En moviment

El GDT obre debat: «Tornar a banyar-se al Ter, és possible?»

Organitza una xerrada-col·loqui aquest divendres amb l'ambientòloga Núria Sellarès, el geògraf Albert Santasugana i el CEO d'Anigami, Gerard Costa

Vídeo i resum: l'aigua com a dret humà i bé comú a la segona sessió de l'Escola del Col·lapse

| 24/09/2024 a les 13:08h
Arxivat a: En moviment, GDT, Grup de Defensa del Ter, riu Ter, medi ambient, emergència climàtica
Imatge il·lustrativa
El Grup de Defensa del Ter (GDT) organitza una xerrada col·loqui el divendres 4 d’octubre a les 6 de la tarda a l’Embarcador del Ter de Manlleu, amb el propòsit de reflexionar sobre l’ús social dels rius, i de manera més concreta si és possible tornar-se a banyar al Ter.

Sovint es parla de la triple funció dels ecosistemes fluvials. En primer lloc com a protectors de la biodiversitat, en segon per la seva funció social i finalment, per la seva funció productiva. «Per aquest ordre, i al símil d’una nina russa, cada funció es troba dins l’anterior pel que un aprofitament econòmic del riu no pot posar mai en perill la seva funció social, i alhora aquestes dues funcions han de garantir sempre la conservació ecològica dels rius», diu el GDT en la convocatòria de l'acte.

Per altra banda, afegeix l'entitat ecologista, «l’actual emergència climàtica fa que ens trobem en una situació de vulnerabilitat alarmant». L’aigua cada vegada és un recurs més escàs, però alhora els rius poden esdevenir un molt bon refugi climàtic per a la ciutadania que el gaudeixen. «Tenir vivències a prop del riu és indispensable per fer-hi vincle, estimar-lo i cuidar-lo», conclouen.

És en aquest context que el Grup de Defensa del Ter organitza xerrada col·loqui del 4 d'octubre amb tres experts que donaran la seva visió sobre el tema: Núria Sellarès, ambientòloga del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic; Albert Santasusagna, doctor en geografia, planificació territorial i gestió ambiental de la Universitat de Barcelona, i Gerard Costa, CEO d’Anigami Experiences i expert en turisme regeneratiu i ecosocial. Posteriorment s'obrirà un col·loqui amb el públic. L'acte forma part del cicle d'activitats i xerrades «Menys pluja i més calor... què fem?».
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Mastodon és l'alternativa lliure d'X, l'antiga Twitter, per la qual s'aposta des de la campanya #SomhiJuntes
Mastodon és l'alternativa lliure d'X, l'antiga Twitter, per la qual s'aposta des de la campanya #SomhiJuntes
Dies d'agost, editora de Setembre, s'afegeix a la campanya #SomhiJuntes on entitats de l'economia social i solidària fan el pas a la xarxa social Mastodon, alternativa lliure d'X, l'antiga Twitter | El pas es fa a Mastodon i no Bluesky perquè aquesta depèn d'una empresa de Silicon Valley i podria patir el mateix procés de degradació que Twitter
En el marc de l'exposició 3 mesos, 3 setmanes, 3 dies de Francesc Ruiz a ACVic, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA
En el marc de l'exposició 3 mesos, 3 setmanes, 3 dies de Francesc Ruiz a ACVic, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA | Albert Rivas
En el marc de l'exposició «3 mesos, 3 setmanes, 3 dies» de Francesc Ruiz a ACVic Centre d'Arts Contemporànies, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA | Durant el recorregut es va comptar amb la intervenció i el punt de vista de la plataforma Per Una Plana Viva, el Grup de Defensa del Ter, Càrnies en Lluita, Osona Respira, la Fera Ferotge i l'autor de l'exposició
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000 | Pobles Vius
Gerard Batalla Tàsies
Article de Gerard Batalla Tàsies, pagès i membre de la Plataforma Pobles Vius, sobre l'oposició que ha despertat el macroprojecte de central de biogàs en espais agraris de Ponent | El projecte preveu sis edificis de fermentació de 25 metres d’alt, una xemeneia de 60 i un moviment anual de 31.000 camions l’any, «un autèntic barri dels residus amb capacitat per a 500.000 tones l’any»