«La Generalitat, Vic i Folgueroles van a Tavèrnoles per convèncer-los de ser al macropolígon». Així titulava El 9 Nou una noticia sobre el macropolígon de Folgueroles fa exactament 15 anys. Aquest representava el segon intent de tirar endavant el projecte. El primer, en terrenys de Tavèrnoles, Roda de Ter i les Masies de Roda, s'havia acabat descartant. El nou macropolígon havia de ser una realitat gràcies a la requalificació d’una franja agrícola que separava el polígon Malloles, en terme de Vic, i el futur polígon de Folgueroles. Però el projecte no va arribar a bon port, entre altres, per la greu crisi que va desfermar la bombolla immobiliària. Talment com si el temps no hagués passat, la història es repeteix una quinzena d'anys després. 

La nova proposta de macropolígon pretén ocupar una superfície de 60 hectàrees i està pensada per oferir parcel·les industrials de grans dimensions. Es situaria entre l’actual polígon industrial de Malloles i l’eix transversal (C-25), a tocar de l’ermita de Sant Francesc s'hi moria i sota l'atenta mirada de l'ermita de Sant Jordi i el dolmen de Puigseslloses, just a l'altre cantó de l'autovia. La major part de la superfície, 58,12 hectàrees, correspon al municipi de Folgueroles, en un emplaçament que li queda ben allunyat del seu nucli de població, mentre que les altres 2,43 hectàrees corresponen a Vic. Gran part d'aquest sòl, que en el projecte de 2007 estava en mans de diferents propietaris, ha estat adquirit per l'Institut Català del Sòl (Incasòl), fet que mostra la ferma voluntat de l'ens de tirar endavant el macrocomplex industrial.
 
El projecte s'ha desenvolupat en el marc del Pla territorial de les comarques centrals, una planificació supramunicipal que pretén ordenar el territori més enllà de les competències de cada municipi. Xevi Crosas, que fa 15 anys ja era membre del Grup de Defensa del Ter i va estar implicat en les mobilitzacions del macropolígon, explica que «el projecte es va coure durant els dos mil amb unes previsions de creixement molt grans». En aquell moment, el grup ecologista ja va liderar l'oposició al macroprojecte.
 
Entre els anys 2019 i 2023, el consistori de Folgueroles liderat per Xevi Roviró va tirar enrere diversos planejaments industrials plasmats al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Tanmateix, el plantejament del macropolígon no es va poder aturar pel fet de dependre d'un ens supramunicipal. El juliol de 2020, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat publicava una nota de premsa on, dins el Pla Director Urbanístic d'Activitat Econòmica de la Plana de Vic, es concretava la intenció de reactivar el macropolígon.
 
A  l’Ajuntament de Vic diuen que no en saben res
 
Preguntada per Setembre, la regidora d'urbanisme de l'Ajuntament de Vic, Ester Coma (Junts x Catalunya), ha declarat no tenir cap informació respecte a la construcció del macropolígon al·legant que «des d'Urbanisme no hem mogut res i no ha vingut ningú a fer cap consulta. A vegades ve algun propietari a demanar informació, en aquest ningú ha fet cap consulta. Per tant deduïm que potser Incasòl es deu estar movent, però no ens ha informat de res. Ni l'Ajuntament de Folgueroles ni nosaltres entenem com és que ara se n'ha fet tant rebombori, ja que no ha canviat res respecte al que hi havia des d'anys anteriors».

L'alcalde de Folgueroles, Miquel Serra (Junts x Catalunya), també afirma desconèixer l'estat del macropolígon. Tot i així, afirma que en una reunió amb l'alcalde de Vic a principi de legislatura, aquest li va comentar que «en un futur polígon s'hi podrien establir empreses tecnològiques de valor afegit com ara fàbriques de bateries». També afirma que el consistori de Folgueroles no ho promourà, però que «si s'ha de fer a algun lloc és allà, perquè es tracta d'una zona ja degradada». L'Incasòl, per la seva part, no ha respost a la petició d'informació de Setembre.
 
Quasi quinze anys després de la primera oposició al macropolígon, la plataforma Per una Plana Viva agrupa més d'una cinquantena d'entitats ecologistes i cíviques d'Osona i és la principal entitat que qüestiona la infraestructura. Xevi Crosas, que ara representa el GDT a la plataforma Per una Plana Viva i ja va estar implicat en les primeres mobilitzacions, explica que la primavera passada van saltar les alarmes en veure la publicació de la construcció de línies de fibra òptica que passen pel mig dels camps on es preveu el macropolígon, «una línia que entenem que no te sentit si no es preveu construir-lo», explica Crosas. També comenta que són conscients dque estan avançant-se als esdeveniments: «no volem anar sempre per darrere, havent de fer al·legacions i campanyes en contra quan els projectes ja estan engegats, perquè llavors costa molt més parar-ho. Hi ha una clara intenció de protegir el territori abans que estigui sota una excavadora».
 
262 hectàrees de sòl industrial buides
 
Segons el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, actualment a Osona hi ha 94 polígons industrials amb una ocupabilitat del 72,63%. O el que és el mateix, encara hi ha 262 parcel·les de sòl industrial lliures. El fet que el nou macropolígon estigui situat immediatament a continuació de la illa càrnia del polígon industrial Malloles, ha obert l’especulació sobre si les empreses que s'hi estableixin seran d'alt valor, tal com es promou des de l'administració pública, o no es tanca la porta a l'ampliació de més escorxadors i les conseqüències associades a aquest tipus d'indústria.
 
Crosas explica que la plataforma Per una Plana viva té diferents propostes: «creiem que el macropolígon pot ser el catalitzador d'un canvi de polítiques. Volem demanar que el terreny es torni a requalificar com a sol rústic d'alt valor. També demanem que les terres que ja son d'Incasòl i per tant públiques puguin passar a ser d'un banc de terres comarcal per facilitar l'accés a la terra i lluitar contra l'acaparament de terres, un dels grans problemes de la nostra comarca». I afegeix: «moltes vegades l'administració s'excusa amb que no té diners per comprar terres. Incasòl sí que en té, però amb la idea d'urbanitzar-les».
 
El dia de la marmota: el dia 24, cercavila reivindicativa
 
El 2010, la plataforma que s'oposava al macropolígon va organitzar una caminada on hi van participar unes cent cinquanta persones i que va finalitzar a Sant Jordi de Puigseslloses. Allà, diverses entitats de la comarca van firmar un manifest, que va ser llegit pel manlleuenc Pep Poblet. Les entitats que formaven el manifest d'Osona per una Plana Viva eren Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, el Casal Manel Viusà, el CSA La Torratxa, el Grup de Naturalistes d'Osona
el Grup de Defensa del Patrimoni, el Grup de Defensa del Ter, Maulets, la Unió de Pagesos, Veterinaris Sense Fronteres i la Xarxa pel Decreixement d'Osona.
 
Catorze anys després, la història es repeteix. Sota el lema «La Plana es planta», el proper diumenge 24 de novembre, Per una Plana Viva ha convocat a partir de les deu del matí una cercavila reivindicativa que transitarà des del Bruguer Nou, al polígon industrial Malloles, fins l'ermita de Sant Jordi de Puigseslloses. Allà, a partir de 2/4 de 12, es comptarà amb les actuacions de la poeta Raquel Santanera i el músic Arnau Tordera, que interpretaran l'obra de Jacint Verdaguer. Segons destaquen des de Per Una Plana Viva, aquest ha de ser el tret de sortida de l'elaboració d'un pla popular des d'on decidir de forma col·lectiva i amb tots els actors implicats quin ha de ser el futur de la Plana de Vic.
 
Per últim, des de Per una Plana Viva es denuncia que el macropolígon es projecta sobre la Ruta Verdagueriana, afectant-ne alguns dels llocs més emblemàtics. L’ermita de Sant Jordi de Puigseslloses és on Verdaguer va dir la seva primera missa. Està situat dalt d’un turó, on també hi ha un dolmen megalític, des d’on es tenen unes bones vistes de la Plana de Vic, que quedaran ocupades pel futur macropolígon. També l’ermita de Sant Francesc S’hi Moria, que dona nom al futur macropolígon, és on Verdaguer va dir la seva segona missa i quedarà totalment envoltada per -encara més- polígons industrials i eixos viaris. I un altre indret verdaguerià molt distintiu, la Font del Desmai, espai natural clau en la infantesa i joventut del poeta, quedarà a pocs metres del nou espai industrial. Per tot plegat, Per una Plana Viva argumenta que «aquest és un pas més cap a l’oblit de la nostra història i cultura identitàries i cap a la disminució de l’espai agroforestal que sentim tan nostre. Sembla que vulguem anar de dret a una plana gris, sense personalitat, sense vida natural més enllà dels parcs urbans i assimilable a qualsevol zona de l’àrea metropolitana de Barcelona i dels Vallesos».