La setena de les nou rutes cooperatives impulsades pels mitjans de comunicació Surtdecasa, Jornal.cat i Setembre ens permetrà recórrer quatre comarques diferents de Terres Gironines: el Ripollès, la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Gironès. Un territori que ha apostat pel cooperativisme amb caràcter propi i que ha acollit projectes que han fet de la necessitat, una virtut. És el cas de la llibreria La Lluerna, l’única de Ripoll; la cooperativa Mas la Sala, que ofereix allotjament rural al bell mig d’un projecte d'aprofitament comunitari de la terra; l’Obrador Ricolta, a Beget; l’espai de gestió associativa Núria Social d’Olot; la Porta del Món, un bar restaurant impulsat per dones banyolines de diferents orígens; i Cultural Rizoma, una entitat que dona suport a produccions d’artistes contemporanis.


Comencem la ruta a Ripoll, on la llibreria cooperativa La Lluerna pot presumir de ser la primera. «Vam obrir la llibreria per oferir la part cultural que potser en comarques de muntanya queda una mica més empobrida», diu Carla Escarrà, una de les seves responsables. La Lluerna és la branca cultural de la cooperativa Mas la Sala, que té la seu a Sant Pau de Segúries, però que ha apostat per obrir la llibreria a la capital del Ripollès, «on es concentren els habitants, per oferir aquest servei que fins ara no hi era». 
 
Una de les bases de la llibreria sempre ha estat el treball en xarxa: «La cultura no és una competició, el que ens interessa és que n’hi hagi molta i de qualitat, i això s’aconsegueix fent xarxa i coneixent-nos, enllaçant i comunalitzant», diu Marta Barceló, que afegeix que «les característiques del Ripollès s’allunyen molt de les de Barcelona i per això nosaltres ens hem anat trobant». Segons diuen, a través de dinàmiques molt similars s’han anat trobant, molt orgànicament, amb altres cooperatives, com la també llibreria cooperativa El Refugi, de la Seu d’Urgell, amb qui van intercooperar per crear La Traça Cultural per activar el circuit cultural del Pirineu; o amb la participació a l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines. 

Des de la Lluerna parlen de dret i accés a la cultura, «en cap cas el que estem fent és únic, nostre i ens ho estem inventant, sinó que el que volem és que la gent del Ripollès tingui accés de qualitat a processos culturals. Com més siguem en aquest engranatge, més podrem arribar a aquest objectiu», assegura Escarrà. 
 
Però la llibreria és només la branca cultural d’un projecte que va més enllà. La cooperativa Mas la Sala és la pròxima parada d’aquesta ruta. A escassos 20 quilòmetres de la llibreria hi ha la seu d’aquesta cooperativa d'habitatge i producció, situada a Sant Pau de Segúries, en plena Vall de Camprodon. S’autodefineixen con una cooperativa d’aprofitament comunitari de la terra, sense ànim de lucre. Fundada l’any 2020, actualment compta amb sis sòcies, de les quals cinc viuen al mas, amb dues criatures. «Ens dediquem principalment a la regeneració d’ecosistemes, la resiliència i la intercooperació, a banda de la cultura», diu Júlia Soler, una de les sòcies, «i també tenim un allotjament rural». 
 
L’apartament que Mas la Sala té habilitat com a allotjament rural és el que ens ha portat a fer parada en aquest bonic indret i interessant projecte. Reconeixen que la iniciativa neix fruit de la necessitat de tenir uns ingressos fixes i estables, «ja que el sector primari i la cultura són difícils de tirar endavant», diu Núria Villanueva, que assegura que gestionar aquest allotjament «amb carinyo i amb la línia amb què tractem el sòl o la cultura», els ha ajudat a tenir una sostenibilitat econòmica. 

Van començar a promocionar l’apartament en webs que gestionen allotjaments turístics, «perquè era una manera de donar-nos a conèixer més ràpid», tot i que estan en una vall que rep visitants tot l’any, ja estan gestionant moltes reserves a través de la seva pròpia web. L’allotjament en qüestió és un apartament que forma part de la masia on viuen les sòcies, «i els visitants poden sopar a casa, i esmorzar, i tots els productes que fem servir són de temporada de l’hort o de productores col·legues de la zona», afegeix Villanueva. 
   
No cal anar gaire lluny per gaudir del paisatge. La pròpia finca de la Sala compta amb 60 hectàrees de les quals 40 són bosc, «per on les persones que venen a allotjar-se poden passejar», diu Soler, «hi ha una ruta circular molt agradable, que dura una hora, a banda del que ja ofereix la Vall de Camprodon». 

La resta de línies productives, més vinculades al sector primari, són la gestió de mitja hectàrea d’horta, a través de la qual ofereixen cistelles de verdura que reparteixen a diferents punts de recollida del Ripollès (a banda de les persones allotjades a l’apartament); la producció d’arbres fruiters a través d’agricultura sintròpica; xais, per producció de carn i que fan la funció de regenerar el sòl, i vaques de carn, que juntament amb les ovelles, «són 100% pastura amb un maneig pensat i estudiat per regenerar el sòl», diu Villanueva, mentre Soler afegeix que «del bosc no en traiem rendiment econòmic, però també fem una feina de manteniment i gestió forestal». 
 
Deixem Sant Pau de Segúries i ens n’anem a Beget, un poble de menys de 30 habitants on Annabel Botello i Guillermo ‘Willy’ Orós van decidir muntar un obrador després de 60 anys sense fleca al poble. Abans, ja regentaven un restaurant a Palamós, on es feien el pa, per això van plantejar-se obrir aquest negoci. Assessorats per l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines, van crear una cooperativa, Ricolta, que té com a branca principal l’obrador, però que també es dedica a la comunicació i al disseny des de la mirada de l’economia social i solidària, amb l’objectiu de visibilitzar el territori, la cultura rural i la gent que l’habita. 

Malgrat no volen viure del turisme, la realitat d’un poble de menys de 30 habitants és la que és, per això obren de dijous a diumenge i els dies entre setmana reparteixen pa per la zona. L’any 2022 només van obrir les portes l’obrador i una botiga de souvenirs. 
 
Sempre amb la vocació de no replicar les dinàmiques de la ciutat, a l’obrador Ricolta hi fan pa amb farines de varietats antigues ecològiques cultivades a les comarques gironines, massa mare i fermentacions llargues, així com dolços tradicionals amb tocs silvestres i naturals de temporada o elaboracions salades fetes amb ingredients del seu propi hort. 

Ara, fa aproximadament un mes, ha entrat la tercera sòcia treballadora del projecte, la Rosa, «una noia que va participar al programa d’estades de l’any passat», diu Botello, un programa que podran continuar fent gràcies a la concessió d’una subvenció de Projectes Singulars, i que permetrà que «puguin venir quatre persones més a l’obrador per poder replicar el projecte a altres indrets del món rural». Es tracta de Repoblant Rurals, un programa de formació que inclou un contracte de 30 hores setmanals a l’obrador de la cooperativa i allotjament a un apartament durant un màxim de dos mesos, amb l’objectiu de contribuir al repoblament rural a través dels negocis de primera necessitat, com la fleca. 
 
Deixem el Ripollès i ens aturem a la Garrotxa. Al barri vell d’Olot descobrim el Núria Social, un espai impulsat per tres entitats que té una sala polivalent, un teatre, una sala de formació, un restaurant-cantina i un espai de cotreball. Com a tal, va néixer el 2016, però la història del lloc es remunta a fa 130 anys, quan era el Centre Obrer del Barri Vell d’Olot. «En aquella època hi havia diferents ateneus i aquí és on hi havia el bullici del moviment obrer», diu Laura Comas, sòcia treballadora d’una de les entitats impulsores, Resilience Earth. 

Amb l’arribada de la dictadura franquista, «l’únic ateneu que es va tancar va ser el Núria i el recorregut històric que podia tenir va quedar tallat per 40 anys». Després va reobrir, però no des de l’autoorganització, sinó que s’hi van fer els Cinemes Núria, caracteritzat per projectar les pel·lícules més alternatives, o que no es podien veure a tot arreu. Posteriorment, i després d’uns anys tancat, l’Ajuntament d’Olot hi va instal·lar el centre de joventut, «que hi va estar uns cinc anys». 
 
«En aquell moment el barri vell va quedar en una situació força degradada, malgrat ser una zona intercultural i molt viva», recorda Comas, i és quan al 2016 es forma l’associació Núria Social per recuperar l’espai i revifar l’esperit del Centre Obrer. L’agafen tres entitats: Resilience Earth, Marc Planagumà i Arriant Formació i Lleure, «amb ganes de cultivar l’autoorganització, generar diàleg intercultural, un espai on poder treballar des del cooperativisme, des de la comunitat social, és a dir, que generi espais de debat, de reflexió, d’autoorganització». 

Al Núria Social s’hi han gestat projectes com el supermercat cooperatiu l’Artiga i també s’ha ajudat i acompanyat la creació de la Xarxa d’Economia Solidària de la Garrotxa, que aglutina una cinquantena d’entitats, per posar només dos exemples del «caldo de cultiu perquè l’ecosistema sigui més viu i més sobirà». També és part activa de l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines, Pegàs de Foc, la Coordinadora d’ONG de Girona i la FAC (Federació d’Ateneus de Catalunya). 
 
Ara, però, l’espai es troba amb un repte important. La propietat hi vol fer nous usos i això fa que el més probable és «que haguem de marxar en un termini curt de temps». I no és fàcil trobar un nou espai que pugui encabir tota aquesta vida. «Si vam començar tres entitats amb cinc persones cadascuna, ara som vuit entitats amb 30 persones i amb moltes altres iniciatives passant al mateix moment», diu Comas, a qui li agrada destacar que la Cantina és un referent: «És l’únic restaurant vegà amb producte de proximitat agroecològic de la comarca. És boníssim, de molta qualitat, estic enamorada del projecte». 

I anem de restaurant en restaurant. Tornem a canviar de comarca i ens aturem a Banyoles, on dinarem a La Porta del Món, un restaurant gestat i parit per dones banyolines de diferents orígens. «L’objectiu és que les dones que tenen dificultat en el món laboral puguin tenir una experiència i puguin anar a buscar feina», diu Fatiha Bouchiba, la tècnica del projecte. 

La Porta del Món combina el projecte d’inserció sociolaboral del restaurant amb la vessant comunitària, des d’on fa activitats culturals, cursos, xerrades, exposicions, «de vegades festes locals. Depèn de la necessitat de les noies o les persones voluntàries», ja que les activitats, a diferència del restaurant, les porten voluntaris. 
 
Bouchiba n’és la tècnica i hi ha tres dones més treballant, dues a la cuina i una cambrera. El projecte va néixer perquè «hi havia dones que sabien cuinar, però que no tenien l’experiència de treballar en un restaurant. Llavors, elles cuinen el que saben fer al restaurant. Per tant, totes les dones que han treballat aquí, ja siguin del Marroc o d’altres llocs, han portat els seus plats. N’hi ha que quan elles han marxat no s’han fet més i altres plats s’han conservat i es continuen fent», afegeix Bouchiba. 

I acabem la ruta a Celrà. Travessant els bonics carrerons del barri vell, arribem a la plaça de l’Església, on hi ha la seu de Cultural Rizoma. Ens hi espera una de les seves sòcies, Rita Andreu que, malgrat reconeix que «és complicat explicar què és Rizoma», ho fa senzill i clar. La cooperativa es dedica a donar suport a produccions d’artistes contemporanis. «El que fem és bàsicament seleccionar una sèrie d’artistes que ens interessen perquè estan a prop de les coses que ens interpel·len i els acompanyem durant dos anys i mig en la producció d’una peça o d’un projecte», diu Andreu. Es tracta d’un temps que els artistes seleccionats disposen de recursos econòmics i suport de les persones que formen part de la cooperativa per desenvolupar el seu projecte. «I l’any següent el que fem és donar suport econòmic, material i de recursos humans per a la producció i l’exhibició», afegeix. 
 
Així que segons quin dia visitem Cultural Rizoma ens hi podem trobar una cosa o una altra, «depèn molt de cada projecte, perquè agafen formes diferents. De vegades s’exhibeixen aquí, sobretot si són projectes vinculats a l’àmbit de les arts visuals. Però de vegades tenim projectes que se’n van més cap a allò performatiu o escènic». Aquí és on busquen la complicitat d’altres entitats que els puguin donar suport a l’hora de mostrar les obres. Rizoma fa xarxa amb el teatre del municipi, per exemple, i pels projectes que acaben derivant en publicacions, «busquem el circuit de llibreries on es pot presentar en funció del que demana el projecte, que és allò prioritari». 
 
A grans trets, aquesta és la línia principal d’aquesta cooperativa impulsada per dones, que des del 2017 treballa orgànicament segons les necessitats de l’art contemporani, sovint materials o de suports, solucions difícils de trobar, però que elles han aconseguit imaginar i donar forma. 
 
LA RUTA SOSTENIBLE

Aquesta és una ruta que, a diferència d’anteriors, no presenta ben bé tanta complexitat per fer-la en transport públic. Per anar de Ripoll a Sant Pau de Segúries ho podem fer amb l’amb l'autobús Campdevànol-Ripoll-Camprodon-Setcases de TEISA. De Sant Pau a Banyoles, primer cap agafar el bus de la línia Camprodon-Olot de TEISA fins la capital de la Garrotxa, i d’allà a Banyoles, el de la línia Olot-Banyoles-Girona de la mateixa companyia. A favor nostre tenim que durant la temporada d’esquí de Vallter 2000 hi ha un bus directe els caps de setmana que serveix per fer el trajecte Sant Pau de Segúries-Banyoles sense fer transbord. De Banyoles a Celrà sí que haurem de tornar a fer transbord; anem primer fins a Girona amb la mateixa línia que ens ha deixat a Banyoles, i un cop allà, l’opció més ràpida és el tren, el regional R11 o la RG1 de rodalia de Girona, fins a Celrà.

#RUTESCOOPERATIVES

Aquesta és la setena ruta cooperativa que es publica. Mensualment i de forma paral·lela, els mitjans de comunicació Jornal.cat, Setembre i Surtdecasa publiquem una ruta basada en la visita a projectes cooperatius de Catalunya, una iniciativa que pretén fomentar el turisme sostenible, de proximitat i amb valors, alhora que s'apropa el món cooperatiu a la ciutadania.