Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/07/2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La gent gran LGBTIQA+ pateix molta invisibilització. Per culpa de l’edatisme, de la negació de la sexualitat en l’edat adulta, i més encara quan es tracta de sexualitats dissidents. Així ho explica la Fundació Enllaç, que va néixer el 2008 per la necessitat d’expressió, suport i representació de lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals d’edat avançada.Paulina Blanco i Joan Sebastià Martí, dues de les persones impulsores de la fundació, van visitar ahir Solsona per participar en la taula rodona «Gent gran LGBT. En parlem» dins del cicle d’activitats De tots colors. Blanco, que a més de patrona de la fundació és activista del moviment LGBT cristià, va assenyalar la necessitat que les persones treballadores socials tinguin formació específica i certa sensibilitat, perquè «no pot ser que tinguem una llei del 2014 per desenvolupar i garantir els nostres drets, i que es continuï considerant que tothom és hetero. Per exemple, quan una persona trans entra en una residència, ha de continuar amb el seu tractament hormonal. Si no es considera la diversitat, ens estan negant i, en ocultar-nos, deixem de ser nosaltres».
Blanco va estar quaranta anys amagant-se, fins que la llei del 2005, que va permetre el matrimoni homosexual, li va donar l’empenta necessària per sortir de l’armari i casar-se amb la seva dona: «i ara, aquesta societat es pot permetre el luxe de fer-me tornar a entrar a l’armari? No ho faré mai, preferiria morir», defensava ahir durant la taula rodona. Martí, per la seva part, va destacar el servei d’acompanyament de la fundació: «quan estàvem en confinament, em trucaven persones voluntàries de la fundació per demanar-me com estava, si necessitava alguna cosa… És un servei indispensable per moltes persones». Enllaç porta a terme accions de benestar a través d’oportunitats de relació i vinculació, amb atenció personalitzada per part de professionals del treball social i la psicologia, a més d’actuacions en els àmbits de la memòria, la presència i la defensa i denúncia de situacions de violència edatista o LGBTIQ+ fòbica.
«Un dia vam haver de plantar-nos davant una persona treballadora de l’administració pública perquè atengués una persona gran trans. Li vam haver de recordar les seves obligacions», recordava Joan Sebastià Martí. Que les persones LGBT puguin envellir amb dignitat és un dels objectius de la fundació, que, a més, ofereix des de 2012 serveis de formació i sensibilització a les residències, per tal de traslladar la realitat i les necessitats del col·lectiu a les persones treballadores. Davant l’augment de l’extrema dreta, tant Blanco com Martí van concloure que l’estat «que tenim ara no ens ha caigut del cel, i els drets que hem aconseguit no els podem perdre».