En aquesta sisena sessió es tractarà sobre cures, comunitat i suport mutu. Com en totes les sessions de l'Escola de Col·lapse, hi haurà una activitat al matí i una a la tarda, amb dinar també obert a totes les persones participants entremig. Al matí, d'11 a 1, hi haurà una taula de debat amb la Xarxa pel Dret a Cura, l'Associació Més que Cures i el Grup de Suport Mutu de Manlleu.
En un moment en què l'estructura i el repartiment de les tasques reproductives i de cures ha canviat respecte de les generacions anteriors, i amb un sistema que no ens permet cuidar-nos dignament i que obvia la nostra interdependència, es vol afrontar el debat de què es pot fer des de les comunitats per posar les cures i la vida al centre.
A la tarda, de 4 a 6, es farà el taller «Teixim conjuntament un tapís brodat». Com la resta de sessions de l'Escola del Col·lapse, la de diumenge es farà a l'espai El Refugi, al carrer Pau Vila de la Guixa. L'entrada és gratuïta, tot i que es demana que es faci inscripció prèvia. Per si algú vol fer el trajecte fins a la Guixa amb bicicleta, a 2/4 d'11 sortirà un servei de bicibus col·lectiu del davant de l'Espai El Pont del barri del Remei de Vic, a la rambla Josep Tarradellas.
L'Escola del Col·lapse s'organitza amb la idea de generar debats entorn a diferents temes «col·lapsats», en els quals es compta amb la veu de persones expertes de l'àmbit acadèmic així com actors referents al territori. A la tarda, l'espai es dedica a fer tallers pràctics entorn de cada temàtica.
Imatge del taller pràctic de la cinquena sessió de l'Escola del Col·lapse
La primera sessió de l’Escola del Col·lapse va ser el 26 de maig i, sota el títol «Davant del col·lapse, escenaris futurs», es van cercar respostes a la pregunta de com hem arribat fins al context actual de crisi ecosocial i els diferents reptes políticosocials, ambientals i territorials que ens presenta. A la tarda, es va fer el taller pràctic «Escenaris de futur» amb els promotors de la campanya «Futurs ImPossibles».
A la segona sessió, el 9 de juny, l'aigua va ser la protagonista. Edurne Bagué, d'Aigua és Vida; Jesús Soler, del Grup de Defensa del Ter, i Lluís Basteiro, de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública, hi van debatre entorn de l'aigua com a bé comú, com a recurs del qual s'ha desposseït a la ciutadania en favor de l'Estat i les empreses privades, en tant que l'aigua també s'ha mercantilitzat, però també com a subjecte de dret que cal recuperar.
A la tercera, el 21 de juliol, es va abordar la temàtica de l'alimentació amb representants del sector agroalimentari com Revolta Pagesa, Mengem Osona, Justícia Alimentària i l'Horta del Cabanyal de València. La taula de debat va destacar la necessitat urgent de mesures estructurals que reverteixin la situació actual del sector primari i de la distribució. En concret, cap a una transició vers un model de producció agroecològica, que no només s'adapti millor als reptes del canvi climàtic, sinó que també asseguri la salut del sòl, la producció d'aliments saludables i, alhora, tingui present la situació que viu el sector.
El 6 d'octubre es va fer la quarta sessió, la primera de tardor, dedicada a l'energia. L'Observatori del Deute en la Globalització, l'Aliança contra la Pobresa Energètica, Osona Energia i la Cooperativa Energètica del Pedraforca hi van debatre sobre alternatives als combustibles fòssils. Davant un escenari d'un capitalisme profundament lligat a un creixement continu, es van plantejar i intentar donar resposta a diverses qüestions davant la insuficiència d'uns recursos energètics necessaris per mantenir aquest ritme.
Finalment, a la cinquena sessió, el 27 d'octubre, es va debatre sobre la cada vegada més precària situació de moltes persones davant l'habitatge, un dret fonamental que ara mateix no està garantit per a tothom, ans al contrari. Hi van participar representants del Sindicat de Llogateres i de la Plataforma pel Dret a l'Habitatge (PAH) d'Osona i de la cooperativa d'habitatge La Raval de Manresa. Cadascuna des de la seva experiència, van aportar diferents punts de vista de cara a cercar sortides a la situació actual de l'habitatge.