En Moviment | Cinema

'Mi hermano Ali', premi al millor llargmetratge del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona

'Laietana 43, el cau de la bèstia', que denuncia les tortures i vexacions comeses a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana, va guanyar el premi a millor pel·lícula catalana

'Ropa Sucia', que denuncia les conseqüències del fenomen de la moda ràpida i els seus costos ambientals, millor curtmetratge documental

​'Naharina', un nou documental que s'endinsa a les comunes, les cooperatives, les cases de dones i el model de seguretat del Kurdistan sirià

| 24/12/2024 a les 06:00h
Arxivat a: En moviment, Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, cinema
Fotograma de la pel·lícula 'Calladita', que ha inaugurat el festival
Fotograma de la pel·lícula 'Calladita', que ha inaugurat el festival | Karma Films
El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona va tancar la seva 21a edició anunciant els guanyadors dels premis a les millors pel·lícules de l'edició i fent un positiu balanç dels cinc dies de l'esdeveniment que van tenir «la participació d'un públic que ha intervingut de manera molt activa a tots els cinefòrums que s'han organitzat amb la presència de directors», en paraules de Toni Navarro, director del festival.

Les pel·lícules guardonades són Mi hermano Ali, de Paula Palacios, que explica la increïble història de l'amistat protagonitzada per Ali, un jove que va fugir de la guerra a Somàlia (Millor Llargmetratge); Laietana 43, el cau de la bèstia, de Jaume Domenech, que denuncia les tortures i vexacions comeses a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana (Millor Pel·lícula Catalana - Premi Arcadi Oliveres en homenatge al conegut activista); El cost amagat, de Pablo Zareceansky Montserrat, que explora els impactes de la transició verda del nord global a països com Xile i l'Argentina (Millor Pel·lícula Mediambiental); Ropa Sucia, de Fèlix Zurita de Higes, que denuncia les conseqüències del fenomen de la moda ràpida i els seus costos ambientals (Millor Curtmetratge Documental); El extraño caso del hombre bala, producció equatoriana d'animació de Roberto Valencia, que explica la història d'un home que apareix en un poble habitat per només sis veïns (Millor Curtmetratge d'Animació), i Un edificio tranquilo, dijeron, de Souad Abou Emira, que explica la història d'una mestressa de casa del Caire jutjada pels seus veïns en un edifici residencial (Millor Curtmetratge de Ficció).

Durant cinc dies van desfilar pel festival nombrosos directors i productors presentant les seves pel·lícules i participant als cinefòrums on el públic va prendre part de manera entusiasta. Hi van presentar els seus films autors com Karlos Alastruey i el seu film Abel Azcona: el artista detonante; Javier Horcajada amb From the cold dead hands; Alba Morera amb Hi som; Santiago D. Risco amb Vam veure el foc, una producció de Metges Sense Fronteres. A més de Jaume Domenech amb Laietana, 43, el cau de la bèstia; Karin Junger amb Songs for charity; Raquel Bonell i Essencials; Miguel Faus i 'Calladita', nominada als premis Gaudí; Paula Palacios amb 'Mi hermano Ali'; Sergio Rodrigo Ruiz i Lucía Muñoz Lucena amb Jornaleros, el mal patrón; Vladimir Nicolouzos i The land of forgotten songs; Milagros Romero com a productora de Ropa Sucia i la productora; i Fauna, de Pau Faus.

A més dels directors, les sessions van comptar amb representants d'entitats i associacions vinculades a les projeccions. Entre ells, Paqui Luna, responsable de l'Àrea Tècnica d'Hàbitat3, present en relació a Casa Bloc, rehabilitació d'una idea, de Patricia Tamayo i Albert Badia; Alfons López, de l'Observatori del Deute a la Globalització, per El cost amagat, de Pablo Zareceansky Montserrat.
 

El festival va projectat en aquesta edició mig centenar de pel·lícules procedents de prop d'una vintena de països amb un alt contingut de crítica i denúncia social com la crisi de l'habitatge, la precarització de tot allò que és públic, el negoci de les guerres i la falsa transició ecològica. Inclou treballs de prop d'una vintena de països com Canadà, Grècia, Turquia, Egipte, Finlàndia, Equador, els Estats Units, Colòmbia, Kènia, l'Argentina, Uruguai, Jordània, Xile, a més de nombroses produccions espanyoles i catalanes.

L'entitat organitzadora del festival, Drets en Acció, ha aconseguit recentment l'estatus consultiu del Consell Econòmic i Social (ECOSOC) de l'ONU, que la converteix en una entitat de referència i ofereix accés als òrgans subsidiaris i diversos mecanismes de les Nacions Unides.

Un festival consolidat 

El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona tanca la seva 21a edició consolidat com el festival organitzat per la societat civil més antic de tot el país en la seva temàtica. Compta actualment amb la programació més gran de pel·lícules sobre els drets humans i és una referència entre els festivals d'aquest àmbit a nivell internacional. Al llarg de les més de dues dècades, en paral·lel a les projeccions, ha organitzat nombroses taules rodones amb la participació d'experts de renom i ha creat uns reconeguts premis per distingir els millors treballs cinematogràfics i documentals en l'àmbit dels drets fonamentals i les reivindicacions socials.

El festival dirigit per Toni Navarro, premi Nicolás Salmerón en Drets Humans 2024 lliurat per la Fundació Internacional de Drets Humans, director també del Festival de Cinema i Drets Humans de Nova York, ha comptat al llarg de la seva història amb la participació de personalitats a nivell mundial de l'àmbit dels drets humans, de l'activisme, del cinema i la cultura, com ara el lingüista i filòsof Noam Chomsky; l'activista Julian Assange; l'advocada Wassyla Tamzaly, durant anys vinculada a la Unesco; el director de cinema ucraïnès Oleg Sentsov, premi Sakhàrov; el relator especial de l'ONU sobre la tortura i altres tractes i penes cruels, inhumanes o degradants Nils Melzer; el filòsof espanyol Antonio Escohotado; el fotoperiodista Gervasio Sánchez; la premi Nobel de la Pau Tawakkol Karman, etc.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Fotograma de la pel·lícula 'Calladita', que ha inaugurat el festival
Fotograma de la pel·lícula 'Calladita', que ha inaugurat el festival | Karma Films
'Laietana 43, el cau de la bèstia', que denuncia les tortures i vexacions comeses a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana, va guanyar el premi a millor pel·lícula catalana | 'Ropa Sucia', que denuncia les conseqüències del fenomen de la moda ràpida i els seus costos ambientals, millor curtmetratge documental
A la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse hi van participar la Xarxa pel Dret a Cura, l'Associació Més que Cures i el Grup de Suport Mutu de Manlleu
A la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse hi van participar la Xarxa pel Dret a Cura, l'Associació Més que Cures i el Grup de Suport Mutu de Manlleu | Sara Blázquez Castells
Hi van participar representants de la Xarxa pel Dret a Cura, de l'Associació Més que Cures i del Grup de Suport Mutu de Manlleu | S'hi van presentar iniciatives que posen una mica de llum als camins que caldria recórrer per dignificar les cures, visibilitzar-les i repartir-les
La reflexió personal que ha inspirat aquesta col·lecció de quadres és l'agraïment com a motor de vida
La reflexió personal que ha inspirat aquesta col·lecció de quadres és l'agraïment com a motor de vida | Eva Freixa
El diumenge 22 de desembre, la músic Roser Cruells, sota el pseudònim Onam Kalea, exposa la seva obra de pintura en una mostra titulada «Gràcies» | Aquesta mostra única tindrà lloc de 10h a 20h al número 2 de la Plaça del Paradís, baixos dreta, a Vic