Setembre Cultural

Marc Barnolas escriu un llibre sobre la lluita per salvar les Adoberies de Vic

Aquesta setmana ha començat una campanya de micromecenatge a Verkami per fer possible la publicació del llibre

Barnolas hi fa una crònica assaig personal sobre els diferents moments de la lluita que va possibilitar salvar les Adoberies quan eren a punt de ser enderrocades

Zona adobera de Vic: «Que no hi hagi res a fer no vol dir que no s’hagi de fer res»

| 13/11/2024 a les 13:25h
Arxivat a: Setembre cultural, Adoberies, patrimoni cultural, Marc Barnolas, llibres, Aurora Coop, activisme social
Activistes de la plataforma Salvem les Adoberies damunt les excavadores que eren a punt d'iniciar l'enderroc
Activistes de la plataforma Salvem les Adoberies damunt les excavadores que eren a punt d'iniciar l'enderroc | Mia Coll Mariné
Marc Barnolas Vilamala, activista i educador social vigatà, ha escrit el llibre Adoberies Salvant l’Abisme, una crònica assaig sobre la lluita per salvar les Adoberies de Vic. Aquesta setmana ha començat una campanya de micromecenatge a Verkami per fer possible la publicació del llibre. La previsió és que, si tot va bé el llibre es pugui presentar el febrer de 2025.

El llibre relata com l’organització popular vehiculada a través de la plataforma Salvem les Adoberies va aconseguir salvar el patrimoni d’un enderroc que, per comissió o per omissió, estava a punt de produir-se. De fet, el llibre mateix recull no només el testimoni viscut en primera persona pel mateix autor de l’obra, sinó també imatges -algunes de les quals també il·lustren aquesta notícia- on es veuen els activistes de la plataforma aturant les excavadores que estaven a punt de començar a enderrocar part de les Adoberies.
 

Una altra de les imatges incloses al llibre, amb activistes aturant les obres d'enderroc, l'any 2007 Foto: Mia Coll Mariné


El llibre ha estat plantejat com una crònica assaig, «una immersió literària en una història de lluita i amor pel barri de les Adoberies», en paraules de Barnolas, que amb un estil personal, va desgranant els fets a través de les intrincades batalles polítiques i socials. Un treball d’investigació i escriptura de gairebé dos anys que culmina amb aquesta crònica «a l’estil don’t hate the media, become the media». 

El llibre, estructurat en 11 capítols i 263 pàgines, comença amb l’especulació urbanística de 2006, també present a la comarca d’Osona. Continua amb la situació de les Adoberies i la campanya de Maulets per salvar-les de la desaparició. Continua amb la creació de la plataforma Salvem les Adoberies, l’aturada de les obres de 2007, la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de 2009, les QUAM i la irrupció de la Clota, el 2106, fins a la compra i rehabilitació per part de l’Ajuntament el 2023.
 

Marc Barnolas Vilamala


Un epíleg de testimonis clau -Alan Costa, Núria Comerma, Albert Verdaguer i Anna Jordana- que comparteix les seves vivències donant-li una dimensió col·lectiva, tanca les pàgines del llibre, el primer que aprofundeix en els diferents moments de la lluita per salvar les Adoberies. 

Tot i haver estat escrit per un home, el llibre també té l’empremta femenina. Començant pel disseny gràfic, que ha anat a càrrec de Carla Bassaganya; la fotografia de Mia Coll, i la correcció de Miriam El Mouhadab. La impressió i enquadernació artesanal és d’Irene Codina Art & Books. El llibre ha estat autoeditat per Auroracoop, la cooperativa d’iniciativa social on treballa Marc Barnolas.

Barnolas destaca l’alt valor de les Adoberies vigatanes, en tant que un dels últims vestigis de l’antiga indústria adobera de Catalunya, «un símbol de la resistència cultural i una font inestimable de memòria històrica». La seva salvació, afegeix, no és només una victòria per a la comunitat local, sinó també «un exemple inspirador als Països Catalans de com el veïnat pot unir-se per defensar el seu patrimoni».
 

Portada del llibre, autoeditat per la cooperativa vigatana Aurora


La campanya de micromecenatge a Verkami serà oberta fins a mitjans de desembre i s’hi poden fer aportacions de 25 a 60 euros per obtenir diferents tipus de recompensa. A més, totes aquelles persones mecenes o organitzacions que ho desitgin poden fer una donació altruista al projecte sense necessitat de rebre cap recompensa.

Marc Barnolas és educador social i treballa a Aurora Coop en projectes amb joves. Entre 2013 i 2019 va ser regidor de l’Ajuntament de Vic per la CUP i Capgirem Vic, i abans de la seva etapa al consistori havia estat militant de Maulets Osona i membre fundacional de la plataforma Salvem les Adoberies. També va participar activament del Centre Social Autogestionat La Torratxa, des de l’inici fins al seu tancament. A més, va estar vinculat a l’Associació de Veïnes i Veïns del Remei, el seu barri natal. 
Els dos quaderns que van cridar l'atenció de l'autor al Saló del Còmic de Saragossa
Els dos quaderns que van cridar l'atenció de l'autor al Saló del Còmic de Saragossa
Josep Pimentel
Article de Josep Pimentel arran de la descoberta dels quaderns de Don Julio 'El Niñó Jesús no odia a los mariquitas' i 'Ser fascista está mal' | «Són uns quaderns de vint-i-quatre pàgines d'allò més divertits, amb més de deu activitats creatives cada un que us faran passar una bona estona i que a més podeu compartir amb les vostres amistats»
Fotograma de la pel·lícula 'Calladita', que ha inaugurat el festival
Fotograma de la pel·lícula 'Calladita', que ha inaugurat el festival | Karma Films
'Laietana 43, el cau de la bèstia', que denuncia les tortures i vexacions comeses a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana, va guanyar el premi a millor pel·lícula catalana | 'Ropa Sucia', que denuncia les conseqüències del fenomen de la moda ràpida i els seus costos ambientals, millor curtmetratge documental
A la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse hi van participar la Xarxa pel Dret a Cura, l'Associació Més que Cures i el Grup de Suport Mutu de Manlleu
A la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse hi van participar la Xarxa pel Dret a Cura, l'Associació Més que Cures i el Grup de Suport Mutu de Manlleu | Sara Blázquez Castells
Hi van participar representants de la Xarxa pel Dret a Cura, de l'Associació Més que Cures i del Grup de Suport Mutu de Manlleu | S'hi van presentar iniciatives que posen una mica de llum als camins que caldria recórrer per dignificar les cures, visibilitzar-les i repartir-les