Escola del Col·lapse

Vídeo i resum: fent bullir l'olla entorn de l'alimentació a la tercera sessió de l'Escola del Col·lapse

Mengem Osona, Justícia Alimentària, Revolta Pagesa i Terra Fèrtil van reflexionar entorn de la crisi del sector primari i l'afectació en la sobirania alimentària

Publiquem el vídeo íntegre de la tercera sessió; la quarta és el 6 d'octubre i estarà dedicada a l'energia

Vídeo i resum: l'aigua com a dret humà i bé comú a la segona sessió de l'Escola del Col·lapse

| 04/09/2024 a les 13:56h
Arxivat a: Setembre social, Escola del col·lapse, alimentació, sobirania alimentària, indústria agroalimentària, Comunalitat de Vic, pagesia, El Refugi, Associació Terra Fèrtil, Mengem Osona, Revolta Pagesa, transició ecosocial, món cooperatiu

L'alimentació va ser la protagonista de la tercera sessió de l'Escola del Col·lapse, el nou espai organitzat per la Comunalitat de Vic, El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil per reflexionar, pensar i trobar estratègies col·lectives per reaccionar davant les actuals crisis política, econòmica, social i ambiental. Com la resta de sesssions, es va fer a l'espai El Refugi de la Guixa.

Sota el títol «L'alimentació: fem bullir l'olla», la sessió es va centrar en la crisi del sector primari i la seva impactant relació amb la sobirania alimentària, un tema que s’ha tornat especialment preocupant en l’actual context de crisi energètica i climàtica. Durant el matí, la taula de debat va comptar amb la participació de diverses entitats clau del sector agroecològic com Revolta Pagesa, Mengem Osona, Justícia Alimentària i l’Horta del Cabanyal de València, aquesta última intervenint de manera telemàtica.

Moderada per l’Associació Terra Fèrtil, la discussió va abordar la situació crítica del sector primari, que en les darreres dècades ha patit una intensificació de la producció i una concentració de terres en poques mans, fet que ha minvat la sobirania alimentària i ha propiciat la desaparició de moltes petites explotacions.

L’anomenada Revolució Verda, que va marcar les dècades dels anys 60 a 80, va suposar un gir en la producció agrícola, impulsant la tecnificació i la intensificació, però a un cost alt per a la pagesia tradicional. Aquestes polítiques han reduït dràsticament la població ocupada en el sector primari, passant del 22% a menys del 4% a l'Estat espanyol, mentre que la renda agrària ha continuat estancada o fins i tot ha disminuït.

La taula de debat va destacar la necessitat urgent de mesures estructurals per revertir aquesta situació. Es va posar èmfasi en la transició cap a un model de producció agroecològica, que no només s’adapti millor als reptes del canvi climàtic, sinó que també asseguri la salut del sòl, la producció d’aliments saludables per a la població i, alhora, tingui present la realitat que viu el sector actualment. Entre les propostes esmentades hi ha la regulació del preu i l'accés a la terra, la planificació de la producció agrària prioritzant l’abastiment intern per sobre de les exportacions, i la creació d’infraestructures comunes com cooperatives agràries, comercialització i distribució conjuntes, i foment de la silvopastura.
 
 
 
 

 
 
 

Imatges de la taula rodona de la tercera sessió de l'Escola del Col·lapse Foto: Albert Rivas


A la tarda, es va fer un taller pràctic de plantes silvestres, on les persones participants van poder aprendre a identificar les plantes silvestres de la zona, triar quines d’elles eren comestibles i aprendre diferents maneres de cuinar-les. L’activitat no només va servir per a conscienciar sobre la importància d’una alimentació sana i sostenible, sinó també per empoderar, mostrant amb quina senzillesa es pot contribuir a la pròpia sobirania alimentària.

L’Escola del Col·lapse, que s’ha convertit en un punt de trobada per a la reflexió i l’acció col·lectiva davant les crisis actuals, continuarà amb noves sessions dedicades a altres aspectes crítics de la societat actual. Amb la tercera sessió, va quedar clar que la sobirania alimentària no és només una qüestió de supervivència, sinó un pilar essencial per a la construcció d’un futur més just i sostenible. La quarta sessió serà el 6 d'octubre i estarà dedicada a l'energia.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Imatges de la tarda de la tercera sessió de l'Escola del Col·lapsen, on els assistents van aprendre aprofitar plantes silvestres per a l'alimentació Foto: Albert Rivas

Mastodon és l'alternativa lliure d'X, l'antiga Twitter, per la qual s'aposta des de la campanya #SomhiJuntes
Mastodon és l'alternativa lliure d'X, l'antiga Twitter, per la qual s'aposta des de la campanya #SomhiJuntes
Dies d'agost, editora de Setembre, s'afegeix a la campanya #SomhiJuntes on entitats de l'economia social i solidària fan el pas a la xarxa social Mastodon, alternativa lliure d'X, l'antiga Twitter | El pas es fa a Mastodon i no Bluesky perquè aquesta depèn d'una empresa de Silicon Valley i podria patir el mateix procés de degradació que Twitter
En el marc de l'exposició 3 mesos, 3 setmanes, 3 dies de Francesc Ruiz a ACVic, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA
En el marc de l'exposició 3 mesos, 3 setmanes, 3 dies de Francesc Ruiz a ACVic, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA | Albert Rivas
En el marc de l'exposició «3 mesos, 3 setmanes, 3 dies» de Francesc Ruiz a ACVic Centre d'Arts Contemporànies, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA | Durant el recorregut es va comptar amb la intervenció i el punt de vista de la plataforma Per Una Plana Viva, el Grup de Defensa del Ter, Càrnies en Lluita, Osona Respira, la Fera Ferotge i l'autor de l'exposició
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000 | Pobles Vius
Gerard Batalla Tàsies
Article de Gerard Batalla Tàsies, pagès i membre de la Plataforma Pobles Vius, sobre l'oposició que ha despertat el macroprojecte de central de biogàs en espais agraris de Ponent | El projecte preveu sis edificis de fermentació de 25 metres d’alt, una xemeneia de 60 i un moviment anual de 31.000 camions l’any, «un autèntic barri dels residus amb capacitat per a 500.000 tones l’any»