L'alimentació va ser la protagonista de la tercera sessió de l'Escola del Col·lapse, el nou espai organitzat per la Comunalitat de Vic, El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil per reflexionar, pensar i trobar estratègies col·lectives per reaccionar davant les actuals crisis política, econòmica, social i ambiental. Com la resta de sesssions, es va fer a l'espai El Refugi de la Guixa.
Sota el títol «L'alimentació: fem bullir l'olla», la sessió es va centrar en la crisi del sector primari i la seva impactant relació amb la sobirania alimentària, un tema que s’ha tornat especialment preocupant en l’actual context de crisi energètica i climàtica. Durant el matí, la taula de debat va comptar amb la participació de diverses entitats clau del sector agroecològic com Revolta Pagesa, Mengem Osona, Justícia Alimentària i l’Horta del Cabanyal de València, aquesta última intervenint de manera telemàtica.
Moderada per l’Associació Terra Fèrtil, la discussió va abordar la situació crítica del sector primari, que en les darreres dècades ha patit una intensificació de la producció i una concentració de terres en poques mans, fet que ha minvat la sobirania alimentària i ha propiciat la desaparició de moltes petites explotacions.
L’anomenada Revolució Verda, que va marcar les dècades dels anys 60 a 80, va suposar un gir en la producció agrícola, impulsant la tecnificació i la intensificació, però a un cost alt per a la pagesia tradicional. Aquestes polítiques han reduït dràsticament la població ocupada en el sector primari, passant del 22% a menys del 4% a l'Estat espanyol, mentre que la renda agrària ha continuat estancada o fins i tot ha disminuït.
La taula de debat va destacar la necessitat urgent de mesures estructurals per revertir aquesta situació. Es va posar èmfasi en la transició cap a un model de producció agroecològica, que no només s’adapti millor als reptes del canvi climàtic, sinó que també asseguri la salut del sòl, la producció d’aliments saludables per a la població i, alhora, tingui present la realitat que viu el sector actualment. Entre les propostes esmentades hi ha la regulació del preu i l'accés a la terra, la planificació de la producció agrària prioritzant l’abastiment intern per sobre de les exportacions, i la creació d’infraestructures comunes com cooperatives agràries, comercialització i distribució conjuntes, i foment de la silvopastura.
Imatges de la taula rodona de la tercera sessió de l'Escola del Col·lapse Foto: Albert Rivas
A la tarda, es va fer un taller pràctic de plantes silvestres, on les persones participants van poder aprendre a identificar les plantes silvestres de la zona, triar quines d’elles eren comestibles i aprendre diferents maneres de cuinar-les. L’activitat no només va servir per a conscienciar sobre la importància d’una alimentació sana i sostenible, sinó també per empoderar, mostrant amb quina senzillesa es pot contribuir a la pròpia sobirania alimentària.
L’Escola del Col·lapse, que s’ha convertit en un punt de trobada per a la reflexió i l’acció col·lectiva davant les crisis actuals, continuarà amb noves sessions dedicades a altres aspectes crítics de la societat actual. Amb la tercera sessió, va quedar clar que la sobirania alimentària no és només una qüestió de supervivència, sinó un pilar essencial per a la construcció d’un futur més just i sostenible. La quarta sessió serà el 6 d'octubre i estarà dedicada a l'energia.
Imatges de la tarda de la tercera sessió de l'Escola del Col·lapsen, on els assistents van aprendre aprofitar plantes silvestres per a l'alimentació Foto: Albert Rivas