EN MOVIMENT | GENT GRAN LGBTIQA+

«Els drets que hem aconseguit no els podem perdre»

La Fundació Enllaç va néixer el 2008 per la necessitat d’expressió, suport i representació de gent gran LGBTIQA+

«Quan una persona trans entra en una residència, ha de continuar amb el seu tractament hormonal. Si no es considera la diversitat, ens estan negant i, en ocultar-nos, deixem de ser nosaltres»

Doble jornada reivindicativa a Osona pel Dia de l'Orgull LGTBIAQ+

| 03/07/2024 a les 11:48h
Arxivat a: En moviment, lgbt, LGTBIQA+, orgull, gent gran, residències
Moment de la taula rodona amb la integradora social de la fundació Eve Parras, Joan Sebastià Martí i Paulina Blanco.
Moment de la taula rodona amb la integradora social de la fundació Eve Parras, Joan Sebastià Martí i Paulina Blanco. | Anna Pujol Navarro
La gent gran LGBTIQA+ pateix molta invisibilització. Per culpa de l’edatisme, de la negació de la sexualitat en l’edat adulta, i més encara quan es tracta de sexualitats dissidents. Així ho explica la Fundació Enllaç, que va néixer el 2008 per la necessitat d’expressió, suport i representació de lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals d’edat avançada.

Paulina Blanco i Joan Sebastià Martí, dues de les persones impulsores de la fundació, van visitar ahir Solsona per participar en la taula rodona «Gent gran LGBT. En parlem» dins del cicle d’activitats De tots colors. Blanco, que a més de patrona de la fundació és activista del moviment LGBT cristià, va assenyalar la necessitat que les persones treballadores socials tinguin formació específica i certa sensibilitat, perquè «no pot ser que tinguem una llei del 2014 per desenvolupar i garantir els nostres drets, i que es continuï considerant que tothom és hetero. Per exemple, quan una persona trans entra en una residència, ha de continuar amb el seu tractament hormonal. Si no es considera la diversitat, ens estan negant i, en ocultar-nos, deixem de ser nosaltres».

Blanco va estar quaranta anys amagant-se, fins que la llei del 2005, que va permetre el matrimoni homosexual, li va donar l’empenta necessària per sortir de l’armari i casar-se amb la seva dona: «i ara, aquesta societat es pot permetre el luxe de fer-me tornar a entrar a l’armari? No ho faré mai, preferiria morir», defensava ahir durant la taula rodona. Martí, per la seva part, va destacar el servei d’acompanyament de la fundació: «quan estàvem en confinament, em trucaven persones voluntàries de la fundació per demanar-me com estava, si necessitava alguna cosa… És un servei indispensable per moltes persones». Enllaç porta a terme accions de benestar a través d’oportunitats de relació i vinculació, amb atenció personalitzada per part de professionals del treball social i la psicologia, a més d’actuacions en els àmbits de la memòria, la presència i la defensa i denúncia de situacions de violència edatista o LGBTIQ+ fòbica.

«Un dia vam haver de plantar-nos davant una persona treballadora de l’administració pública perquè atengués una persona gran trans. Li vam haver de recordar les seves obligacions», recordava Joan Sebastià Martí. Que les persones LGBT puguin envellir amb dignitat és un dels objectius de la fundació, que, a més, ofereix des de 2012 serveis de formació i sensibilització a les residències, per tal de traslladar la realitat i les necessitats del col·lectiu a les persones treballadores. Davant l’augment de l’extrema dreta, tant Blanco com Martí van concloure que l’estat «que tenim ara no ens ha caigut del cel, i els drets que hem aconseguit no els podem perdre».
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Moment de la taula rodona amb la integradora social de la fundació Eve Parras, Joan Sebastià Martí i Paulina Blanco.
Moment de la taula rodona amb la integradora social de la fundació Eve Parras, Joan Sebastià Martí i Paulina Blanco. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La Fundació Enllaç va néixer el 2008 per la necessitat d’expressió, suport i representació de gent gran LGBTIQA+ | «Quan una persona trans entra en una residència, ha de continuar amb el seu tractament hormonal. Si no es considera la diversitat, ens estan negant i, en ocultar-nos, deixem de ser nosaltres»
Masmi, aquest divendres a Jerusalem, a l'espera del judici d'aquest diumenge
Masmi, aquest divendres a Jerusalem, a l'espera del judici d'aquest diumenge
Josep Comajoan Colomé
Ariadna Masmitjà 'Masmi' va comparèixer aquest diumenge davant les autoritats israelianes, i tot jugar-s'hi la deportació, al final pot continuar a Palestina però sense anar al sud de Cisjordània | Masmi està documentant les vulneracions i agressions a població local palestina per part de l'exèrcit i els colons il·legals israelians
Els pastors palestins a qui acompanyava Masmi amb els soldats israelians, poc abans de la detenció
Els pastors palestins a qui acompanyava Masmi amb els soldats israelians, poc abans de la detenció | Ariadna Masmitjà 'Masmi'
Josep Comajoan Colomé
Masmi va ser deixada en llibertat després de 10 hores de detenció i aquest diumenge ha de declarar davant d'un tribunal israelià | L'activista osonenca estava acompanyant uns pastors palestins per documentar les agressions i vulneracions del dret d'exèrcit i colons il·legals israelians vers la població local