Setembre Social

​Walden XXI comença a Sant Feliu de Guíxols les obres del primer cohabitatge cooperatiu per gent gran de Catalunya

El projecte reconvertirà l'antic hotel Jecsalis en 31 apartaments dissenyats per promoure la convivència i l'autogestió de les persones grans

La «carta al futur» que ha escrit l'equip impulsor del projecte destaca el que representa d'autogestió de les cures per oferir una alternativa a les residències tradicionals i la soledat no volguda

Gent sense poble, pobles sense gent

| 25/07/2024 a les 13:49h
Arxivat a: Setembre social, habitatge cooperatiu, cooperativisme, economia social i solidària, cooperatives, món cooperatiu, Sostre Cívic, Walden XXI, Sant Feliu de Guíxols, gent gran
Foto de família de les persones sòcies de Walden XXI després de l'acte inaugural
Foto de família de les persones sòcies de Walden XXI després de l'acte inaugural
Sostre Cívic va fer divendres passat, 21 de juliol, l'acte inaugural de les obres del projecte Walden XXI, el primer cohabitatge cooperatiu en cessió d'ús específic per a gent gran a Catalunya. L'esdeveniment va fer-se davant de l'antic hotel Jecsalis de Sant Feliu de Guíxols, a la carretera de Girona del municipi, on han començat les obres de rehabilitació per convertir-lo en 31 apartaments dissenyats per promoure la convivència i l'autogestió de les persones grans.

L'acte celebrat a la tarda a peu de carrer i que va aplegar més de 100 persones, va començar amb la benvinguda de la sòcia Aurora Moreno, seguida dels parlaments de diverses autoritats i representants del projecte. Entre els participants,  Carles Motas López, alcalde de Sant Feliu de Guíxols; Lluís Torrens i Mèlich, secretari d'Afers Socials i Famílies en funcions de la Generalitat, i Yabel Pérez, membre del consell rector de Sostre Cívic. 

Durant l'acte, un dels moments més emotius va ser la lectura de la «carta al futur» per part de les persones sòcies, que serà un dels objectes que enterraran entre els murs en forma de primera pedra. Adreçada a les futures generacions que se la puguin trobar, la lectura va captivar tots els assistents, i és que en la carta les persones sòcies es reivindiquen com a pioneres d'aquest projecte pioner a Catalunya que va néixer del convenciment que «envellir amb els amics i bons veïns de forma activa i comunitària era una alternativa millor». Amb paraules plenes d'esperança i determinació, les sòcies van expressar el seu desig que Walden XXI serveixi com un referent de convivència solidària, ecològica i autogestionada per a les futures generacions. La carta subratlla, a més, la importància d'una «filosofia de vida autogestionada i comunitària», i afirma que «la nostra tercera via, per la qual nosaltres vam lluitar, és la que us deixem pel futur», destacant la necessitat d'una autogestió de les cures que ofereixi una alternativa a les residències tradicionals i la soledat no volguda.

Durant els parlaments institucionals, el representant de la Generalitat, Lluís Torrens, va destacar en el seu parlament que «Walden XXI és un magnífic exemple de la col·laboració publico-social en l'estratègia de desinstitucionalització de l'atenció a la gent gran de la Generalitat». En el mateix sentit, l'alcalde del municipi, Carles Motas López, va voler treure pit de la importància que suposa que Sant Feliu de Guíxols aculli un projecte d'aquest tipus: «Per nosaltres, aquesta iniciativa pionera suposa una bona col·laboració entre l'Ajuntament i l'àmbit privat i és una opció per afrontar l'envelliment actiu». 

Precisament perquè és la primera experiència d'aquest tipus que posa en marxa a Catalunya, ha suposat superar moltes traves burocràtiques i per trobar finançament. Josep Maria Ricart, president de Walden XXI, hi va fer referència durant el seu parlament: «després de quatre anys de superació d'obstacles i de treballar amb perseverança, estem molt orgullosos d'haver arribat fins aquí. La nostra convicció en la filosofia de vida comunitària ens ha permès fer realitat aquest somni llargament acaronat». «Les úniques lluites que es perden són les que s'abandonen», va afegir al final de la seva emocionada intervenció.
 

Josep Maria Ricart, president de Walden XXI, adreçant-se als assistents a l'acte inaugural


Un projecte pioner a Catalunya

Walden XXI es basa en la rehabilitació integral de l'antic hotel Jecsalis, adquirit el 2020 per la cooperativa. Després de quatre anys superant tota mena d'obstacles financers i normatius, les obres finalment han començat. Aquest projecte inclou 31 apartaments de 40 a 56 metres quadrats, espais comuns com una sala polivalent i un menjador comunitari, i està dissenyat per fomentar la interacció social i el benestar dels residents.

La fórmula cooperativa en què s'organitza la propietat és la cessió d'ús. És a dir, la propietat del conjunt dels habitatges és sempre de la cooperativa, i les sòcies usuàries en paguen una quota mensual estable i permanent per sufragar el cost de la rehabilitació i els serveis de cures associats. Yabel Pérez, tècnic responsable del projecte i membre del consell rector de Sostre Cívic, va subratllar el fet que aquest projecte suposi «recuperació de patrimoni privat per fer-ho en gestió col·lectiva en pro del dret a l'habitatge i d'una vellesa digna».

A més, la rehabilitació de l'edifici incorpora criteris de sostenibilitat i eficiència energètica per minimitzar l'impacte ambiental i reduir els costos. El projecte, a preu de cost i sense ànim de lucre, ja té el compromís de finançament de diferents entitats de la banca ètica i cooperativa, i de diverses administracions públiques catalanes i estatals. Les obres es preveu que finalitzin el 2026. 

L'acte va acabar amb el desplegament d'una pancarta gegant a l'edifici i una foto conjunta de les persones sòcies, seguit d'un brindis, una actuació musical i un berenar a la placeta de Sant Joan del municipi.
 

Un moment de l'acte de divendres a Sant Feliu de Guíxols; al fons l'edifici on es faran els habitatges cooperatius


Sostre Cívic gestiona 550 habitatges cooperatius a Catalunya

Sostre Cívic, promotora del projecte, és la cooperativa d'habitatges més gran de Catalunya. Amb més de 1.500 socis, promou un model alternatiu d'accés al dret a l'habitatge: l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús. Situat entre la compra i el lloguer, la cooperativa és la propietària dels immobles i els socis gaudeixen d'un dret d'ús indefinit a preu de cost i, per tant, més assequible. Això garanteix estabilitat als residents i evita l'especulació immobiliària. Actualment, Sostre Cívic gestiona 550 habitatges a Catalunya, dels quals 170 estan habitats i 450 en desenvolupament. 

Entre els seus projectes, Sostre Cívic gestiona tres projectes cooperatius específics per a gent gran, que contemplen serveis associats a la cura de la vellesa basats en l'autogestió de les pròpies usuàries: Can70, que es construirà durant el 2025 i 2026 sobre un solar municipal a Barcelona; Solterra, que rehabilitarà un antic hotel a Sant Hilari Sacalm durant el 2026 i 2027, i Walden XXI.

La cooperativa ha estat reconeguda recentment amb el premi plata als Premis World Habitat de l'ONU, destacant el seu impacte en la transformació del mercat immobiliari i la promoció de convivència comunitària.
Ermen Llobet és enginyer expert en energies renovables.
Ermen Llobet és enginyer expert en energies renovables. | Sara Blázquez
Josep Comajoan Colomé
La cooperativa de segon grau Osona Energia va néixer per concentrar els recursos tècnics professionalitzats per donar suport a les comunitats energètiques | El projecte va començar l’any 2022 a Osona amb quatre cooperatives
 «Una xarxa relacional público-cooperativa-comunitària interessant és el més important que es pot deixar perquè això tingui continuïtat».
«Una xarxa relacional público-cooperativa-comunitària interessant és el més important que es pot deixar perquè això tingui continuïtat». | Sara Blázquez
Josep Comajoan Colomé
Entrevista la coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central des de la seva creació, el 2016 | «Al final el cooperativisme és una manera d'entendre les relacions econòmiques des de la cobertura de les necessitats de les persones, i això es pot fer de moltes maneres diferent»
Taller de massatges autogestionat en un dels grups de criança de Vic
Taller de massatges autogestionat en un dels grups de criança de Vic | Cedida
Sara Blázquez Castells
El context actual fa que apareguin xarxes alternatives i iniciatives públic-comunitàries i associatives que es converteixen en espais d'intercanvi de coneixements, recursos i tasques de cura | La Comunalitat de Vic dona suport a diversos grups de criança autoorganitzats, oferint un espai per reunir-se, recursos organitzatius i formacions | La trobada entre mares pot ser molt empoderadora, però no hauria d'implicar reproduir la feminització de la responsabilitat sobre les cures