El manifest s’ha presentat aquest dimecres al davant del mateix Casal Popular La Metxa, al carrer Francesc Colí de Ripoll. En l’acte també s’ha fet pública la convocatòria d’una gran manifestació de caràcter nacional a Ripoll contra l’extrema dreta i de suport a La Metxa. La manifestació es convoca pel 20 d'octubre.
Les dues persones portaveus del casal han explicat una cronologia dels fets. Després d'haver obert el 2016 en el seu antic local de la plaça de la Llibertat, fa dos anys es van traslladar a l'actual. És aleshores quan, segons han explicat, van comunicar a l'Ajuntament que en el nou local hi farien les mateixes activitats que en l'anterior, sense que se'ls requerís mai cap documentació complementària.
A finals de maig passat, però, l'Ajuntament actual, ja amb Sílvia Orriols d'alcaldessa, els va enviar una notificació on se'ls deia que a causa de no haver notificat les activitats que fan en el local, se'ls ordenava el tancament cautelar. Han explicat que si bé van presentar tota la documentació en termini, «molt complexa d'obtenir i en poc temps», és ara quan aquest 4 d'agost ja farà un mes que ho van fer i no se'ls ha tornat cap mena de resposta.
Des de La Metxa consideren que la data que se'ls ha ordenat el tancament cautelar del local no és casualitat. Va ser només dues setmanes després de la Festa Major de Ripoll, quan La Metxa va mantenir els seus actes alternatius, com havia fet en anys anteriors. Aquest any, però, se'ls va fer saber uns dies abans que els actes no estaven autoritzats.
Activistes mostrant el cartel de la campanya de suport a La Metxa Foto: Josep Comajoan Colomé
Un manifest que ja han firmat més de 50 persones i col·lectius
A part d'Agulló, Sidera, Ramos, Borràs i Freixas, també han firmat el manifest una cinquantena més de persones i col·lectius d'arreu dels Països Catalans. Entre altres, la periodista i humorista Ana Polo, l'activista independentista repressaliat Marcel Vivet, l'activista musical PD Rutxo o el poeta David Caño. Entre els col·lectius, va des d'organitzacions nacionals com la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans, Arran, la COS, Alerta Solidària o Endavant OSAN, a casals i ateneus d'arreu del país, o en l'àmbit de l'economia solidària, la XES Ripollès o les cooperatives Mas La Sala i El Brot, així com d'altres de més locals com l'Associació Marroquina Juvenil del Ripollès, la llibreria La Lluerna, la Plataforma Anteifeixista del Ripollès o l'activista antifeixista Carme Brugarola
Amb el manifest es busca el suport al rebuig a les mesures cautelars emeses per l’Ajuntament de Ripoll governat per la ultradretana Aliança Catalana de Sílvia Orriols, on es demana el tancament de l’espai per una qüestió burocràtica. Des de La Metxa, consideren que tancar-los el local mentre no es regularitza la paperassa és una mesura desmesurada i que, en realitat, l’objectiu d’Aliança Catalana i l’alcaldessa, des del primer dia que van trepitjar l’Ajuntament, és tancar-los el local. Per això parlen, més aviat, de persecució política.
El Casal Popular La Metxa busca sumar al manifest adhesions de col·lectius i persones, tant de la comarca del Ripollès com de la resta dels Països Catalans amb l'objectiu de fer visible una oposició transversal «a un atac que avui és al nostre espai, però demà, amb l’ascens de l'extrema dreta, pot ser a qualsevol espai o col·lectiu del país».
El manifest es remunta al naixement de La Metxa, fa gairebé una dècada, per mantenir la flama de les iniciatives populars de caràcter cultural, d’oci i polítiques. En un espai per donar veu al veïnat de Ripoll «amb la voluntat de capgirar la grisor d’un sistema polític i econòmic que encorseta les possibilitats de viure dignament». També un espai per escoltar el poble i els seus problemes davant d’aquells que ho volen controlar tot. En definitiva, «un espai on imaginar altres maneres de viure i conviure».
Lectura del manifest, aquest dimecres al davant de La Metxa Foto: Josep Comajoan Colomé
El manifest defuig de situar el cas de La Metxa com un fet local
Diuen que ho han estat fent durant una dècada, també el 2024, malgrat les traves que els han posat des de l’Ajuntament de Sílvia Orriols, «que ha intentat censura i banalitzar les mobilitzacions de les veïnes de Ripoll per reclamar el dret al padró, per manifestar-se contra el genocidi de Palestina, per dir prou al seu racisme agressiu o per sortir al carrer a celebrar una festa major que ens pertany a totes».
Aliança Catalana, diu el manifest, representa a «una extrema dreta rància» amb l’única voluntat a l’horitzó d’enfrontar i tensar la població «per fal·làcies destinades a generar por, insolidaritat, càstig als pobres i premis als que més tenen». Emmarquen el tancament de La Metxa en una persecució política, i el partit que la impulsa en la deriva política ultranacionalista i autoritària que, arreu d’Europa, pretén intimidar a les iniciatives populars contràries i organitzades contra el seu odi, «al mateix temps que divideix a la societat catalana per fer i desfer». I proclamen: «Que quedi clar, no ho aconseguiran amb nosaltres».
El manifest defuig de situar el conflicte entre l’Ajuntament de Ripoll i La Metxa com un fet local. Recorden que l’extrema dreta està creixent arreu, i de fet, Aliança Catalana mateix ja ha manifestat la seva intenció d’anar més enllà de Ripoll. Per això fan una crida a contrarestar amb mobilització i organització a cada poble, ciutat o barri, cadascuna de les seves decisions repressives i autoritàries.
Acaben proclamant que, ara més que mai, La Metxa és imprescindible, com a element dinamitzador de la cultura popular i la llengua, però també catalitzadors i agents d’agitació política. Tot plegat en un espai de trobada, «de germanor i de refugi, de creació de consciència». «Són les trinxeres des d’on lluitem per transformar el món i nosaltres mateixos», conclouen.
