitjans cooperatius Jornal.cat i Surtdecasa. Hi hem conegut la diversitat i riquesa del teixit cooperatiu català a través de vuit rutes per la Catalunya Central, el Pirineu, la costa gironina, l'interior de les terres gironines, el Penedès, les Terres de l'Ebre, Ponent i el Camp de Tarragona. Cada ruta s'ha complementat amb un vídeo que n'ha fet el seguiment. Quedarà pel gener una novena ruta pel Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat.
 
L'Escola del Col·lapse, a la cerca de respostes i estratègies col·lectives

Setembre ha donat cobertura a les sis sessions de l'Escola del Col·lapse, de les quals se n'ha publicat un resum, el vídeo íntegre i una galeria de fotos. Es tracta d'un nou espai organitzat per la Comunalitat de Vic, El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil per reflexionar, pensar i trobar estratègies col·lectives per reaccionar davant les actuals crisis política, econòmica, social i ambiental. S'hi ha parlat d'escenaris de futur, aigua, energia, alimentació, habitatge i cures, comunitat i suport mutu.
 
Manifestacions feministes, antifeixistes i pel dret a l'habitatge

Setembre ha tingut especial cura de donar cobertura a tot allò que els moviments socials i les entitats populars i de base han organitzat al llarg de l'any. Entre elles, algunes de les grans manifestacions de l'any, com l'antifeixista de Ripoll o pel dret a l'habitatge de Barcelona i la Seu d'Urgell, sense oblidar les de reivindicació feminista, la cobertura de les mobilitzacions per evitar desnonaments, contra la construcció de grans infraestructures, o algunes fites de la cultura més reivindicativa i de base o del món cooperatiu.
 
Crisi de l'habitatge: Què tenen en comú Vic i Ciutat Meridiana?

El tema de l'habitatge ha estat central a Setembre al llarg de 2024. Donant cobertura a les mobilitzacions del moviment per un habitatge digne, però també obrint debats entorn de les polítiques públiques i les dificultats per l'accés a l'habitatge d'una part important de la població. Amb debats, per exemple, com el que va impulsar Núria Barnolas, col·laboradora de Setembre, el mes de setembre amb membres del Sindicat de Llogatores, la PAH Osona i l'Associació de Veïnes de Ciutat Meridiana i on es veia que la situació no és tan diferent en aquest barri barceloní com en ciutats suposadament més pròsperes com Vic.
 
Gent sense poble, pobles sense gent

Quan Setembre parla de periodisme de proximitat no només es refereix a Vic i Osona, on tenim la redacció. També a reportatges en profunditat que hi escriuen col·laboradores com Ivet Eroles Palacios des de la seva proximitat, en aquest cas de l'Alt Pirineu. Amb reportatges com el que va escriure sobre les alternatives que estan naixent al Pirineu per pal·liar la crisi de l'habitatge, en «un territori amable per acollir visitants, però que expulsa les persones que volen viure-hi tot l’any o treballar-hi de temporada».
 
Grups autoorganitzats de criança: buscant en la comunitat l’antiga gran família

La criança, i les cures en general, també han estat objecte d'atenció a Setembre, un any més. Ho hem fet amb reportatges com el de Sara Blázquez Castells sobre els grups autoorganitzats de criança que s'han creat els últims anys a Vic. El context actual fa que apareguin xarxes alternatives i iniciatives públic-comunitàries i associatives que es converteixen en espais d'intercanvi de coneixements, recursos i tasques de cura.
 
La vida al ciberespai: Internet com a eina de llibertat, de desobediència i de feixisme

Les nostres dades i el nostre temps han esdevingut un producte a Internet, que ha perdut aquell objectiu inicial de potenciar el coneixement comú. Aquest era un dels punts de partida d'un reportatge en profunditat que va publicar una altra de les col·laboradores de Setembre, Anna Montraveta Riu, sobre ciberactivisme. El reportatge incloïa declaracions d'algunes expertes en la matèria com Proyecto Una, Lali Sandiumenge i Alba Sidera, entre d'altres.
 
Jenn Díaz: «Tinc molt clar que quan explico que la violència és física la gent ja no dubta»

L'escriptora i exdiputada del Parlament de Catalunya Jenn Díaz ha publicat aquest any Violència en tres actes, un llibre íntim i personal que parteix d’una experiència pròpia com a víctima de violència masclista. «El poder l'hem atorgat a certs homes, però el sistema patriarcal el sostenim entre tots i totes», deia Jenn Díaz en l'entrevista que li va fer Sara Blázquez Castells.
 
M. E. O’Brien: «Anar més enllà de la família tradicional és pensar en una societat on cuidar-nos i estimar-nos més lliurement»

M. E. O'Brien, sociòloga, psicoterapeuta i activista amb un ampli recorregut en la investigació sobre el capitalisme, els moviments socials LGBTQ+ i el marxisme, va ser al novembre a Manresa al Congrés d'Economies Comunitàries. «La seguretat i el benestar que les persones necessitem s’ha cenyit a un ideal que no ha fet més que donar suport i reproduir el capitalisme i els seus valors, que van en contra de la vida», deia en l'entrevista que li va fer Martí Costa.
 
Alba Rojas: «El cooperativisme és una manera d'entendre les relacions econòmiques des de la cobertura de les necessitats de les persones, i això es pot fer de moltes maneres diferent»

Setembre va col·laborar en l'elaboració dels continguts de la revista commemorativa del vuitè aniversari de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, alguns dels quals després ha estat publicats en format digital. Com l'entrevista que li va fer Josep Comajoan Colomé a Alba Rojas, coordinadora de l'Ateneu des dels seus inicis. «El llegat més rellevant que pot deixar l'Ateneu és la xarxa relacional», diu Rojas.
 
Vanesa Freixa: «Al món rural, et buiden del que ets i t’omplen d’altres valors, com el turisme»

«No soc pastora, ni il·lustradora, ni activista, ni escriptora, ni dinamitzadora; però alhora sí que tinc una mica de tot això». Així es presentava Vanesa Freixa, autora del llibre Ruralisme. La lluita per una vida millor, en l'entrevista que li va fer Ivet Eroles Palacios.  «És interessant tenir consciència d’on venen els aliments i intercedir en la seva producció, això fa que el teu món sigui molt petitó perquè intentes ser més conscient que amb un perímetre petit et pots abastir de moltes més coses i guanyar sobiranies», diu Freixa.
 
Pep Divins: «En aquest tros de terra m'ha passat la vida»

Pep Divins  Pep Divins i Aynés és lector, pastor i poeta, en aquest ordre. Maria Moreno Viladrich el va entrevistar amb motiu de la publicació de La cultura del blat. Records d'infantesa a Llobera, un assaig en forma de glossa i amb un contrapunt talment poètic i on parla sobre la memòria, la terra i els seus ventres. Divins hi recull més d'un miler de mots i locucions que, per relaxació fonètica, prenen formes que disten de la normativa i que, avui, conformen un llenguatge après, fondo, ple de sentit, i, de retruc, una cultura que en múltiples prismes s'ha situat sovint al marge de la cultura oficial.