El declivi dels combustibles fòssils està impulsant un debat intens sobre el futur del sistema socioeconòmic i energètic. Aquesta qüestió va centrar la quarta sessió de l’Escola del Col·lapse, el nou espai organitzat per la Comunalitat de Vic, El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil per reflexionar, pensar i trobar estratègies col·lectives per reaccionar davant les actuals crisis política, econòmica, social i ambiental. Com la resta de sessions, la de diumenge passat es va fer a l'espai El Refugi de la Guixa, i s'hi van abordar els reptes de la crisi energètica i les seves implicacions.

La sessió va partir de la base que l'esgotament dels combustibles fòssils posa en escac la capacitat del capitalisme per seguir creixent, un sistema que des de fa dècades es basa en una sobreproducció allunyada de les necessitats reals de la societat. Segons es va exposar durant la sessió, el capitalisme està profundament lligat a un creixement continu, però què passa quan els recursos energètics necessaris per mantenir aquest ritme ja no són suficients?
     
El sistema industrial global és insostenible només amb fonts renovables

L’energia renovable, tot i ser una peça clau en qualsevol escenari futur, encara no pot substituir totalment els més de 12.000 milions de tones de combustibles fòssils que es consumeixen anualment. Alfons Pérez, de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), expert en la matèria, va posar de manifest les limitacions d’aquestes tecnologies, alhora que va recordar que el sistema industrial global tal com el coneixem és insostenible només amb fonts renovables. Alhora, va abordar els impactes biofísics,  geopolític i econòmics d’aquesta crisi.

A més, la jornada, també, va posar de manifest les conseqüències socials d’aquesta crisi. Jordi Besora, de l'Aliança Contra la Pobresa Energètica, va destacar com la classe treballadora és la més afectada pel cost creixent de l'energia. Amb l'augment dels preus dels subministraments energètics en un 30,4% des de 2008, les desigualtats també s’han intensificat: el 20% de la població catalana no pot mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada. Jordi Besora també va posar de manifest les victòries aconseguides durant aquests 10 anys d’autoorganització, suport mutu i reivindicació.
     
Bones experiències de cooperatives energètiques a la Catalunya Central

Davant aquest escenari, iniciatives locals com Osona Energia i la Cooperativa Energètica del Pedraforca aposten per un model descentralitzat i sostenible, buscant alternatives energètiques basades en la sobirania comunitària. No obstant, durant la jornada es va debatre entorn a quin model i quins reptes han d’assumir les cooperatives energètiques per tal d’esdevenir un espai d’esperança. A la taula, Francesc Tarongí i Lluís Marco van representar Osona Energia i la Cooperativa del Pedraforca, respectivament.

En resum, la jornada va intentar respondre a una pregunta crucial: com podem substituir els combustibles fòssils mantenint el benestar social i, alhora, transformar un sistema que sembla esgotat? En tant que el futur energètic és un repte que necessitarà accions coordinades i profundes a nivell local i global per tal d’avançar cap a un model de decreixement.

Com en cada sessió de l'Escola del Col·lapse, després de la taula rodona del matí, la lectura d'un manifest per Palestina i el dinar, es va fer un taller pràctic, també seguit amb molt d'interès. En aquest cas, se'n va fer un de construcció d'un forn solar i sobre altres maneres d'aprofitar l'energia del sol. 

La pròxima sessió de l'Escola del Col·lapse serà el 27 d'octubre, també a El Refugi de la Guixa, i estarà dedicada a l'habitatge. I ja pel que fa a aquesta primera edició de l'Escola del Col·lapse, ja només quedarà una altar sessió, programada pel 17 de novembre, sobre cures, comunitat i suport mutu.