Sota el lema «Abaixem els lloguers», milers de persones han expressat el seu malestar per la situació immobiliària que viu la ciutat i que s’estén a molts altres indrets del país. De fet, diverses organitzacions, ja al migdia i al matí han sortit en columnes a peu, en tren o en autobús des d’una cinquantena de municipis i des dels diferents barris de la capital catalana. També des d'Osona i el Ripollès s'havia unificat l'anada a Barcelona amb un mateix tren. S’han unit a la gran concentració que ha anat des de la plaça Universitat de Barcelona fins a l’estació de Sants.
Entre les principals demandes de la manifestació destaquen la rebaixa en un 50% dels lloguers, l’establiment de contractes indefinits, la prohibició de la compra d’habitatges per especular i la recuperació dels habitatges per a ús residencial.
La manifestació va congregar tot tipus de pancartes en referència als alts preus dels lloguers Foto: Víctor Serri | Directa
Manifestació històrica
La manifestació ha ocupat tot el recorregut des del parc de Joan Miró fins a la plaça Universitat en el que són 63.000 metres quadrats. D’acord amb aquesta ocupació, a dos manifestants per metre quadrat com a mínim, es pot determinar, en base al càlcul perimetral, que a la manifestació hi havia com a mínim 126.000 persones. L’organització, de fet, xifra en 170.000 les participants.
La Guàrdia Urbana, per la seva banda, ha quantificat en 22.000 les persones que aquest dissabte han omplert els carrers de Barcelona. Un càlcul a la baixa que contrasta amb la conversa que dos agents de la Guàrdia Urbana han mantingut per ràdio i que periodistes de la Directa han pogut escoltar. Quan la capçalera ja estava al parc de Joan Miró, un policia que tallava el trànsit a la Ronda Sant Antoni li han preguntat per l’auricular si ja es podia obrir el carrer d’Aribau i ell ha respost exclamant-se: «Negatiu, negatiu, però com hem d’obrir si la cua de la manifestació està davant de l’edifici de la universitat!».
Ja en els primers compassos de la manifestació, vora les cinc de la tarda, Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, assenyalava que s’estava «davant de la manifestació d’habitatge més gran de la història de Catalunya». «Comença un nou cicle pel que fa a l’habitatge», afegia.
En la mateixa línia s’expressaven, la portaveu del II Congrés d’habitatge de Catalunya, Marta Espriu, que assenyalava que aquest dissabte han sortit al carrer «centenars de milers de persones per posar sobre la taula que haver de pagar dia a dia per tenir un habitatge és una qüestió insostenible». Així mateix, afegia que la manifestació no només apel·la «les llogateres sinó que també té a veure amb les companyes que des del 2008 lluiten contra les execucions hipotecàries, les companyes que estan en col·lectius i xarxes arreu del territori català i les companyes que tenen problemes amb la llei d’estrangeria i que pateixen dia a dia el racisme institucional i que no només no tenen dret a un habitatge ni dret a viure com a persones dignes». De fet, la manifestació passava per la Casa Orsola un dels emblemes de la lluita contra l’especulació immobiliària a la ciutat de Barcelona des de fa anys.
El soroll de clauers ha estat recurrent durant tota la manifestació Foto: Víctor Serri | Directa
Per la seva banda, la portaveu del Sindicat Habitatge Socialista de Catalunya, Marina Parés, assenyalava que la manifestació d’aquest dissabte «és el moment dels sindicats d’habitatge» i alertava que la mobilització «no pot tornar a ser un 15M». «No podem tornar a dependre dels responsables d’aquesta situació que han estat construint un estat i un model d’habitatge que depèn del totxo i del sector turístic que provoca un habitatge de misèria», denunciava Marina Parés.
D’una situació límit a una vaga de lloguers
La situació, segons han analitzat les diferents portaveus dels moviments pel lloguer digne és límit. «Ara mateix un lloguer a Barcelona és un salari mínim i les joves no podem emancipar-nos», deia Marina Parés.
En aquest sentit, Arcarazo dirigia el seu malestar cap a la classe política i rendista del país. «S’ha acabat que els rendistes ens robeu la meitat del sou, s’ha acabat fer caixes quan se’ns acaba el contracte perquè ens fareu fora, s’ha acabat que cada cop sigueu més rics i nosaltres més pobres», ha afirmat. Alhora també ha assenyalat que «els pisos han de ser per a viure i cal prohibir les compres especulatives» i ha considerat que ja «no es poden fer servir excuses competencials perquè el Partit Socialista governa a Barcelona, Catalunya i a l’estat i és responsable de les polítiques d’habitatge».
Així mateix, Espriu ha fet una crida a l’organització «de col·lectius i xarxes d’habitatges d’arreu del territori per treure l’habitatge del mercat» i ha dit que seria una lluita «llarga i costosa».
[Aquest article ha estat publicat originàriament a la Directa]
.jpg)
