EN MOVIMENT | GENT GRAN LGBTIQA+

«Els drets que hem aconseguit no els podem perdre»

La Fundació Enllaç va néixer el 2008 per la necessitat d’expressió, suport i representació de gent gran LGBTIQA+

«Quan una persona trans entra en una residència, ha de continuar amb el seu tractament hormonal. Si no es considera la diversitat, ens estan negant i, en ocultar-nos, deixem de ser nosaltres»

Doble jornada reivindicativa a Osona pel Dia de l'Orgull LGTBIAQ+

| 03/07/2024 a les 11:48h
Arxivat a: En moviment, lgbt, LGTBIQA+, orgull, gent gran, residències
Moment de la taula rodona amb la integradora social de la fundació Eve Parras, Joan Sebastià Martí i Paulina Blanco.
Moment de la taula rodona amb la integradora social de la fundació Eve Parras, Joan Sebastià Martí i Paulina Blanco. | Anna Pujol Navarro
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/07/2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La gent gran LGBTIQA+ pateix molta invisibilització. Per culpa de l’edatisme, de la negació de la sexualitat en l’edat adulta, i més encara quan es tracta de sexualitats dissidents. Així ho explica la Fundació Enllaç, que va néixer el 2008 per la necessitat d’expressió, suport i representació de lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals d’edat avançada.

Paulina Blanco i Joan Sebastià Martí, dues de les persones impulsores de la fundació, van visitar ahir Solsona per participar en la taula rodona «Gent gran LGBT. En parlem» dins del cicle d’activitats De tots colors. Blanco, que a més de patrona de la fundació és activista del moviment LGBT cristià, va assenyalar la necessitat que les persones treballadores socials tinguin formació específica i certa sensibilitat, perquè «no pot ser que tinguem una llei del 2014 per desenvolupar i garantir els nostres drets, i que es continuï considerant que tothom és hetero. Per exemple, quan una persona trans entra en una residència, ha de continuar amb el seu tractament hormonal. Si no es considera la diversitat, ens estan negant i, en ocultar-nos, deixem de ser nosaltres».

Blanco va estar quaranta anys amagant-se, fins que la llei del 2005, que va permetre el matrimoni homosexual, li va donar l’empenta necessària per sortir de l’armari i casar-se amb la seva dona: «i ara, aquesta societat es pot permetre el luxe de fer-me tornar a entrar a l’armari? No ho faré mai, preferiria morir», defensava ahir durant la taula rodona. Martí, per la seva part, va destacar el servei d’acompanyament de la fundació: «quan estàvem en confinament, em trucaven persones voluntàries de la fundació per demanar-me com estava, si necessitava alguna cosa… És un servei indispensable per moltes persones». Enllaç porta a terme accions de benestar a través d’oportunitats de relació i vinculació, amb atenció personalitzada per part de professionals del treball social i la psicologia, a més d’actuacions en els àmbits de la memòria, la presència i la defensa i denúncia de situacions de violència edatista o LGBTIQ+ fòbica.

«Un dia vam haver de plantar-nos davant una persona treballadora de l’administració pública perquè atengués una persona gran trans. Li vam haver de recordar les seves obligacions», recordava Joan Sebastià Martí. Que les persones LGBT puguin envellir amb dignitat és un dels objectius de la fundació, que, a més, ofereix des de 2012 serveis de formació i sensibilització a les residències, per tal de traslladar la realitat i les necessitats del col·lectiu a les persones treballadores. Davant l’augment de l’extrema dreta, tant Blanco com Martí van concloure que l’estat «que tenim ara no ens ha caigut del cel, i els drets que hem aconseguit no els podem perdre».
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Els dos quaderns que van cridar l'atenció de l'autor al Saló del Còmic de Saragossa
Els dos quaderns que van cridar l'atenció de l'autor al Saló del Còmic de Saragossa
Josep Pimentel
Article de Josep Pimentel arran de la descoberta dels quaderns de Don Julio 'El Niñó Jesús no odia a los mariquitas' i 'Ser fascista está mal' | «Són uns quaderns de vint-i-quatre pàgines d'allò més divertits, amb més de deu activitats creatives cada un que us faran passar una bona estona i que a més podeu compartir amb les vostres amistats»
Fotograma de la pel·lícula 'Calladita', que ha inaugurat el festival
Fotograma de la pel·lícula 'Calladita', que ha inaugurat el festival | Karma Films
'Laietana 43, el cau de la bèstia', que denuncia les tortures i vexacions comeses a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana, va guanyar el premi a millor pel·lícula catalana | 'Ropa Sucia', que denuncia les conseqüències del fenomen de la moda ràpida i els seus costos ambientals, millor curtmetratge documental
A la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse hi van participar la Xarxa pel Dret a Cura, l'Associació Més que Cures i el Grup de Suport Mutu de Manlleu
A la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse hi van participar la Xarxa pel Dret a Cura, l'Associació Més que Cures i el Grup de Suport Mutu de Manlleu | Sara Blázquez Castells
Hi van participar representants de la Xarxa pel Dret a Cura, de l'Associació Més que Cures i del Grup de Suport Mutu de Manlleu | S'hi van presentar iniciatives que posen una mica de llum als camins que caldria recórrer per dignificar les cures, visibilitzar-les i repartir-les